No sóc el teu negre (Raoul Peck, 2016)

Documental sobre la identitat de la negritud. Es tracta d’un assaig en clau poètica basat en un text inacabat de l’escriptor James Baldwin sobre la història del moviment afroamericà als Estats Units. En aquest text s’analitza la figura de tres lluitadors coetanis pels drets civils de la població afroamericana: Medgar Evers (1925-1963), Malcolm X (1925-1965) i Martin Luther King (1929-1968). Cadascun d’ells presenta diferents vies per a l’alliberament: la violència, la resistència passiva, etc. Se’ns mostren a través d’imatges i noticiaris de l’època, entrevistes, lectures de textos, fragments de pel·lícules… De l’altra banda, l’hostilitat amb què van ser rebuts per la població blanca (els tres van ser assassinats abans de complir els quaranta anys). El documental mostra la pervivència de les estructures dels racisme i les diferents maneres com es formula. Les escenes de violència dels anys cinquanta i seixanta tenen el seu paral·lel amb situacions actuals que qualsevol espectador mitjanament informat podrà recordar. La idea del “No sóc el teu negre” és que no sóc l’estereotip de persona amb què m’has construït i també que no sóc cap propietat teva. De fons, el record sentit de la contribució afroamericana a la construcció dels Estats Units.

A un nivell visual, el director dota de certa agilitat cinematogràfica la complexitat discursiva del plantejament teòric. Les intervencions dels diferents protagonistes s’alternen entre elles amb el contrapunt d’una música i una narració amb un to líric, de manera que el resultat és una obra fascinant.

On veure’l?

I Am Not Your Negro a Argenteam

 

12 anys d’esclavitud (Steve McQueen, 2013)

Basada en fets reals. Un home afroamericà que viu al Nova York a mitjan del segle XIX, casat i amb nens, és segrestat i venut com a esclau a un hisendat del sud. Tractat com un miserable, treballarà i malviurà durant els dotze anys que anuncia el títol de la pel·lícula. És un film de denúncia d’aquest episodi terrible que va ser l’esclavitud als Estats Units i a molts altres països. La principal novetat és el grau de detall i de sadisme amb que el capatàs i els amos tracten al protagonista. De fet, no hi ha ni un sol blanc que se salvi, perquè tots són presentats com uns explotadors cruels i odiosos, però tampoc no queda clar d’on els ve tant d’odi, ja que el nostre protagonsta és un pacífic i sensible home de mitjana edat, que sap llegir i tocar el violí. El cert, és que la pel·lícula presenta un maniqueisme i uns personatges plans, sense matisos ni evolució durant els dotze anys en què es desenvolupa la història. La presència d’actors coneguts i la cuidada posada en escena no acaben de salvar una pel·lícula que tot i haver estat premiada arreu deixa un aire de profunda superficialitat.

DESCARREGAR ENLLAÇOS

http://www.divxtotal.com/peliculas/torrent/42680/12-aos-de-esclavitud/

No hi ha amor més gran (Masaki Kobayashi, 1959)

Primera part de la trilogia de Masaki Kobayashi sobre la condició humana, que tracta precisament sobre la consciència moral de les persones. En una moment de forta convulsió social, durant la II Guerra Mundial, un japonès pacifista és enviat a una mina de la Manxúria ocupada per dirigir la mà d’obra esclava. Davant l’ordre de les autoritats d’augmentar la producció, se li planteja el dilema d’obeir-la tot explotant els treballadors o no fer-ho i respectar un contingent de persones humanes que han estat fetes presoneres. Aquest escenari allibera el lliure comportament dels individus: alguns militars es comporten com a monstres i maltracten presoners amb crits, amenaces, humiliacions, càstigs, tortures confiats en la impunitat legal. Altres, lluiten contra l’opressió i no accepten la despersonalització de les persones, encara que siguin d’un país amb qui s’està en guerra. El nostre protagonista, que ha deixat enrere la dona estimada, ha de sobreviure amb dignitat en un ambient hostil, contra la mesquineses de les persones que s’han convertit en opressores, però també contra l’alienació dels oprimits.

