La història del cinema: una odissea (Mark Cousins, 2011)

Quinze hores dura aquest documental. I no n’hi ha per menys. La història del setè art, el cinema, explicada en tota la seva èpica. Però aquesta vegada no és com les altres. Fins ara, les històries del cinema s’explicaven de manera etnocèntrica: la indústria del primer món -Hollywood, fonamentalment- s’explicava a si mateixa. Però aquesta era una visió parcial, falsa. Era racista!

La història del cinema de Mark Cousins és, sobretot, una història nova; de les aportacions i el talent a tot el món; dels cineastes del Tercer Món, de les pel·lícules innovadores, de la imaginació; d’aquells títols que van canviar les mentalitats i la història. Repassem onze dècades de bon cinema: des dels germans Lumiére fins a les noves fornades del cinema nòrdic o oriental o els films de dones o els de negres.

Aquest documental té una estructura allunyada de l’erudició històrica feta amb recull de materials d’arxius i filmoteques i acumulació de testimonis, filmacions i documents antics sinó una narració suau i intimista dels moments de màxima creació cinematogràfica i de la seva relació amb els temps històrics i les mentalitats. Més en la línia de l’assaig poètic, les filmacions estan plenes d’imatges actuals: la casa on vivia un director, l’escenari d’un rodatge, el bullici de la gent del carrer. És un viatge diferent que trenca amb el relat tradicional del què havia estat la història del cinema.

La historia del cine de Mark Cousins

La historia del cine de Mark Cousins

La historia del cine de Mark Cousins

La historia del cine de Mark Cousins

ENLLAÇOS

The Story of Film: an Odyssey – VOSE – via torrent

Medium cool (Haskell Wexler, 1969)

Apassionant reflexió sobre la política nordamericana als anys seixanta i el paper que juguen els mitjans de comunicació. Un periodista de televisió, obsessionat amb la seva feina, capta la realitat d’una manera freda, sense cap empatia per la realitat, per dolorosa que sigui la situació per a les persones. El film comença amb el protagonista i un company cobrint la notícia d’un accident d’un automòbil amb la conductora encara moribunda a dins i només quan acaben de filmar avisen l’ambulància. Després, diverses escenes incideixen en la manca d’escrúpols dels mitjans i les justificació dels professionals dels mitjans és que es limiten a oferir el que l’audiència demana. La pel·lícula segueix la vida professional i sentimental d’aquest periodista però sobretot segueix el clima de violència social que viuen els Estats Units, amb els recents assassinats de John i Robert Kenney i de Martin Luther King, el desgavell del Vietnam, els disturbis socials i la conflictivitat racista. Tot això és un marc moral i una certa sensació de pessimisme flota a l’ambient. Les escenes de ficció es barregen amb imatges de gravacions de la televisió i li donen un aire de cinema independent. Té molts imatges rellevants: l’escena de la visita al barri marginal on alguns negres protesten pel tracte de marginació que reben dels mitjans de comunicació i, sobretot, del fet que mai no es reculli el seu punt de vista ni la seva sensibilitat és continuada per una altra escena on es veu una sèrie de dones blanques de classe mitja aprenent a disparar armes de foc per a l’autodefensa. L’escena final, impactant, és una metàfora perfecta sobre el paper del periodisme i la televisió a la nostra societat i manté tota la seva crua vigència. “Medium Cool” és una pel·lícula que mai no es va estrenar comercialment al nostre país però que quaranta anys després de la seva realització esdevé un collage generacional d’un temps i d’un país. Molt recomanable.

