Guardià i botxí (Oliver Schmitz, 2017)

Posted in 2011-2020, autoritarisme, cinema social, Oliver Schmitz, pena de mort, policia, presó, psiquiatria, racisme, sistema judicial, sudafricana, tortures, violència by la llum llibertària

Terrible al·legat en contra de la pena de mort. Un jove de disset anys entra treballar a una presó d’alta seguretat on hi ha els reclusos condemnats a mort. Ben aviat li toca acompanyar aquestes persones durant la vigília de l’execució i l’endemà portar-les a la forca. Un cop morts, els neteja, posa al taüt, duu al cementiri i enterra. És una feina devastadora a nivell emocional. Intimar amb persones durant hores i després posar-los la soga al coll. Els treballadors afronten l’ansietat i l’estrès amb bromes, novatades i alcohol. I sobretot, exculpant-se de tota responsabilitat. Com diu un dels personatges reflexionant sobre l’aplicació de la pena de mort: els politics només fan les lleis, però ells no maten a ningú; els directors de la presó només apliquen el reglament, però ells tampoc no maten; els funcionaris només posen la soga al coll dels presos, però no mouen la palanca que fa caure els cossos i el botxí que mou la palanca diu que la mort la causa la força de la gravetat. Ningú no n’és responsable.

El protagonista acumula desenes i desenes d’execucions. Un dia, mentre condueix el seu vehicle, reacciona de manera descontrolada i assassina set persones. La pel·lícula se centra en el judici per assassinat múltiple. Els arguments de la fiscalia són evidents i la defensa no té cap estratègia. Què pot justificar l’acció homicida del jove zelador? Lluny de condemnar l’acció de la persona, comencem a pensar en la perversitat del sistema judicial.

La pel·lícula està ambientada a la República de Sudàfrica i es basa en fets reals d’un cas esdevingut l’any 1987 que va causar debat social sobre el caràcter de la pena de mort. Amb l’arribada de Nelson Mandela a la presidència del país, la pena capital va ser abolida. Una magnífica pel·lícula: intel·ligent, dura, sòbria; molt ben interpretada, àgil narrativament i completaent incisiva en el dilema ètic de la pena de mort.

ON VEURE-LA

“Shepherds and butchers” a Argenteam

16nov.2015

La conseqüència (Wolfgang Petersen, 1977)

Posted in 1971-1980, Alemanya de l'Oest, antipatriarcal, autoritarisme, Cinema de drama, família, història d'Alemanya, presó, psiquiatria, reinserció social, sexualitat, Wolfgang Petersen by la llum llibertària

Drama carcerari sobre un home que ingressa a presó per haver tingut relacions sexuals amb un menor. Allí participa de les activitats culturals, com la representació d’una obra de teatre on coneix al fill d’un dels vigilants. S’agraden i passen la nit junts d’amagat. La seva relació provoca l’escàndol dels altres interns i dels funcionaris i tots dos patiran les conseqüències de l’homofòbia, a banda del tema de la minoria d’edat d’un d’ells, que és considerada un factor agreujant. Encara que la relació és consentida per tots dos, la família del menor s’hi oposa ferotgement i el porten a un reformatori. Allí patirà encara més homofòbia i l’obsessió dels altres nois interns per “curar-lo”. La història, pel que sembla, està basada en fets reals i és un exemple de la situació com es vivia la homosexualitat al món occidental fa cinquanta anys. Les coses ara mateix han canviat molt, en aquest primer món, a nivell d’acceptació social de les múltiples variants de la sexualitat. La interpretació dels dos actors principals és magnífica, plena de matisos i d’expressió de sentiments i de complicitats; es fan estimar davant de totes les adversitat del munt d’esforços per viure la seva vida, però la repressió de l’entorn familiar i social és molt forta i els posa a prova constantment i trenca la seva estabilitat emocional. La pel·lícula planteja el tracte injust contra les persones homosexuals, però sobretot, mostra l’aspecte fosc de les institucions de la reinserció social (presons i reformatoris) i de la família, totes elles espais insofribles d’autoritarisme i d’alienació. El film sorprèn per la vigència del seu crit de llibertat i d’emancipació i per posar sobre la taula temes que encara avui dia són objecte de debat, com les relacions amb menors d’edat.