No explicarem aquí l’argument amb detall perquè és ple de personatges i de situacions, però no podem fer altra cosa que recomanar-vos el visionat d’aquesta gran pel·lícula de Kobayashi que, a més, està magníficament rodada, amb angles de càmera dramàtics (plens de picats i contrapicats), una enorme profunditat de camp i un guió que alterna les escenes èpiques amb la introspecció emocional. Plena de situacions que ens obliguen a posicionar-nos sobre els valors ètics és, d’altra banda, una magnífica obra cinematogràfica.

PER VEURE-LA A ON LINE

La condición humana (1959) VOSE

 

Espartac (Stanley Kubrick, 1960)

Un dels millors peplums que s’hagin rodat mai. Bé, això tampoc és un gran què. El film de Kubrick recrea la història de l’Espartac, un esclau que posa contra les cordes a la República romana al segle I a.C. bastint un exèrcit format per milers d’esclaus als quals allibera del règim d’opressió en el qual es troben. Un exèrcit que es desplaça per la península itàlica i que derrota els exèrcit romans i es converteix en un greu problema polític i social que amenaça amb destruir el sistema. Basada en fets històrics, però amb moltes llicències històriques i una simplificació dels personatges, amb història d’amor empalagosa pel mig. És un film llarg i amb moments avorrits, mancat de força ideològica.

Espartac és mitificat en la personificació de l’actor Kirk Douglas, que també era el producto. El resultat és un film discret, encara que en les mans de Kubrick té algunes escenes èpiques i un guió que vol significar la importància de la rebel·lia social contra el poder; de les persones oprimides que es posen dempeus i pregonen la dignitat, fins i tot encara que la seva lluita estigui condemnada al fracàs. Es diu que aquest film recull una interpretació marxista de la història, entesa com la lluita de classes, però la nostra impressió és que si en algun moment es va plantejar aquesta possibilitat la trituradora ideològica que era el sistema dels estudis de Hollywood van aigualir-ne força el missatge fins a convertir-lo “en una de romans” amb certa qualitat però lluny de la força i radicalitat del geni creatiu de Kubrick.

ENLLAÇOS

Versió dual (anglès i espanyol) amb subtítols en castellà. Descàrrega amb eMule:

primera part

segona part

subtítols

Font aquí

Metropolis (Fritz Lang, 1927)

Obra culminant en la història del cinema, veritable fita èpica de la indústria cinematogràfica germana del període d’entreguerres. En una megàpolis treballen els obrers en un barri subterrania esclavitzats a una vida laboral esgotadora per augmentar la producció mentre  la classe dominant porta una vida d’esbarjo dedicada a la satisfacció dels plaers. Però un robot entusiasma els obrers amb la promesa d’un futur de rempció social i finalment esclata la revolució. Realitzada per Fritz Lang, conegut director antifeixista, però amb guió de la seva dona Thea Von Harbou, coneguda militant del partit nazi, és una obra que es presta a múltiples interpretacions ideoliques. En general, es considera una aplologia de la tercera via que defensaven les dictadures feixistes:  l’estat sotmet els obrers i els empresaris en favor d’un interés superior de la nació.

Visualment, és una obra extraordinària. Potser la pel·lícula de la qual més s’hagi escrit. Durant molts anys van desaparèixer bona part dels negatius i les còpies exhibides estan fortament mutilades. es va iniciar una cerca que ha durat dècades per completar el metratge final però que finalment va donar els seus resultats quan al 2010 se’n va trobar una còpia sencera a l’Argentina que dura 2’27h. Aquesta és la que us presentem a continuació.

TRAILER DE LA RECUPERACIÓ DE LA CÒPIA ARGENTINA

FOTOGRAMAS

ENLLAÇOS (VOSE)

http://www.megaupload.com/?d=8FMVLE2S

http://www.megaupload.com/?d=OESOCO85

http://www.megaupload.com/?d=5CF0P1J0

http://www.megaupload.com/?d=DLB5DU06

Ull! Al moment d’ajuntar les parts us demanarà el password, que és aquest:

http://filmoteca-canal7.blogspot.com/

Amazing Grace (Michael Apted, 2006)

 

Recreació històrica de la figura del parlamentari William Wilberforce que al segle XVIII va plantejar el debat per l’abolició de l’esclavatge. Interesant i entretinguda. Per conèixer els origens de l’abolicionisme.

 

Trailer

 

Enllaços (VOSE):

http://www.megaupload.com/?d=AK40P0KT
http://www.megaupload.com/?d=VV96VGGJ
http://www.megaupload.com/?d=F005AO45