ENLLAÇOS

Medium Cool – versió original en anglès (eMule)

subtítols en espanyol

Font: DivXClásico

L’home de ferro (Andrzej Wajda, 1981)

Cinema polític al voltant d’una important vaga del sindicat polonès Solidaritat, als darrers anys de la dictadura comunista. Un periodista es pressionat pels mitjans oficials perquè reculli informacions sobre un líder sindical contra el qual poder obrir després una campanya de difamació i així esquerdar la vaga. En un moment en què el règim fa aigües, completament mancat de suport i desbordat per l’oposició popular, es planfiiquen els darrers intents per part de les jerarquies oficials d’utilitzar les clavegueres de l’Estat Aquesta pel·lícula té una estructura que recorda el Ciutadà Kane, d’Orson Welles, amb un periodista que recrea episodis del passat d’una important figura política, a partir del testimoni de les persones que el van conèixer. L’estructura és la mateixa, però Wajda no aconsegueix la mateixa fluïdesa i en alguns moments costa una mica de seguir l’argument. La pel·lícula està molt a prop dels esdeveniments -es va realitzar un any després de les jornades revolucionàries als astillers navals de Gdansk-, i té més voluntat de crònica del moment que no pas de construcció històrica. La integració de les escenes de ficció amb les imatges de documentals o de gravacions de la televisió és molt bona. És una pel·lícula que reflecteix la descomposició del règim, l’escepticisme del periodista que ha de realitzar la feina bruta, la manca de credibilitat dels mitjans oficials, l’esperit combatiu dels resistents… el clam popular pel canvi polític. Recorda en tants aspectes els darrers anys de la dictadura franquista.

El hombre de hierro : photo Andrzej Wajda, Jerzy Radziwilowicz

ENLLAÇOS

(VOSE, via eMule)

ed2k://|file|Czlowiek.z.Zelaza_CD1.DVD-rip.[Crisp].(osloskop.net).avi

ed2k://|file|Czlowiek z Zelaza_2 [Divx5 Mp3 DVD-rip by Crisp][PL].avi

Subtítols en espanyol

ed2k://|file|czlowiek.z.zelaza.español.CD1.srt

ed2k://|file|czlowiek.z.zelaza.español..cd2.srt

 Font: DivxClásico

Black mirror. L’himne nacional (Otto Bathurst, 2011)

 

El (porno)terrorisme i impacte de les noves tecnologes (és a dir, les xarxes socials) convertits en uns agents socials més (al costat dels partits polítics, els sindicats o els mitjans de comunicació) que incideixen en la política. En clau de política ficció, la trama s’estructura a partir d’un vídeo que es penja al YouTube amb una princesa de la realesa britànica que és segrestada i llegeix un comunicat on anuncia la seva propera execució si el primer ministre no es posa a follar amb un porc davant de les càmeres i la còpula bestial s’emet en directe per la televisió pública amb tota mena de detalls. Aquest primer capítol de la sèrie “Black mirror”, entra de ple en la (patètica) psicologia dels polítics i dels seus (cínics) assessors obsessionats per l’audiència; la (fàcil) manipulació de l’opinió pública, la (maliciosa) actuació dels periodistes, etc. Ningú no queda lliure de la sàtira corrosiva quan ens presenta un món que fins i tot portat a l’absurd resulta versemblant. El guió de Charlie Brooker és audaç. Us imagineu una productora espanyola o catalana transplantant els personatges a la nostra realitat política o espanyola? Us imagineu una sèrie on surti el Rajoy follant amb un porquet o la princesa Letícia segrestada per un comando pornoterrorista? No, més aviat no. Interessant per debatre la política actual.

 

 

ENLLAÇOS

(VOSE) (eMule)

The national anthem (emule)

subtítols

En cas de problema amb els enllaços cliqueu aquí

 

 

La doctrina del shock (Michael Winterbottom i Mat Whitecross, 2009)

Excel·lent i molt necessari documental que adapta les tesis de la Naomi Klein expressades en el seu llibre que porta el mateix títol. Explica els projecte de diversos governs neoliberals per aplicar les teories radicals de Milton Friedman, professor de la universitat de Chicago, per expandir el capitalisme arreu del món i eliminar qualsevol obstacle que el posi en perill, unes teories que ja s’han patit en països com el Xile de Pinochet o la Gran Bretanya de Margaret Tatcher, i més darrerament, en les invasions de l’Afganistan i l’Iran. La idea de Klein és que aquestes teories són tan salvatges i impopulars que cal sotmetre la població a un bobardeig d’informacions terrorífiques sobre els desastres polítics i socials dels països on cal actuar per crear un estat col·lectiu de shock perquè  d’aquesta manera la població accepti la imposició de polítiques molt impopulars, des de les invasions al desmantellament de l’estat del benestar i la utilització dels mètodes habituals del terrorisme d’estat.  De visió obligatòria.

