Missing (Constantin Costa-Gavras, 1982)

Hi ha moltes pel·lícules en aquesta pel·lícula. Hi ha un retrat dramàtic de la violència política desfermada amb el cop d’estat de Pinochet, amb els militars pels carrers; els trets per tot arreu; els interrogatoris i les tortures; els assassinats i les desaparicions. Hi ha una mirada militant d’una generació (els joves i els activistes polítics) que s’oposen com poden a la dictadura. Hi ha la incredulitat d’uns ciutadans nordamericans que creuen que tot allò no els pots passar i ni s’atreveixen a pensar en la participació del seu govern en el cop d’estat. Hi ha finalment, la mirada d’un pare que cerca el seu fill d’entre els desapareguts. Jack Lemon està genial en la seva evolució psicològica, des de la inconsciència inicial fins a la comprensió final. La direcció de Costa-Gavras aporta molt força en aquest film de polític que va despertar força polèmica: va ser prohibit a Xile durant la dictadura de Pinochet i denunciat als Estats Units per les revelacions de participació dels assessors militars i la CIA. La  campanya en contra fou, però, recompensada amb la Palma d’Or al Festival de Cannes del 1982, i una distribució internacional. És una pel·lícula commovedora que manté intacte el seu interès al cap dels anys.

Imagen

 

Abans de la tempesta (Reza Parsa, 2000)

Original drama que enllaça els efectes del tràfic d’armes i la globalització amb la vida privada de la gent anònima. A voltes fascinant, quan retrata amb matisos unes persones atrapades en circumstàncies que les superen: un nen que a l’escola és assetjat per un company i un taxista iranià exterrorista islàmic que fuig a Suècia on forma una família estable però es víctima d’un xantatge… És una pel·lícula que retrata els sentiments de por i d’inseguretat i com això ens porta a la incomunicació i la destrucció. Són dues històries diferents però d’una experiència similar que uneix aquests dos personatges principals amb un lligam molt estret, tot i la diferència d’edat i de cultura. És una pel·lícula estranya i enriquidora: té la sensibilitat del cinema social iranià però en un entorn de relacions més fredes (en aparença, es clar). El resultat, una meravella.

ENLLAÇ

 Antes de la tormenta[Dual Swe-Esp] [DVDRip XviD-mp3].avi

Subtítols en castellà: descàrrega directa

Font: rebeldeMule

Interrogatori (Ryszard Bugajsk, 1982)

 

Una de les millors pel·lícules sobre la tortura.  Una artista de l’espectacle és detinguda per la policia i sotmesa a diversos interrogatoris amb la voluntat d’aclarir la seva breu relació sentimental amb un comandant de l’exèrcit que està acusat de preparar un complot contra el govern. L’ingrés a la comissaria no pot ser més desastrós; de seguida és vexada i tractada de males maneres. Els interrogadors volen obtenir qualsevol informació útil políticament -sigui certa o no- i empren diversos mètodes de persuasió: agressions físiques, pressió psicològica, xantatge emocional… Ella és manté lúcida. Quan comença la seva estada com a presa preventiva tot li sembla delirant, absurd, com una broma pesada però poc a poc descobreix la foscor de les clavegueres de l’Estat. La pel·lícula incideix en l’evolució psicològica d’aquesta dona, des de la seva inconsciència inicial a la lucidesa final. També té interès el retrat dels interrogadors/torturadors, amb un perfil força sinistre: ben vestits, ben educats, però capaços de les accions més horribles amb tota la caradura del món. Persones aparentment normals que a la feina, en la foscor que dóna la impunitat legal, es comporten com a porques. És un tête-à-tête impressionant entre les homes interrogadors i la dona interrogada, que ens alerta sobre l’estupidesa dels sistema polític repressiu. Un film intel·ligent i molt ben rodat, que retrata l’estructura del terrorisme d’Estat en la Polònia comunista però que pot extrapolar als sistemes democràtics. (Com era d’esperar, les autoritats poloneses no van veure amb bons ulls aquesta pel·lícula i no en van permetre l’exhibició fins al cap de molts anys de ser produïda). 

