Borgen (Adam Price, Mikkel Nørgaard, Annette K. Olesen, Louise Friedberg, Rumle Hammerich, Søren Kragh-Jacobsen, Jannik Johansen, Jesper W. Nielsen, 2010-2013)

Posted in 2011-2020, Adam Price, Annette K. Olesen, cinema polític, danesa, democràcia, família, Jannik Johansen, Jesper W. Nielsen, Louise Friedberg, Mikkel Nørgaard, mitjans de comunicació, Rumle Hammerich, sèrie de televisió, Søren Kragh-Jacobsen, televisió by la llum llibertària

Sèrie danesa sobre la alta política. Un dona de mitjana edat i tarannà progressista arriba a ser primera ministra. La sèrie mostra les dinàmiques dels partits polítics i dels mitjans de comunicació. Cada capítol planteja algun tema de caire social, com el comerç d’armament, les ajudes als refugiats o la regulació de la prostitució a la vegada que mostra les vides personals i familiars dels protagonistes (la primera ministra, el seu assessor personal i una periodista d’una cadena de televisió). La sèrie és interessant perquè no només entra a fons en els conflictes i interessos de la política professional sinó que un dels temes transversals és el de la conciliació de vida familiar i laboral, sobretot per a les dones. És força irregular en el seu desenvolupament; alguns capítols tendeixen al culebrot inversemblant mentre d’altres, sobretot de la tercera temporada, son més subtils i apassionants. Està ben realitzada i ben interpretada. Té bons diàlegs i situacions intel·ligents que, per comparació, deixen els polítics de la vida real convertits en pura mediocritat.

PER VEURE-LA

Enllaços de Borgen a Argenteam

10juny2012

Black mirror. L’himne nacional (Otto Bathurst, 2011)

Posted in 2011-2020, anglesa, Internet, mitjans de comunicació, Otto Bathurst, sèrie de televisió, sexualitat, televisió by la llum llibertària

El (porno)terrorisme i impacte de les noves tecnologes (és a dir, les xarxes socials) convertits en uns agents socials més (al costat dels partits polítics, els sindicats o els mitjans de comunicació) que incideixen en la política. En clau de política ficció, la trama s’estructura a partir d’un vídeo que es penja al YouTube amb una princesa de la realesa britànica que és segrestada i llegeix un comunicat on anuncia la seva propera execució si el primer ministre no es posa a follar amb un porc davant de les càmeres i la còpula bestial s’emet en directe per la televisió pública amb tota mena de detalls. Aquest primer capítol de la sèrie “Black mirror”, entra de ple en la (patètica) psicologia dels polítics i dels seus (cínics) assessors obsessionats per l’audiència; la (fàcil) manipulació de l’opinió pública, la (maliciosa) actuació dels periodistes, etc. Ningú no queda lliure de la sàtira corrosiva quan ens presenta un món que fins i tot portat a l’absurd resulta versemblant. El guió de Charlie Brooker és audaç. Us imagineu una productora espanyola o catalana transplantant els personatges a la nostra realitat política o espanyola? Us imagineu una sèrie on surti el Rajoy follant amb un porquet o la princesa Letícia segrestada per un comando pornoterrorista? No, més aviat no. Interessant per debatre la política actual.

ENLLAÇOS

(VOSE) (eMule)

The national anthem (emule)

subtítols

En cas de problema amb els enllaços cliqueu aquí

23abr.2012

Sospitós principal (Lynda La Plante, 1991-2006)

Posted in 1991-2000, 2001-2010, anglesa, Cinema thriller, Lynda La Plante, policia, sèrie de televisió, sexualitat by la llum llibertària

A priori, no sembla que una sèrie de televisió ambientada en el món de la policia criminal tingui massa possibilitats de figurar en un blog amb recomanacions de cinema llibertari. El cert, però, és que aquesta sèrie ens sembla diferent de les altres. D’una banda perquè té uns guions molt sòlids, copmplexes i tenebristes, una gran interpretació de la protagonista principal, l’actriu anglesa Helen Mirren, i la garantia de les produccions de les televisions britàniques.

No obstant, nosaltres volem remarcar l’èmfasi posat en les qüestions de gènere i de sexe, que recorren les trames. En els primers capítols, els casos estaven centrats en un violador i assassí en sèrie, en una trama de pedofília al més alt nivell i en el xantatge sexual de persones transsexuals. I, de manera transversal, el masclisme i el sexisme en l’ambient de treball i en la societat en general i les dificultats de conciliació de la via laboral i familiar per a les dones (i també, molt menys, per als homes). Aquests aspectes queden reflectits d’una manera valenta en diverses escenes, com la sortida de l’armari d’un policia o les complicitats entre els companys que no accepten una dona com a superiora jeràrquica. No són plantejaments rupturistes, però quan es va estrenar la sèrie, els anys noranta, tampoc no estaven massa acceptats. Totes aquelles persones que disfrutin amb les sèries intel·ligents haurien de prendre bona nota d’aquesta recomanació.