Keep the lights on (Ira Sachs, 2012)

Preciosa pel·lícula sobre la relació de parella entre dos nois: el seu enamorament, la vida en comú, les baralles, el distanciament, les inseguretats… L’un treballa de documentalista i l’altre en una editorial. Tots dos són homes però no donen més explicacions al respecte. Un d’ells, drogoaddicte, està ficat en un procés d’autodestrucció. Els episodis sòrdids són elidits en el relat. No és la part essencial; l’important són els detalls de les seves emocions: la inseguretat, la port, el desig, l’esperança, la il·lusió, l’angoixa, la frustració, el plaer, la felicitat, l’autoestima el creixement personal… Tota la pel·lícula pivota sobre aquests eixos en una narració molt senzilla, propera a mostrar elegantment els estats d’ànim dels protagonistes. Els dos joves sempre volen disfrutar intensament de la vida: sexe, drogues, cultura, amics.. I amb ells, l’espectador també es contagia d’aquest cant per la vida i l’enamorament.

Es una meravella també la recreació dels escenaris, ja siguin paisatges exteriors (naturals i urbans) o interiors; la decoració, la llum… elements que ajuden a la construcció dels personatges, per cert, també molt ben interpretats. En fi, una pel·lícula deliciosa, amb una estètica més a prop del cinema independent que no de les grans productores comercials.

 

 

ENLLAÇOS

http://speedy.sh/N8mYr/Keep-the-Lights-On.VOSE.mkv.001
http://speedy.sh/kqfa3/Keep-the-Lights-On.VOSE.mkv.002
http://speedy.sh/tF7TD/Keep-the-Lights-On.VOSE.mkv.003
http://speedy.sh/2dqfY/Keep-the-Lights-On.VOSE.mkv.004
http://speedy.sh/eEF7a/Keep-the-Lights-On.VOSE.mkv.005

http://speedy.sh/XMphT/Keep-the-Lights-On.VOSE.srt

Paradís: amor ( Ulrich Seidl, 2012)

La primera part de la trilogia del director austríac  Ulrich Seidl sobre l’alliberament sexual. En aquest cas, una dona europea de classe benestant, mitjana edat, separada del marit i amb una filla adolescent amb la qual no té massa comunicació viatja fins a Kènia per fer turisme sexual. A la sortida de l’hotel, és assetjada per tota mena de venedors de souvenirs, però alguns joves també li ofereixen amor romàntic i sexe. L’oferiment és una evident impostura, però això no sembla importar-li massa a aquesta dona de vida frustrada que busca allò que no pot trobar al seu primer món, on encara domina la moral cristiana repressiva. La pel·lícula tracta críticament l’alliberament sexual, en aquest cas de les dones, que són capaces d’anar a l’altra punta del món per aconseguir sexe,  però també de l’obsessió per l’amor romàntic al preu que sigui; de la tirania de l’estètica corporal, de les noves formes de colonialisme (en aquest cas dels serveis sexuals) gràcies a les diferències abismals de poder adquisitiu; de la hipocresia de les persones quan porten una doble vida… Seidl presenta la història d’aquesta dona amb una estranya barreja de sordidesa i de compassió, i pot resultar un film reiteratiu i previsible però no deixa de burxar en els sentiments d’aquestes dones d’uns cinquanta anys amb poca autoestima, les quals poden representar un estat d’ànim d’aquesta societat nostra on les persones porten una vida opulenta en quant a béns materials però emocionalment frustrades.

 

Seidl Liebe

 