PER VEURE-LA

http://www.cinegayonline.org/2015/07/consecuencia.html

21set.2014

Pressure point (Hubert Cornfield, 1962)

Posted in 1961-1970, antinazi, antipatriarcal, autoritarisme, Cinema de drama, cinema social, Hubert Cornfield, nord-americana, patriarcat, presó, psiquiatria, racisme, reinserció social by la llum llibertària

Drama criminal ambientat en la psiquiatria d’una presó nord-americana davant del cas d’un jove simpatitzant del moviment nazi, un paio violent i racista, que se sotmet a la teràpia d’un psiquiatra afro-amerià. La teràpia pretén descobrir les arrels del seu comportament antisocial i llavors apareixen alguns traumes de la infància, marcada pel temor al pare molt repressiu i la relació amb una mare possessiva. Les inseguretats personals troben una bona acollida en la ideologia nazi, un entorn ideològic i moral que permet la plena expansió dels components més violents. És una pel·lícula interessant, pel fet que la problemàtica del reclús racista es barreja amb el problema social de la integració dels negres a la societat, un fet que als anys seixanta esta de plena actualitat. La pel·lícula és una mica irregular en la seva realització (tot i la imaginació mostrada en la recreació d’alguns somnis o records del pacient), obra d’un director poc conegut; l’ambientació històrica, discreta: l’acció en teoria transcorre als anys quaranta però el vestuari i els decorats són els característics dels anys seixanta. No obstant, el film és interessant i incideix en moltes qüestions socials (el patriarcat, el racisme, la psiquiatria, la reinserció social, el nazisme, les presons, etc.) .

ENLLAÇOS

http://speedy.sh/NQGPr/La-Clave-de-la-Cuestion.VOSE.mkv

Font: patiodebutacas

13nov.2012

Titicut follies (Frederick Wiseman, 1967)

Posted in cinema documental, Frederick Wiseman, nord-americana, presó, psiquiatria by la llum llibertària

Frederick Wiseman és un documentalista de les institucions del sistema polític i social nordamericà (tribunals de justícia, psiquiàtrics…) que observa amb mirada d’antropòleg rigorós. Amb el pas del temps les seves obres adquireixen un ple significat històric; documenten com ningú altre l’estructura d’aquestes institucions, els rols de poder, la violència… A Titituc Follies visita un centre psiquiàtric per delinqüents malalts i filma el dia de la tasca dels vigilant, els assistents socials, els psiquiatres i els interns. Hi ha les entrevistes, la neteja de les sales i de les persones, l’esbarjo dels malalts. És un retrat aparentment distant encara que tothom sap (i veu) la càmera al davant. Wiseman grava escenes anodines de rutina i després les munta a l’estudi. I el que surt és esfereïdor, inquietant i estrany: l’autoritat del poder que tracta els interns com a delinqüents més que no pas com a pacients, surt la reclusió fosca i alienadora, surt la misèria. Veiem un munt d’imatges que impacten: com l’alimentació d’un intern a través d’un tub pel forat del nas o un patètic espectacle de vodeville al pati i tantes i tantes escenes més. Acaba sent un document(al) trist però absolutament inquietant.

titicut follies

PER VEURE’L

8set.2012

Bedlam (Mark Robson, 1946)

Posted in 1941-1950, Cinema de terror, Mark Robson, nord-americana, presó, psiquiatria, sistema sanitari by la llum llibertària

Imagen

Estrany film de terror sobre el manicomi londinenc de Santa Maria de Betlem (més conegut com Bedlam) al segle XVIII i la seva modernització arran de la permeabilitat a les idees de la Il·lustració. Es tracta d’una pel·lícula senzilla, com de sèrie B, però que ofereix una recreació estimable de les condicions deplorables en què es trobaven els sanatoris mentals a l’època de l’Antic Règim, quan més aviat semblaven centres de maltractaments: els interns s’amuntegaven en condicions de manca d’higiene i d’alimentació bàsica, es dormia al terra, els tractaments sanitaris eren tortures… Un noia influïda per les idees d’un home quàquer que propugna la bondat humana, fins i tot, per a les persones malaltes mentals, intenta canviar les condicions de vida en aquest sanatori lúgubre de Bedlam però el zelador -interpretat per Boris Karloff-, és un ésser sàdic sense escrúpols que utilitza els interns com a divertiment per a la gent adinerada de classe alta.

Encara que la pel·lícula no deixa de ser un entreteniment made in Hollywood i, com és habitual, barreja en forma de pasterot elements diversos com la psiquiatria, la ideologia quàquera, la il·lustració, la crítica social, etc. té l’encant de ser un film ben treballat, eficaç en el seu plantejament proper al film de terror -bé, només una miqueta-, amb una posada en escena deutora dels gravats satírics de l’artista anglès William Hogarth, i amb un plantejament ideològìc progressista de denúncia de la psiquiatria de l’Antic Règim.

