Jo, Daniel Blake (Ken Loach, 2016)

Malalt del cor, Daniel Blake no pot treballar, per prescripció mèdica. Però l’Estat l’obliga a cercar feina o sinó es quedarà sense subsidi i no tindrà recursos econòmics. Aquí comença l’odissea del protagonista per resoldre la seva situació administrativa, però no para de trobar-se pegues: emplenar una paperassa que mai no s’acaba, formularis inintel·ligibles, funcionaris inflexibles… Tot sembla conspirar i les persones acaben sent números d’una estadística. En una oficina coneix una mare soltera amb dos nens petits que encara  està més liada resolent la seva situació amb l’assitència social. Es fan amics de penúries i la pel·lícula recull els mil i un tràmits de tots dos per rebre els ajuts que els corresponen.

El film és una crítica al sistema assistencial quan està regit per criteris economicistes. És una drama efectiu, en la línia crítica de les pelis de Ken Loach, de marcar l’opressió de l’Estat sobre les persones. Està ben realitzada, amb ritme i amb bones interpretacions. La millor escena és la pintada desesperada del prota a la façana d’un edifici. Denuncia que l’Estat s’espera que ell es mori perquè li resolguin el subsidi. La gent que passa pel carrer es para i l’aplaudeix. La pel·lícula, en general està bé, i es deixa veure, però té un gran inconvenient: el manqueísme dels personatges i les situacions; en fi, que els funcionaris són més aviat persones dolentes, amb el cor de pedra. Des del començament fins al final s’intueixen les situacions, els diàlegs i els girs argumentals, de vegades una mica forçats, com la seqüència de la nova feina de la noia. Els personatges secundaris es dibuixen de manera una mica simple, com els joves veïns de Daniel Blake. No estem davant d’un dels millors títols del conegut director anglès, però està interessant per visualitzar la xarxa espessa de moltes oficines i serveis de l’administració pública.

Resultat d'imatges de yo daniel blake

Resultat d'imatges de yo daniel blake

Resultat d'imatges de yo daniel blake

Yo, Daniel Blake

Resultat d'imatges de yo daniel blake

ON DESCARREGAR-LA?

I, Daniel Blake a Argenteam

Anuncis

Els homes de la Creu Blava (Andrzej Munk i Jan Riesser, 1955)

Els homes de la Creu Blava retrata en estil documentalista una heroica acció durant l’ocupació nazi de la II Guerra Mundial. Uns membres de la resistència eslovaca són salvats en territori d’alta muntanya per part de soldats polonesos del cos de muntanya, que tenen obert una mena de dispensari en una zona de difícil accés.  El film és preciós, per la fotografia en blanc i negre de paisatges muntanyencs i, sobretot, pel retrat sensible dels sentiments dels protagonistes, atrapats en un territori dur on l’enemic no són tant els nazis (que apareixen més aviat de fons, com un contrapunt dramàtic) sinó la indomable natura amb les seves forces profundes: penya-segats, allaus de neus, fred, incomunicació, etc. Només la solidaritat, l’esforç i l’amor entre les persones permet el miracle de la salvació.

La pel·lícula, però, és curiosa perquè està a mig camí entre la ficció i el documental; la major part, les escenes són mudes -llevat de la narració en off- i, a estones, sembla que tornat trenta-cinc anys enrere a l’època de les produccions de cinema silent. Aquest aspecte li dóna un indubtable to poètic i apropa els personatges a l’espectador. La sinceritat és en tot moment. Nosaltres destaquem l’escena de la intervenció quirúrgica sense anestèsia per l’empatia que produeix a favor del pacient i els seus companys. A falta de diàlegs, les mirades i els gestos de complicitat omplen en tots els sentits aquesta preciosa pel·lícula.

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS

http://hawkmenblues.blogspot.com.es

El metge de la mútua (Luigi Zampa, 1968)

image

Una altra comèdia interpretada genialment per Alberto Sordi en el paper d’un arribista, en aquest cas d’un metge d’una mútua privada concertada amb la sanitat pública. La seva obsessió, tenir el màxim de pacients i així guanyar molts i molts diners. El seu mètode, aprofitar-se de tothom; qualsevol mètode és lícit: enredar els pacients, enrotllar-se amb la dona d’un altre metge de mútua amb l’esperança que amb la seva imminent defunció es quedi amb la seva consulta, etc. I així sense parar. Sempre compta amb l’ajuda de la seva mare, que és una dona cínica i retorçada, molt pitjor que el fill. La pel·lícula és divertidíssima, plena de situacions còmiques on es fa broma constant dels metges i dels malalts. Una sàtira política a partir de les situacions de picaresca que giren al voltant dels problemes de la sanitat pública italiana.