ENLLAÇOS

https://mega.co.nz/#!XoZ3xKYL!KFG2UBlxj3lzKwaw63-mVFOAnopuVbKubZgr28fdyTk
https://mega.co.nz/#!y44T2QhS!XAEq-kSatSkVdmpHq8WiU2u8gxZHO38Yb1jkmoFAnj0
https://mega.co.nz/#!K9oHWRIB!LB8dHktCq7AaW2j5LEkAkU_z1UFLc3QiDxAH6DHpmc8
https://mega.co.nz/#!fk5CRBxB!O40T0GM77qTEzryU7veinyQe7-p7jRS29lWTNNsCBPc
https://mega.co.nz/#!OxxBWRIb!MNlfKTQqQHErZEL4cU-JviVz9EUWonDwKvMuwzHNFJE
https://mega.co.nz/#!OsYUVS5I!XwJLKhR-3VVHDuZV3iLBCRCtWRs24hiqDI4qOZjRf7Q
https://mega.co.nz/#!m0hlTZoD!SzbKLC6yWxPpDg0ku45k0w3o55AeYWbxlcPBIqz6dPQ
https://mega.co.nz/#!vp5yhSgB!TL0UZjWeSdvkugmVtB70LXNorY0P8Y-2sgyk3_pj3cc
https://mega.co.nz/#!ahIRwIoa!MEwc-GMDRW_d-k3NWPXi1ywmkUFMhUzem3FvwwBiiok
https://mega.co.nz/#!LtYSBRpB!bcSCYg0PDZXjNVIztqPsZQRTf7Mnl-pBo1hGHKH8uOE
https://mega.co.nz/#!voJyhZIT!BZEaaTTpq0t_iDyV8R4TJXY0nsccJ72teOXh0NlPX7o
https://mega.co.nz/#!m552kSyR!Xs_akAInHlPhKexLOW7LE21cNf9gP4YcxLFdu06ST6k
https://mega.co.nz/#!jh4BFCIQ!C_LnGErAtbBsNWud2DuHPV3EAMtlBeMtFP09T6Pj4Vw
https://mega.co.nz/#!PlJ1jQoA!f0cuJ32_Da2NAq0rvSfY-VViSQd9rN23quM6EeZIG6g
https://mega.co.nz/#!DhwyhLLA!LsdJNz51NpZ5Se6W08aRICpc4oNpyfP3CZ_vSON0KEs
https://mega.co.nz/#!Ws4SEQ6D!dCVUdWedacUtijesgLWrrBYemYU_r0LCTNbKr-Drv4g
https://mega.co.nz/#!blRWQLSZ!CXvsHyWwiBhDC3qrOKnqPCgjHuMKzGkNQrdlcm9lobk
https://mega.co.nz/#!bg4jmAYZ!B9TrrSLfnFxehEl-LfMyc2vHI5UWGNGfeinA8HaGyFk

Password per descomprimir els enllaços: p4ti0d3but4c4

Font: Patio de butacas

 

 

 

Majoria oprimida (Eleonore Pourriat, 2014)

Oppressed Majority

Divertida, imaginativa i molt contundent recreació de la vida quotidiana d’una parella on els estereotips de gènere s’han invertit: les dones ocupen els llocs de treball principal i són sexualment agressives i els homes es dediquen a les tasques domèstiques i són més passius. Està ple de detalls molt reveladors, com els desagradables “piropos” als nois, el vel islàmic que porten els homes i que han interioritzat psicològicament com un fet positiu; la culpabilització als homes quan pateixen agressions sexuals, etc. Es tracta de presentar tots aquells comportaments sexistes que trobem naturals quan els pateixen les dones però quan els veiem imposats en un home ens xoquen i provoquen rebuig perquè ja no els veiem naturals sinó opressius. Es tracta d’un curtmetratge militant de la causa antipatriarcal fet amb enginy i que fa adonar-nos de fins a quin punt el sexisme discriminatori impera (encara) a la nostra societat.

Oppressed Majority

Oppressed Majority

 

PER VEURE’L EN LÍNIA

Versió original en francès i subtítols en anglès.

No vull ser un home!!! (Ernst Lubitsch, 1918)

 

Autèntica joia antipatriarcal del mestre de la comèdia Lubitsch. Una jove, frustrada per no poder gaudir de les mateixes llibertats que els homes i cansada que els seus tutors la renyin sovint per poc femenina decideix experimentar una nova vida transvestint-se d’home. El resultat, una sàtira contra els bons costums on es posa en evidència l’arbitrarietat de la construcció dels rols de gènere; és qüestiona la manca de llibertats per a les dones. És una pel·lícula divertida que insinua moltes transgressions, com quan la noia protagonista ja vestida d’home flirteja però no pot evitar els “ramalassos” femenins, es retoca el cutis però l’enxampa un grupet de noies: Oh! Un home maquillant-se! Quin escàndol! Quin horror! Però a continuació se senten molt atretes per aquest home tan particular. No obstant, ella les ignora perquè en realitat desitja un home de qui se sentia atreta quan vestia de dona i ara estableix amb ell una relació que als ulls de tothom és clarament homosexual. Fins i tot hi ha escena de petonet entre tots dos però això no sembla incomodar a ningú. Com es pot veure, la trama és una constant transgressió de les normes del sexe i del gènere. 