ENLLAÇOS:

Bedlam (versió en espanyol) via eMule

Font: Noirestyle

28maig2012

Bartleby (Anthony Friedman, 1970)

Posted in 1961-1970, alienació, anglesa, Anthony Friedman, Cinema de drama, psiquiatria, treball by la llum llibertària

Bartleby és una adaptació del relat curt de Herman Melville sobre un empleat que treballa de comptable en una empresa, del qui no en sabem res més que prèviament ha treballat al departament de cartes extraviades del servei de correus. És un treballador -el nom del qual dóna títol a la pel·lícula- molt eficient però al cap d’un temps, qual el seu cap li mana una feina en particular, contesta “m’estimaria més no fer-la” i sense donar cap mena d’explicació és nega en rodó a realitzar aquella tasca. Aquesta situació es fa cada vegada més freqüent sempre contesta amb la mateixa frase. Les relacions entre el cap i el treballador comencen a complicar-se, a fer-se estranyes. En realitat, tota la pel·lícula és estranya, perquè mai no acabem d’entendre les raons del comportament del protagonista, ni d’explicar-nos la seva lògica; només el veiem ensimismar-se, tancar-en la seva introversió, aïllar-se de la societat.

El film, tot i no tenir cap ressò al moment de la seva estrena, pot contextualitzar-se en l’època dels moviments socials contestaris, de crítica al sistema capitalista, de denúncia del caràcter alienador de la nostra societat, etc. En realitat, no incideix en cap aspecte en concret; només en l’abstracció. La consumació de la història de Bartleby es representa en l’escena final (que és la que es representa al cartell que podeu veure més amunt). Segurament, no és una gran pel·lícula -l’actor i director de teatre, Josep M. Pou, la qualifica de mediocre- però té alguna cosa subtil que la fa inquietant i oberta a múltiples interpretacions.

ENLLAÇOS (VOSE)

http://www.mediafire.com/?xrpeafl5u11w7sw
http://www.mediafire.com/?1bk8s4jyaccjdg9
http://www.mediafire.com/?akpqy8oma61bstm
http://www.mediafire.com/?8wpb8n0wxhlx05d
http://www.mediafire.com/?vzbafgm84kg08e6
http://www.mediafire.com/?kc7a16yompyyymy
http://www.mediafire.com/?8axe3413uqeded3
http://www.mediafire.com/?23br2bqwvtdrjch

28abr.2012

M (Fritz Lang, 1931)

Posted in 1931-1940, alemanya, Cinema thriller, Fritz Lang, policia, psiquiatria by la llum llibertària

Obra culminant del cinema fet durant els anys de la República de Weimar per Fritz Lang al final de la seva etapa alemanya. Basada en els fets reals d’un assassí en sèrie que matava nenes petites. La policia es veu incapaç de descobrir la identitat d’aquesta persona i s’estén l’alarma social. La pel·lícual segueix els impulsos criminals de l’assassí, al qual caracteritza com un malalt, però també retrata una societat convulsa, fragmentada per la marginació, l’atur i la misèria, una societat malalta a punt de donar pas a l’hecatombe del nazisme. La realització de Lang -antinazi declarat, que poc després s’exilia- i el guió, obra de la seva dona Thea von Harbou -nazi militant- són excepcionals. El ritme, la descripció dels personatge, les situacions increíbles (amb l’aliança entre la policia i la delinqüència comuna) sobresurten i fan d’aquest títol una obra extraordinària.

ENLLAÇOS

Versió dual (castellà, alemany) i subtítols en castellà

14març2012

Algú va volar sobre el niu del cucut (Milos Forman, 1975)

Posted in 1971-1980, cinema polític, Milos Forman, nord-americana, psiquiatria, sistema sanitari by la llum llibertària

El director txec, Milos Forman, va rodar al 1975 aquest genial i incombustible drama crític sobre el sistema sanitari nordamericà al voltant de la història d’un petit delinqüent -un Jack Nicholson pletòric- que simula bogeria per deslliurar-se de la presó i, en canvi, ingressa en un centre psiquiàtric. Però les coses no són com se les imaginava el protagonista i el règim penitenciari és molt pitjor; l’ambient és de repressió, por i alienació dels interns.

La pel·lícula descriu de forma admirable el descens als inferns del personatge que interpreta Nicholson. La progressió dramàtica, propera al thriller, juga al seu favor i converteix aquest títol en una obra excel·lent del cinema polític dels anys setanta, combatiu i valent (tant lluny del cinema actual). Molt recomanable.