ENLLAÇOS (VOSE)

 http://speedy.sh/AYHA7/6AOLIDMLZ8.part1.rar?ref=57504
http://speedy.sh/PMWfD/6AOLIDMLZ8.part2.rar?ref=57504
http://speedy.sh/4SEKm/6AOLIDMLZ8.part3.rar?ref=57504
http://speedy.sh/mU4fn/6AOLIDMLZ8.part4.rar?ref=57504

Font: filmoteca HawkmenBlues

La novena (Bernard Emond, 2005)

Intimista i relaxada visió sobre l’acceptació de la mort. Una metgessa traumatitzada per un fet violent que ha viscut coneix casualment un  noi traumatitzat davant la inevitable mort de la seva padrina, l’única companya de la seva vida. Tots dos són caracters oposats: home/dona, edat mitjana /jove, agnòstic / creient, etc. però comuniquen obertament els sentiments, amb sinceritat, entenent les raons de l’altre i respectant-les. La novena del títol són els precs del noi a l’església tot esperant el miracle. És una pel·lícula narrada en base a la contenció dels sentiments, deixant-los fluir amb naturalitat. És un film senzill però que tracta la importància que les persones tinguin una mort digna, propera a les persones que les estimen, en un ambient càlid, sense allargar artificialment la vida si no és per viure-la amb qualitat. Un pel·lícula estimable.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

 

ENLLAÇOS:

https://mega.co.nz/#!0oBXCYDL!AtLJMrsYxNnaxEpOBaiQ8l8vXWuH11LUxtcEwuvPygI

Per descomprimir la descàrrega cal posar la clau de pas: PdB

subtítols en espanyol: https://mega.co.nz/#!CZxyDDLY!PUKY_CftcKc7IkSaZIM6YujbRPRxfELVpkEygaXSdGU

Bedlam (Mark Robson, 1946)

Imagen

 

Estrany film de terror sobre el manicomi londinenc de Santa Maria de Betlem (més conegut com Bedlam) al segle XVIII i la seva modernització arran de la permeabilitat a les idees de la Il·lustració. Es tracta d’una pel·lícula senzilla, com de sèrie B, però que ofereix una recreació estimable de les condicions deplorables en què es trobaven els sanatoris mentals a l’època de l’Antic Règim, quan més aviat semblaven centres de maltractaments: els interns s’amuntegaven en condicions de manca d’higiene i d’alimentació bàsica, es dormia al terra, els tractaments sanitaris eren tortures… Un noia influïda per les idees d’un home quàquer que propugna la bondat humana, fins i tot, per a les persones malaltes mentals, intenta canviar les condicions de vida en aquest sanatori lúgubre de Bedlam però el zelador -interpretat per Boris Karloff-, és un ésser sàdic sense escrúpols que utilitza els interns com a divertiment per a la gent adinerada de classe alta.

Encara que la pel·lícula no deixa de ser un entreteniment made in Hollywood i, com és habitual, barreja en forma de pasterot elements diversos com la psiquiatria, la ideologia quàquera, la il·lustració, la crítica social, etc. té l’encant de ser un film ben treballat, eficaç en el seu plantejament proper al film de terror -bé, només una miqueta-, amb una posada en escena deutora dels gravats satírics de l’artista anglès William Hogarth, i amb un plantejament ideològìc progressista de denúncia de la psiquiatria de l’Antic Règim.

 

ENLLAÇOS:

Bedlam (versió en espanyol) via eMule

Font: Noirestyle

Algú va volar sobre el niu del cucut (Milos Forman, 1975)

El director txec, Milos Forman, va rodar al 1975 aquest genial i incombustible drama crític sobre el sistema sanitari nordamericà al voltant de la història d’un petit delinqüent -un Jack Nicholson pletòric- que simula bogeria per deslliurar-se de la presó i, en canvi, ingressa en un centre psiquiàtric. Però les coses no són com se les imaginava el protagonista i el règim penitenciari és molt pitjor; l’ambient és de repressió, por i alienació dels interns.

La pel·lícula descriu de forma admirable el descens als inferns del personatge que interpreta Nicholson. La progressió dramàtica, propera al thriller, juga al seu favor i converteix aquest títol en una obra excel·lent del cinema polític dels anys setanta, combatiu i valent (tant lluny del cinema actual). Molt recomanable.

DESCÀRREGA

elink

subtítols

Erin Brockovich (Steven Soderbergh, 2000)

Film basat en fets reals sobre una mare de família que descobreix un increment significatiu de casos de càncer en una comunitat a causa de la contaminació de les aigües públiques. Col·labora en un buffet d’advocats i intenta sensibilitzar la gent dels llocs perquè prenguin consciència dels drets lligats a la salut. Més enllà del fet que la pel·lícula incideix en la vida privada de la protagonista per mostrar la dificultat de conciliar la vida laboral i la familiar i que tendeix a frivolitzar aquesta part i omplir-la de tòpics, el cert és que la trama lligada al descobriment de la causa dels casos de càncer, la manca d’interès de les autoritats a arribar al fons de l’assumpte, els interessos econòmics en joc i la deixadesa i, de vegades, hostilitat de moltes persones anònimes a lluitar per la seva dignitat fan que aquesta producció nordamericana mereixi un visionat atent.

 

ENLLAÇOS (versió doblada a l’espanyol)

http://www.megaupload.com/?d=WL43ZJ1K