The shock doctrine.

ENLLAÇOS (VOSE)

http://www.mediafire.com/?a5il48e65n3uiyr
http://www.mediafire.com/?32qg9ea77zh29o7
http://www.mediafire.com/?yp4b1t19etexyr1
http://www.mediafire.com/?w1439dahvsni9r5
http://www.mediafire.com/?vwqmm8p73on9dmq

Shattered Glass (Billy Ray, 2003)

Shattered glass image

Pel·lícula sobre el món del periodisme, molt senzilla però molt maca, basada en fets reals, sobre una important revista on treballava el periodista Stephen Glass que va ser acusat de falsificar les fonts d’informació i inventar-se els articles. L’argument planteja moltes preguntes que apunten a la premsa actual en relació a la competitivitat en les empreses i les redaccions editores, el poder dels mitjans, la credibilitat dels ciutadans envers les informacions, la professionalitat dels periodistes, la contrastació de les fonts, etc. És una pel·lícula que en el seu plantejament s’assembla més a un telefilm, però això sí, de molt de nivell, amb una narració fluïda, molt bon guió, interpretació dels actors excel·lent, etc. Un bon  exemple de cinema per obrir un interessant debat sobre el paper dels mass media en l’actualitat.

Shattered glass image

Shattered glass image

Shattered glass image

Shattered glass image

 

DESCARREGAR-LA

http://www.megaupload.com/?d=URQYR31Y

http://www.megaupload.com/?d=AY3M976W

 

 

Meet John Doe (Frank Capra, 1941)

Emotiva paràbola contra el feixisme i eln control dels mas media per part de l’optimista irreductible que és el director nordamerica Frank Capra. Decidit partidari dels valors de la democràcia i la defensa de l’individu en front del sistema (Estat i empreses privades), Capra ens presenta la història d’una periodista desesperada perquè l’han de fotre al carrer amb motiu d’una reorganització dels llocs de treball en una empresa periodística. Llavors escriu una darrera columna de denúncia signada en nom del ciutadà mig – el John Doe, del títol; aquí es va traduir com Juan Nadie-. Però la denúncia té èxit i el diari comença a veure-hi una font d’ingressos.

Aquesta és una comèdia dramàtica, que barreja gags i situacions dramàtiques, en una progressió argumental que incideix especialment en les misèries del sistema polític. És divertida i emocionant. Compta amb molt bones interpretacions, bon guió, fotografia, muntatge, etc. Gran pel·lícula de defensa dels valors ètics per sobre dels interessos polítics i econòmics.

La pel·lícula podria inspirar-se en la vida de Huey Long, el governador d’un Estat nord-americà que utilitzava els mitjans de comunicació per fer-se propaganda i perpetuar-se en el poder i governar de manera autoritària. Un toc d’avís davant l’amença del feixisme que ens aquells moments estava en els seu apogeu de màxima influència a tot el món.

DESCÀRREGA (VOSE)

Being there (Hal Ashby, 1979)

Hal Ashby, un dels cineastes més llibertaris de la seva generació tracta en aquesta obra interpretada genialment per Peter Sellers de la història d’un burinot xerrameca a qui els mitjans de comunicació converteixen en una estrella mediàtica, el nou gurú que interpreta les claus per entendre el funcionament dels Sistema, una mena de tertulià, que en diríem ara. És divertida i molt lúcida i, sobretot, molt actual. “Bienvenido Mr. Chance” -el títol del doblatge espanyol, que com es pot veure no s’assembla en res a l’original- és una crítica a la pedanteria de la gent que surt per la televisió i a la credulitat de les persones que s’ho empassen tot quan ho diu la tele. De visió molt necessària per aprendre a tancar la tele.