No deixa de sorprendre que tot just acabada la I Guerra Mundial amb la derrota germana i l’enfonsament del reich del kàiser Guillem II, Ernst Lubitsch es llanci  a realitzar aquesta comèdia esbojarrada que posa cap per avall els valors de la burgesia i el patriarcat. En un moment que sembla que el país s’ensorra, el director berlinès mostra una lucidesa, un talent i un enginy excepcionals que fan que aquesta pel·lícula, “Ich möchte kein Mann sein”, i moltes altres que rodarà a continuació mantinguin la seva alegria i agilitat tot i els prop de cent anys que porten a l’esquena.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

ENLLAÇOS:

subtítols

Font: arsenevich

Brüno (Larry Charles, 2009)

Una versió marica de “Sexe a Nova York”. Un periodista austríac homosexual  i extravagant està obsessionat amb el món de la moda i la popularitat. Fa tota mena d’intents per esdevenir una “celebrity”: exagerar la ploma, exagerar l’actitud hetero, escandalitzar públicament, donar suport a les causes humanitàries… L’argument poc importa, perquè la nova creació de l’actor Sacha Baron Cohen és pura irreverència política, una sàtira contra els bons costums; una calculada operació de transgressió en aspectes com la sexualitat, els mitjans de comunicació, la indústria de la moda i les creences polítiques i religioses. Acumula escenes divertides basades en els gags però sempre en el marc del cinema comercial nord-americà, una indústria que no sembla donar en l’actualitat massa marge d’acció a la crítica social i política.

 

ENLLAÇOS

Brüno (Versió original en descàrrega directa)

subtítols

Escenes de caça a Baviera (Peter Fleischmann, 1969)

En un poble rural alemany circula el rumor que un noi quan va a la ciutat manté relacions sexuals amb altres homes. Al començament es fan bromes sobre la seva particularitat, després es comença a especular sobre el mal exemple i el risc de contagi en els nens petits i a poc a poc es va construint la figura de l’altre, en aquest cas l’homosexual, com un comportament antinatura que cal extirpar. Fins i tot la seva mare comença a sentir fàstic pel seu fill. La pressió social converteix aquest jove en algú diferent a la comunitat i busca en ell els comportaments anòmals que justifiquein la seva etiqueta de desviat i justificar la seva criminalització. És una pel·lícula realitzada sota la fórmula del cinema costumista -el Heimatfilm, que en diuen els alemanys-, rodada en escenaris naturals, on la pròpia gent del poble interpreta els diferents papers -segurament no sabien on es ficaven. El resultat és esfereïdor. D’una banda, assistim a una classe didàctica sobre el procés de construcció de l’homofòbia; i de l’altra, ens dóna una visió una mica cruel de la societat rural. La pel·lícula, però, es plena de personatges marginals: la prostituta, els temporers turcs… Curiosament, al cap de quaranta anys de la producció de la pel·lícula la criminalització dels homosexuals s’ha suavitzat i ja no se’ls considera delinqüents o malalts però el film magistral perquè retrata el comportament irracional de la societat. La fòbia que en aquest cas es manifesta con el gai és la mateixa que trenta anys enrere va portar molts jueus a les cambres de gas.

ENLLAÇOS

Subtítols

Saló o els 120 dies de Sodoma (Pier Paolo Pasolini, 1975)

És difícil restar indiferent a la figura polifacètica de Pier Paolo Pasolini. Poeta, assagista, cineasta i tantes coses més. Un referent en el pensament de l’esquerra europea de postguerra. Saló o le 120 giornate di Sodoma és la seva darerra pel·lícula, una audaç denúncia dels horrors del règim feixista de Saló dels anys 1944 a 1945, formulada a partir del records d’un jové Passolini que va viure aquells fets. Amb una estructura complexa, treta de múltiples fonts (des de l’Infern de Dante a passatges del marquès de Sade), articula un discurs sobre la degradació moral a què va conduir el regim totalitari de Mussolini: rere la façana respectable de militars, nobles i bisbes s’amagava la degeneració d’uns dirigents que maltractaven al poble i que arribaven a tenir una absoluta indiferència pels seus actes. La pel·lícula va causar sensació i escàndol al moment de l’estrena per la cruesa de moltes escenes (coprofàgia, violacions, tortures, assassinats, etc.) i va ser censurada o prohibida a diversos països. Avui dia, quaranta anys després, ens resta com una mostra audaç de radicalitat i valentia ideològica que pocs directors han assolit. És dura, al·legòrica i plenament vigent en qualsevol temps i espai on les persones pateixin persecució. Imprescindible.

 

ENLLAÇOS (eMule)

Salo.1975.XviD.AC3.Gaumont.DVDRip.Italian.[MalaBudala].CD1.avi [699.67 Mb]
Salo.1975.XviD.AC3.Gaumont.DVDRip.Italian.[MalaBudala].CD2.avi [700.86 Mb]

Subtítols en anglès, francès i espanyol

Font: DivxClásico

 

 

 

 

 

La pianista (Michael Haneke, 2001)

 

