La infància d’Ivan (Andrei Tarkovski, 1962)

Es fa difícil no commoure’s amb aquesta infància d’Ivan. El nen explorador soviètic en terres germanes als darrers mesos de la II Guerra Mundial ha perdut la seva mare i la seva germana a mans dels nazis i està decidir a venjar-les. Travessa els rius gèlids per acostar-se a les files de l’enemic i obtenir valuosa informació militar. Altres nens en similars circumstàncies han fracassat. Els alemanys exhibeixen els seus cadàvers perquè serveixin d’avís.

La història d’Ivan és la història de la infància robada, dels nens que són forçats per les circumstàncies a madurar precoçment. Els desastres de la guerra i, en el cas del front de l’est, la desesperada situació dels soviètics va fer que molts nens formessin part de l’exèrcit. Ivan és un nen amb el cor endurit per l’odi contra l’enemic, que no pot ni imaginar-se la viva a la rereguarda, només viu per a la lluita aferrissada i, gairebé, suïcida. Les seves actuacions mostrades en la tenebra de la nit, en paisatges arrasats pel combat contrasten amb el lirisme dels records de la seva família abans de ser assassinada.

La pel·lícula és, com no podia ser d’altra manera en el cinema de Tarkovski, d’una posada en escena superba amb una fotografia en blanc i negre i uns paisatges i uns enquadraments magnífics. La llum de la nit, la força del riu i dels boscos, la densitat de l’aigua -fins i tot, quan al final, uns soldats recullen documentació a un edifici berlinès, i cau la cendra, és com si plogués l’aigua-, tot plegat té un efecte poètic. El metratge és ple d’escenes magistrals: el flirteig amorós d’uns militars soviètics en un bosc amb un increïble petó suspès a l’aire, els cadàvers de nens exposats pels nazis amb un cartell macabre que els penja del coll; tota la seqüencia de l’ocupació de la capital alemanya, treta de noticiaris però intercalada molt bé entremig de la història de ficció.

La infància d’Ivan és una pel·lícula notable, construïda en base al lirisme i el simbolisme, que es presenta com un al·legat contra la guerra, a la que es visualitza simbolitzada en la foscor, la destrucció i el dolor sord del personatge protagonista.

 

La  infancia de Iván

 

ENLLAÇ:

http://www.servifile.com/files/Ivanovo_Detstvo.avi.html

El complot dels enginyers (Adam Curtis, 1992)

Imagen

 

El documentalista Adam Curtis es capbussa novament en els fitxers dels arxius audiovisuals per oferir-nos una nova crítica  a un dels eixos de la modernitat: la tecnocràcia. És el primer capítol d’una sèrie de sis episodis que porta per títol “La caixa de Pandora”.

En aquest primer lliurament, es planteja en paper de les enginyeres a la Unió Soviètica. La revolució comunista va comportar la destrucció d’un vell ordre i la creença que la ciència podria resoldre els problemes de la gent i donar-li un nivell de vida suficient, però va resultar un mal son. Al 1920 Lenin va construir un enorme mapa il·luminat per mostrar la planificació del procés d’electrificació del país, però per encendre aquest mapa es va haver de deixar a les fosques la major part de la ciutat de Moscou. Més tard, dos tècnics a cada ciutat informaven als seus superiors que les dones volien calçar sabates amb plataforma i l’Estat les produïa però quan arribaven al mercat ja havien passat de moda. Les teories macroeconòmiques que semblaven tan racionals tenien estranyes conseqüències: trens carregats amb mercaderies recorrien milers de quilòmetres sense cap raó, només per fer complir el pla que mesura l’èxit del creixement industrial en tones per quilòmetre quadrat. Casos absurds d’un sistema absurd. Amb Stalin els enginyers van ser acusats de tramar un  complot contra l’Estat, jutjats i depurats. Però el moment que es va començar a desmuntar el sistema va ser a partir dels anys 70, la crisi econòmica i la manca d’agilitat dels dirigents polítics que havien fossilitzat el sistema de producció econòmic van portar a la implosió definitiva.

El documental és àgil, visualment molt atractiu, amb moltes imatges tretes de noticiaris de l’època, i moltes entrevistes als protagonistes. La narració en off va guiant un discurs que funciona a mode d’assaig polític. És original, creatiu i et fa pensar. Realment un dels millors documentals del seu autor.

ENLLAÇOS

http://rapidshare.com/files/174270781/Pandoras.Box.01.myTVblog.org.avi.001
http://rapidshare.com/files/174270444/Pandoras.Box.01.myTVblog.org.avi.002
http://rapidshare.com/files/174270539/Pandoras.Box.01.myTVblog.org.avi.003

subtítols en espanyol