ENLLAÇOS (VOSE)
http://www.megaupload.com/?d=9JKM5VV8
http://www.megaupload.com/?d=KU55WV89
http://www.megaupload.com/?d=64FM1LM6
http://www.megaupload.com/?d=7RFKD04Y
http://www.megaupload.com/?d=58GPSUOW
http://www.megaupload.com/?d=ZZLG3FFE
http://www.megaupload.com/?d=U5VJERCX
http://www.megaupload.com/?d=BFY8Y96B
http://www.megaupload.com/?d=3BMP3WU6
http://www.megaupload.com/?d=2XRM4DS1
http://www.megaupload.com/?d=JB3TV79S
http://www.megaupload.com/?d=2NKX0KM6
http://www.megaupload.com/?d=W16YH850
http://www.megaupload.com/?d=R5FDG3LJ
http://www.megaupload.com/?d=G1RT79MJ

Subtitols:

http://www.megaupload.com/?d=OVUO8XGT

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Estan vius (John Carpenter, 1988)

Un treballador troba casualment unes ulleres que li permeten veure com són en realitat les persones per dintre; d’aquesta manera decobreix que els poderosos que mantenen el sistema són en realitat uns extraterrestres que estan interessats en convertir els humans en esclaus. Particular incursió en el món del terror amb un estrany missatge proper a l’anticapitalisme) de l’especialista en films de sèrie B, John Carpenter. Curiosa. Factura semblant a un telefilm, però amb certa gràcia. 

VEURE’L  EN LÍNIA

La guerra que no veus (John Pilger i Alan Lowery, 2010)

John Pilger és un veterà documentalista australià, especialitzat en la informació independent dels conflictes bèl·lics i en el desmantellament de les pràctiques represores i manipuladores dels grans països imperialistes (sobretot, dels Estats Units) i de la seva presència en els conflictes del continent llatinoamericà i asiàtic.

En el present documental estudia la creixent incrustació dels periodistes occidentals en el si dels exèrcits, la creació de notícies falses i posterior cobertura per part dels mitjans, la censura de les atrocitats comeses i, en definitiva, la pèrdua de l’etica periodística. Especial referència a les guerres de l’Afganistan, l’Irak i Palestina.

Pilger entrevista professionals de primer nivell vinculats a la pràctica periodística i no oblida el paper creixent que juga actualment Internet en la difusió de la informació, com per exemple, en el cas de Wikileaks.

T/ The war you don’t see
P/ Gran Bretanya
A/ 2010
D/John Pilger, Alan Lowery
Dur/ 96 min.

Trailer:

Enllaços:
Versió original amb subtítols en espanyol incrustats.
Alerta! Al descomprimir els fitxers per ajuntar-los, cap posar el següent password: docuselrond
(Enllaços intercanviables)

Megaupload
http://www.megaupload.com/?d=W93DD5LS
http://www.megaupload.com/?d=A72LTDAZ
http://www.megaupload.com/?d=DUK55MT0
http://www.megaupload.com/?d=SXXCPZ20
http://www.megaupload.com/?d=WJZVUFWQ
http://www.megaupload.com/?d=JA7UOJXU
http://www.megaupload.com/?d=R15BIGXC
http://www.megaupload.com/?d=UVLY77YP
http://www.megaupload.com/?d=M307B90M
http://www.megaupload.com/?d=N3PSOK7M
http://www.megaupload.com/?d=8GSQCVRW

Rapidshare
http://rapidshare.com/files/460640664/LGuQuUsNoVe.part01.rar
http://rapidshare.com/files/460640779/LGuQuUsNoVe.part02.rar
http://rapidshare.com/files/460640826/LGuQuUsNoVe.part03.rar
http://rapidshare.com/files/460640868/LGuQuUsNoVe.part04.rar
http://rapidshare.com/files/460640936/LGuQuUsNoVe.part05.rar
http://rapidshare.com/files/460640980/LGuQuUsNoVe.part06.rar
http://rapidshare.com/files/460641061/LGuQuUsNoVe.part07.rar
http://rapidshare.com/files/460641102/LGuQuUsNoVe.part08.rar
http://rapidshare.com/files/460641189/LGuQuUsNoVe.part09.rar
http://rapidshare.com/files/460641231/LGuQuUsNoVe.part10.rar
http://rapidshare.com/files/460641321/LGuQuUsNoVe.part11.rar