La pianista és una novel·la de l’escriptora austríaca guanyadora del premi Nobel Elfride Jelinek. La relació d’una dona jove amb la seva mare possessiva i dominant i de les seqüeles en el comportament de la filla. La novel·la és brutal, extraordinària, precisa en la diagnosi dels comportaments familiars i audaç en el tractament de la sexualitat. La sexualitat de la filla és dificultosa, insatisfactòria, derivada de la violència i la repressió del context. La pel·lícula recull l’esperit literari i el centra en el masoquisme de la filla. És un film trist i lúcid que mostra la cara fosca de la institució familiar. Increïbles els detalls de la mare repressora; per exemple, estripant d’amagat els vestits de la filla que la poden fer sentir atractiva amb els homes perquè així no arribi a emancipar-se mai. El director Michaele Haneke sempre atent a la diagnosi dels comportaments socials i culturals, construeix uns personatges intel·ligents i reals: en la plena normalitat social amaguen traumes, inseguretats i angoixes; en la plena normalitat familiar, es construeixen rols de domini personal que serien impensables en altres institucions. Definitivament planteja el model de la família com el d’una institució autoritària i repressiva. El film va tenir molt d’èxit i algunes escenes sexuals que interpreta l’extraordinària actriu Isabelle Hupert van causar sensació.

 

 

ENLLAÇOS

La pianista (VOSE) via Torrent

Happy Together (Wong Kar-wai, 1997)

https://i1.wp.com/pics.filmaffinity.com/Happy_Together-479626554-large.jpg

Una història d’amor apassionat, de dues persones que es troben i es necessiten, però que no poden viure juntes; tampoc no poden viure separades. Dos homes xinesos, viatgen fins a l’Argentina, on se senten sols, i exploren el seu amor i la seva supervivència en un context distant. La marginació sexual i les diferències culturals i lingüístiques de la convivència del dia a dia de viure en un país que està a les antípodes del seu, la nostàlgia de trobar a faltar els propis referents (la família i els amics), les dificultats i les inseguretats emocionals, en fi, es barregen amb el desig i les il·lusions. L’amor i la passió entre ells està explicada amb anècdotes i records, amb els seus diàlegs i les imatges sensuals de les ciutats com a escenari.

El muntatge és molt bo, amb escenes superficials que han estat eliminades amb l’elipsis narrativa mentre instants màgics són dilatats en el temps, la fotografia és molt intensa, amb colors i llums molts potents que acompanyen els sentiments dels personatges; també els decorats emmarquen les seves emocions i, finalment, la banda sonora, amb tangos apassionats d’Astor Piazzolla i composicions de Caetano Veloso i Frank Zappa, entre d’altres.

A nivell d’alliberament sexual té el seu punt subversiu. En cap moment es pronuncia la paraula gay o homosexual; els dos protagonistes viuen el seu amor de forma absolutament desacomplexada, sense cap sentiment de culpabilitat ni cap necessitat de donar explicacions a ningú ni de demanar tolerància ni res de res, sinó disfrutant de la seva llibertat i del seu amor.

“Happy Together” és una pel·lícula sobre l’amor, l’amor apassionat, que agradarà molt a les persones que viuen la vida amb intensitat, a les que busquen emocionar-se amb tot, a les que obren els braços a la felicitat.

https://i0.wp.com/images3.static-bluray.com/reviews/2909_5.jpg

https://i2.wp.com/i2.listal.com/image/1265914/600full-happy-together-screenshot.jpg

happy_together_wong_kar_waI_boca_bus

Happy Together

Happy Together

ENLLAÇOS

VOSE via  Torrent

Black mirror. L’himne nacional (Otto Bathurst, 2011)

 

El (porno)terrorisme i impacte de les noves tecnologes (és a dir, les xarxes socials) convertits en uns agents socials més (al costat dels partits polítics, els sindicats o els mitjans de comunicació) que incideixen en la política. En clau de política ficció, la trama s’estructura a partir d’un vídeo que es penja al YouTube amb una princesa de la realesa britànica que és segrestada i llegeix un comunicat on anuncia la seva propera execució si el primer ministre no es posa a follar amb un porc davant de les càmeres i la còpula bestial s’emet en directe per la televisió pública amb tota mena de detalls. Aquest primer capítol de la sèrie “Black mirror”, entra de ple en la (patètica) psicologia dels polítics i dels seus (cínics) assessors obsessionats per l’audiència; la (fàcil) manipulació de l’opinió pública, la (maliciosa) actuació dels periodistes, etc. Ningú no queda lliure de la sàtira corrosiva quan ens presenta un món que fins i tot portat a l’absurd resulta versemblant. El guió de Charlie Brooker és audaç. Us imagineu una productora espanyola o catalana transplantant els personatges a la nostra realitat política o espanyola? Us imagineu una sèrie on surti el Rajoy follant amb un porquet o la princesa Letícia segrestada per un comando pornoterrorista? No, més aviat no. Interessant per debatre la política actual.

 

 

ENLLAÇOS

(VOSE) (eMule)

The national anthem (emule)

subtítols

En cas de problema amb els enllaços cliqueu aquí