Zero Days (Alex Gibney, 2016)

Documental sobre el ciberterrorisme perpetrat fa uns anys pels serveis secrets nordamericans, en aliança amb els israelians, contra el programa nuclear iranià. Una combinació de virus informàtics contra els funcionament els centres i assassinats selectius de cientifics, va ser descoberta per les autoritats perses fins al funt que van fer-hi front contruint moltes més plantes d’enriquiment d’urani, més segures que les anteriors i, sobretot, van promoure el reclutament d’una veritable exèrcit d’hackers. Uns anys després, el govern iraià contraataca amb un atac informàtic a gran escala contra els interessos nordamericans, el qual demostra que les grans potències no estan preparades per a aquesta nova arma de destrucció massiva. Els Estats Units estaven previnguts contra moltes armes d’alta tecnologia, però no contra els atacs informàtics. Un virus, pero, pot ser tan desvatador com qualsevol altra arma més convencional, perquè pot provocar el col·lapse i la destrucció de les centrals hidroelèctriques, les plantes potabilitzadores d’aigua, les centrals nuclears, els transport públic, etc. El documental entrevista peixos grossos de l’adminstració nordamericana els quals expliquen molts detalls de l’atac que van efectuar contra objectius iranians amb virus informàtics i el valoren cínicament com una declaració de guerra que podia haver provocat conseqüències imprevisibles. En fi, que després del visonat del film un no pot fer altra cosa sinó donar la raó a Noam Chomsky quan diu que Estats Units és el país més terrorista del món.

El documental està ben realitzat i incideix en les constants eternes de la guerra entre les nacions, ara llençades a una nova carrera armamentística per dominar la seguretat en l’àmbit informàtic.

Resultado de imagen de alex gibney zero days

Resultado de imagen de alex gibney zero days

PER VEURE EL DOCUMENTAL

http://www.argenteam.net/movie/92552/Zero.Days.%282016%29

Anuncis

Black mirror. L’himne nacional (Otto Bathurst, 2011)

 

El (porno)terrorisme i impacte de les noves tecnologes (és a dir, les xarxes socials) convertits en uns agents socials més (al costat dels partits polítics, els sindicats o els mitjans de comunicació) que incideixen en la política. En clau de política ficció, la trama s’estructura a partir d’un vídeo que es penja al YouTube amb una princesa de la realesa britànica que és segrestada i llegeix un comunicat on anuncia la seva propera execució si el primer ministre no es posa a follar amb un porc davant de les càmeres i la còpula bestial s’emet en directe per la televisió pública amb tota mena de detalls. Aquest primer capítol de la sèrie “Black mirror”, entra de ple en la (patètica) psicologia dels polítics i dels seus (cínics) assessors obsessionats per l’audiència; la (fàcil) manipulació de l’opinió pública, la (maliciosa) actuació dels periodistes, etc. Ningú no queda lliure de la sàtira corrosiva quan ens presenta un món que fins i tot portat a l’absurd resulta versemblant. El guió de Charlie Brooker és audaç. Us imagineu una productora espanyola o catalana transplantant els personatges a la nostra realitat política o espanyola? Us imagineu una sèrie on surti el Rajoy follant amb un porquet o la princesa Letícia segrestada per un comando pornoterrorista? No, més aviat no. Interessant per debatre la política actual.

 

 

ENLLAÇOS

(VOSE) (eMule)

The national anthem (emule)

subtítols

En cas de problema amb els enllaços cliqueu aquí