 

ENLLAÇOS (VOSE)

Interrogation.part1.rar
http://www51.zippyshare.com/v/66126236/file.html
Interrogation.part2.rar
http://www8.zippyshare.com/v/2750598/file.html

Interrogation.part3.rar
http://www13.zippyshare.com/v/15709353/file.html

Interrogation.part4.rar
http://www38.zippyshare.com/v/55276053/file.html

Interrogation.part5.rar
http://www29.zippyshare.com/v/45312478/file.html

Interrogation.part6.rar
http://www19.zippyshare.com/v/75820300/file.html

Interrogation.part7.rar
http://www39.zippyshare.com/v/47556069/file.html

Interrogation.part8.rar
http://www44.zippyshare.com/v/85835228/file.html

El mocito (Marcela Said Cares i Jean de Certeau, 2010)

Documental inquietant sobre un funcionari que va participar en les tortures, assassinats i desaparicions de presos polítics durant el règim terrorista del dictador Augusto Pinochet. Jorgelino era el jove que portava els cafès als torturadors al mig de les sessions i qui després s’encarregava de recollir els cadàvers (per aquesta raó el coneixien amb el nom de “el mocito”). Ell no participava directament en les pallises i els assassinats, però ho presenciava i tenia una relació prou estreta amb els torturadors com per conèixer la identitat de la roda del terrorisme d’estat i, fins i tot, per bastir una relació d’amistat amb algun d’ells.  Va estar al centre Simón Bolivar, un centre d’extermini d’on es van fer desaparèixer les successives juntes centrals del Partit Comunista a la clandestinitat i on cremaven les faccions dels cadàvers perquè mai no se’ls pogués identificar i els tiraven al mar. El cas és que recentment, Jorgelino va col·laborar amb la justícia i va facilitar la identitat dels implicats en les “desaparcions”. El documental és una recreació singularíssima del penediment del “mocito”.

Jorgelino apareix en diverses escenes interpetant-se a si mateix: al costat d’un advocat defensor de les víctimes, d’un miltar acusat de tortures, dels fills d’un assassinat, etc. Es mostra camaleònic en totes les trobades: és dòcil amb uns i còmplice o soberbi amb els altres,  segons la situació. Canvia el seu aspecte físic constantment: amb bigoti o sense, amb ulleres o sense, amb gorra o sense, etc. Un canvis d’algú que vol amagar-se. La seva família el va repudiar en descobrir el seu costat fosc. No sembla tenir amics sinó, tret dels antics participants d’aquell horror. Sempre mira de justificar-se; es considera una víctima del sistema, algú que va no era conscient de la gravetat de la seva implicació. No queda clar el seu  penediment actual (sembla que podria haver influït la participació en una organització religiosa extàtica).

El documental té una realització convencional, correcta però sense resoldre l’enigma de Jorgelino, “el mocito”, i deixant obertes algunes incògnites, però a canvi mostra l’estranya personalitat psicològica d’algú que només participava en les tortures de manera indirecta. I llavors ens preguntem com devien ser mentalment els veritables torturadors materials?

ENLLAÇOS

El.Mocito.2010.DVDRip.XviD.MP3.CLAN-SUD.avi  [699.77 Mb]

Font: rebeldeMule

 

El jove Törless (Volker Schlöndorff, 1966)

Film emblemàtic del Nou Cinema Alemany, descriu la perversa història de tres adolescents d’un internat de l’imperi austro-hongarès que descobreixen que un company d’origen jueu ha robat uns diners i comencen una tanda d’humiliacions i tortures en aparença per redreçar-lo m0ralment però de seguida entra en escena el sadisme. És un procés de construcció de la figura de l’ésser inferior, desproveint-lo de dignitat i sotmetent-lo a un règim d’esclavitud. La pel·lícula es basa en una novel·la de Robert Musil que data de l’any 1906 però seixanta anys després, en mans de Volker Schlöndorff, podem veure-la com una paràbola sobre els fonaments de la societat autoritària i del nazisme.

