La sal de la terra (Herbert J. Biberman, 1954)

Aquest film és un dels imprescindibles. La lluita d’uns treballadors hispans que protesten per les condicions laborals en una mina nordamericana però l’actitud de l’empresa els empeny a prendre un actitud més combativa. La situació és mostra en el vessant laboral i sindical, però també en la vida personal i familiar, en la qual, les dones prenen una paper molt portagonista. En realitat, podríem dir que es tracta, en el fons, d’una pel·lícula clarament feminista, de reivindicació del valor de les dones, de plasmació d’actituds masclistes tant entre els mexicans com entre els nordamericans. És una pel·lícula més a prop del documental, que planteja situacions personals en clau èpica, de gent que defensa uns drets bàsics, els del treball digne, amb condicions de seguretat laboral.

És una pel·lícula magnífica, vibrant, extraordinària. El pas dels anys no fan sinó engrandir-la. Al seu darrere té tota una trista història de censura i persecució per evitar la seva repercusió social. És un film a favor de lluita dels treballadors, a favor de la solidaritat i, en darrer lloc, un retrat de la força social de les dones.

ENLLAÇOS

ed2k://|file|La.sal.de.la.tierra[subtitulada_en_espa%C3%B1ol]divx503_by_TRISK.avi|725919744|c204aeb9251afd81312d7e185984926b|/

Film d’amor i d’anarquia (Lina Wertmüller, 1973)

 

Un anarquista planeja l’assassinat de Mussolini i s’amaga en un bordell on una prostituta té de client l’encarregat de la seguretat del dictador feixista. Curiosa barreja entre film polític sobre la militància anarquista i la típica commedia italiana de l’època. El resultat és una sàtira un punt grotesca i exagerada, on els anarquistes i els feixistes són aviat caricaturitzats en la seva militància política, oposada però amb punts en comú, com en el seu component masclista d’explotació sobre les dones. Aquestes últimes, però, són vistes com les persones que aporten el seny i bon cor en un món dominat per les baixes passions masculines.

La pel·lícula ha envellit amb el pas dels anys i a estones es fa llarga i pesada; la seva acció transcorre fonamentalment en els passadissos i sales d’estar del bordell, amb un munt de prostitutes pintadíssimes que sempre criden -com en les pel·lícules de Fellini- però la interpretació caricaturesca que fa Giancarlo Gannini de l’anarquista solitari que planeja el magnicidi és de les què no s’obliden. El final del film és un pur deliri completament passat de rosca i fa els honors a una obra malgrat tot important de la cinematogràfic política italiana i europea dels anys setanta.

 

 

ENLLAÇOS

Subtítulos

Misèria i fortuna de la dona (Sergei M. Eisenstein, 1929)

Aquest migmetratge -només dura 20 minuts- ha estat sempre una incògnita en la filmografia d’Eisenstein -“El cuïrassat Potemkin”, “La vaga”, “Que viva Méxio!”. Formava part d’un encàrrec per tractar obertament el tema de l’avortament i, en general, l’alliberament de les dones. Estructurada en paral·lel, seguint les circumstàncies de dues dones -una de classe baixa i l’altra de classe mitjana-  per a les quals l’embaraç és una desgràcia, encara que amb diferències notables segons l’estatus econòmic de cadascuna.

El nervi del genial director soviètic i del seu equip és indubtable. A mig rodatge acceptaren participar en un congrès i el projecte s’aturà. El productor, però, n’encarregà la continuïtat a una altra gent -fins i tot, els actors són uns altres- i el resultat és clarament inferior. Amb tot, la impressió general que causa aquest petit film impressiona i el missatge a favor de l’opció avortista és inequívoc. El simple fet de tractar aquest tema de manera directa ja va causar escàndol a l’època i la censura no va tardar en prohibir aquesta cinta i retirar-la de la circul·lació. Se’n va perdre el rastre i el record fins que fa uns deu anys es va recuperar i restaurar.

Slika

Slika

Slika

MÉS INFORMACIÓ

Article d’Arturo Garmendia:

http://www.cineforever.com/2011/04/06/eisenstein-y-el-aborto-miseria-y-fortuna-de-la-mujer/

ENLLAÇOS PER DESCARREGAR-LO (VOSE)

http://www.megaupload.com/?d=NZOIP821

http://www.megaupload.com/?d=CNBWAI8D

Treball ocasional d’una esclava (Alexander Kluge, 1973)

Una dona realitza treballs il·legals per tenir diners amb els què ajudar el seu home en les seves recerques científiques. També s’encarrega de portar la casa i de cuidar els nens. Doble jornada fatigosa. Però un dia pren consciència de la seva situació d’esclavatge i inicia una nova vida.

Excepcional obra d’Alexander Kluge, un cineasta emblemàtic del moviment del “Nou cinema alemany”, molt popular als anys setanta i força oblidat en l’actualitat. No es una obra convencional seguint els paràmetres narratius propis del cinema comercial sinó un assaig de militància política. Al cap de 35 anys de la seva estrena continua sent una de les millors pel·lícules que mostren els procés psicològic que segueix una persona com qualsevol postrada en l’alienació del treball i les feines domèstiques que inicia un camí sense retorn a favor de la solidaritat i la lluita social. Un clássic a (re)descobrir.

T: Gelegenheitsarbeit einer Sklavin
A: 1973
P: Alemania
D: Alexander Kluge
Dur: 1,31 h

Notícia de la reestrena – trailer

Enllaços per a descarregar la pel·lícula:
http://www.megaupload.com/?d=6SISUOZO
http://www.megaupload.com/?d=6UOO0RTO
http://www.megaupload.com/?d=GG1LARIP
http://www.megaupload.com/?d=ECJI2MDD
http://www.megaupload.com/?d=XS30E7PQ

Subtítols en espanyol
http://www.megaupload.com/?d=C8XLH26N