Una mare escriu una carta al seu fill, un científic soviètic. Viu en un poble ucraïnès en el moment més desfavorable de la II Guerra Mundial, quan els alemanys estan a punt d’ocupar el municipi. Es metge, jueva i sap tot el que això comporta. Amb tota certesa és el darrer missatge que podrà fer arribar al seu fill. Li explica les angoixes i els patiments, l’ascens de l’antisemitisme entre els veïns, el confinament en un guetto i la probable mort en futur proper. Basat en un text de Vasily Grossman.
Frederick Wiseman és un cineasta nordamericà que des de fa gairebé cinquanta anys ha retratat en desenes de documentals el funcionament de les institucions psiquiàtriques d’una manera gens complaents: el món de la psiquiatria, el sistema judicial, l’educatiu, la família… És molt rigorós. A “L’última carta” ofereix una obra dramatitzada sobre la presència de l’antisemitisme en la societat. Té el valor del documental, sense cap concessió a la creació d’un espectacle per al divertiment. Molt recomanable.
ENLLAÇ (versió original amb subtítols en català)
la llum llibertària 