L’argument se centra sobretot en el procés del joves per adoptar els rols de dominadors i de dominats, les bases teòriques que els empenyen a justificar el seu comportament, una bases que se sostenen en els principis de rectitud, obediència, càstic, submissió, domini, etc.

Tot i incidir en aspectes més aviat psicològic o filosòfics, és una pel·lícula molt àgil i conserva perfectament la seva frescura: el ritme, la fotografia, el guió i molt especialment, les interpretacions dels quatre actors principals, són elements per no oblidar. És una pel·lícula que rarament et deixa indiferent.

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS

http://www25.zippyshare.com/v/34181184/file.html
http://www42.zippyshare.com/v/38023774/file.html
http://www42.zippyshare.com/v/71837496/file.html
http://www42.zippyshare.com/v/79735511/file.html
http://www42.zippyshare.com/v/91022935/file.html
http://www42.zippyshare.com/v/32769882/file.html

Saló o els 120 dies de Sodoma (Pier Paolo Pasolini, 1975)

És difícil restar indiferent a la figura polifacètica de Pier Paolo Pasolini. Poeta, assagista, cineasta i tantes coses més. Un referent en el pensament de l’esquerra europea de postguerra. Saló o le 120 giornate di Sodoma és la seva darerra pel·lícula, una audaç denúncia dels horrors del règim feixista de Saló dels anys 1944 a 1945, formulada a partir del records d’un jové Passolini que va viure aquells fets. Amb una estructura complexa, treta de múltiples fonts (des de l’Infern de Dante a passatges del marquès de Sade), articula un discurs sobre la degradació moral a què va conduir el regim totalitari de Mussolini: rere la façana respectable de militars, nobles i bisbes s’amagava la degeneració d’uns dirigents que maltractaven al poble i que arribaven a tenir una absoluta indiferència pels seus actes. La pel·lícula va causar sensació i escàndol al moment de l’estrena per la cruesa de moltes escenes (coprofàgia, violacions, tortures, assassinats, etc.) i va ser censurada o prohibida a diversos països. Avui dia, quaranta anys després, ens resta com una mostra audaç de radicalitat i valentia ideològica que pocs directors han assolit. És dura, al·legòrica i plenament vigent en qualsevol temps i espai on les persones pateixin persecució. Imprescindible.

 

ENLLAÇOS (eMule)

Salo.1975.XviD.AC3.Gaumont.DVDRip.Italian.[MalaBudala].CD1.avi [699.67 Mb]
Salo.1975.XviD.AC3.Gaumont.DVDRip.Italian.[MalaBudala].CD2.avi [700.86 Mb]

Subtítols en anglès, francès i espanyol

Font: DivxClásico

 

 

 

 

 

Silenci, aquí es tortura (Laia Alsina, Mariona Ortiz i Núria Piera, 2007)

Magnífic documental sobre la tortura incrustada en el propi cor del sistema democràtic, practicada per uns pocs (o no tan pocs) i acceptada per altres -molts altres-. Oficialment no existeix i els polítics la neguen, però l’evidència de testimonis que han estat sotmesos a tota mena de pràctiques, des de la violència verbal, a la psicològica o la física desmenteixen les versions oficials. És un documental fet amb entrevistes a testimonis com el Jordi Vilaseca, el Dani Morales, la Nekane Txapartegi, l’Unai Romano, l’Iker Agirre i l’Amaia Urizar. En tot moment es defuig el morbo i la sensibleria. La realització és molt àgil i aconsegueix sensibilitzar i, encara més, interessar-nos en el tema; ajuda a descobrir una realitat que les autoritats amaguen maliciosament.

El millor del documental, però, és la sorpresa que contenen els títols de crèdit final, una sorpesa que produeix veritable angúnia i que fa pensar (amb por) sobre tot l’entramat polític que dóna suport (i garanteix el silenci i la impunitat) a les tortures.

VEURE EN LÍNIA

http://www.sants.tv/?sec=3&fit=08103100300788

DESCARREGAR

http://blip.tv/file/get/Okupem-Silenci_aquiEsTortura768.flv