Fora de la natura (Ole Giæver, 2014)

Un jove d’us trenta llargs, casat i amb un nen petit es replanteja el sentit de la seva vida. Se’n va d’excursió a la muntanya per desconnectar de la rutina i allí, entre boscos, roques i llacs, pensa si la seva vida no serà una merda. Narrada amb la veu en off dels pensaments del protagonista, el sentim en les seves inseguretats: té alguna comunicació amb la dona? s’estima el fill? com fugir de les reunions familiars? Tot el film és una recreació del desitjos, les pors, les fantasies, les frustracions i les angoixes. Però les fantasies xoquen amb la realitat: quan comença a masturbar-se rere un arbre per relaxar-se apareix un caçador que els veu amb els pantalons baixats i flipa mandunguilles; corre feliç escoltant música amb els cascos però de sobte ensopega i enfonsa el peu en un toll ple de fang; la nit que ha de passar amb dues noies tampoc no surt com esperava… Els pensaments són caòtics, desordenats: desitjos sexuals i desitjos d’afecte, records de la infància, etc. La immensitat del paisatge muntanyenc permet abandonar  les convencions socials i l’autocensura. El pensament es converteix en una espai d’alliberament total per al protagonista. Aquest jove ben plantat fuig de la seva rutina per trobar un sentit a la vida. Però el gran descobriment és que la vida potser no te un gran sentit amb majúscules, més enllà del plaer de disfrutar amb les persones que tenim a prop i amb les oportunitats que la vida ens posa al davant.

Aquest film és una estimable road movie introspectiva, amb un protagonista senzill i tendre. Les seves inseguretats són sinceres i els seus pensaments podrien ser plenament universals. Una estranya pel·lícula, una mica minimalista que sense contenir cap element dramàtic en particular aconsegueix deixar una petjada inesborrable en l’espectador, la petjada d’haver compartit amb el protagonista una fugida purificadora enmig de la natura.

PER DESCARREGAR ELS ENLLAÇOS

http://www.patiodebutacas.org/foro/showthread.php?t=41398&highlight=mot+naturen

 

La platja llarga (Ariadna Costa, 2015)

Documental "La Platja Llarga" -1

Documental sobre la lluita ciutadana contra el projecte de construcció d’un passeig marítim a la Platja Llarga de Tarragona, un dels pocs trams de costa verge que queden a la ciutat. La iniciativa, del Ministeri de Medi Ambient, era desastrosa; es venia com un projecte sostenible, però no ho era. Així, els materials constructius es portaven de tot el món, es construïa un mur de ciment enorme, talaven un munt de metres del bosc de la marquesa i, el que feia més angúnia, obria les portes a la urbanització massiva de l’altra banda dels passeig. La gestió de l’Ajuntament no va poder ser pas gaire millor. El regidor d’urbanisme d’aleshores, Jordi Sendra, per CiU, està magnífic en el seu rol de polític cínic. Justifica la construcció del passeig perquè la platja és de tothom i no pas d’uns privilegiats o que l’Ajuntament hauria pogut informar més del projecte però que, és clar, tampoc no podien anar casa per casa a explicar-lo. Al final, un greu error administratiu (les expropiacions de finques es van fer abans que el projecte del ministeri estigués aprovat definitivament) i les constant accions de protesta de la Plataforma Salvem la Platja Llarga, encapçalada per l’activista Lola Paniagua, van aconseguir salvar un dels espais naturals més emblemàtics de la capital tarragonina.

Aquest documental retrata els vuit anys que el litigi entre poder polític i poder popular va estar en àlgid. És molt àgil narrativament i té l’al·licient que, per una vegada, acaba bé.

VEGEU EL DOCUMENTAL

La Platja Llarga.

Silkwood (Mike Nichols, 1983)

Drama basat en fets reals sobre la treballadora manual d’una central nuclear que recull proves sobre la falta de mesures de seguretat a la planta. Això l’enemista amb els directius però també amb els companys, que tenen por de ser acomiadats. La pel·lícula mostra la seva evolució, des de l’alegria inicial, amb el seu caràcter espontani i extravertit, sempre fent broma amb els companys; la seva vida com a dona separada marcada per les dificultat de no veure sovint els seus fills petits; compartint casa amb una amiga lesbiana i amb el company sentimental. És una persona dolça que poc a poc es transforma quan descobreix l’especulació dels directius al voltant de les mesures de seguretat, que posen greument en perill no només la vida dels treballadors sinó l’amenaça de la població de tot  l’estat. Llavors comença una labor d’investigació perquè es descobreixi la veritat. Molt ben retratat el caràcter dels companys de feina, la manera com els preocupa la seguretat personal, però només fins a un cert punt, fins al punt de la immediatesa, quan han de mirar més enllà, giren el cap i no en volen saber res. No els importa córrer riscos (fins i tot, jugar-s’hi la vida), però no volen quedar-se sense feina. És una pel·lícula magníficament rodada, que encara conserva l’esperit combatiu del millor cinema polític i denúncia dels anys setanta, amb una interpretació molt sensible de tots els actors.

 

silkwood

 

 

 

ENLLAÇOS

Versió doblada a l’espanyol, descarregable amb el programa eMule:

silkwood (1983) spanish SATrip.avi [940.24 Mb]

Font: divxclasico.com

 

 

 

Un heroi local (Bill Forsyth, 1983)

Una veritable joia cinematogràfica sobre la sostenibilitat mediambiental, amb trenta anys a la seva esquena però resulta igual de fresca. El representant d’una multinacional nord-americana viatja fins a la costa escocesa per comprar terrenys on construir una refineria. Aquesta gran obra d’infraestructura canviarà absolutament la fesomia d’un poble i el seu entorn, encara amb un paisatge sense degradar… però els veïns només pensen en el dineral que rebran i que els permetrà iniciar una segona vida complint tots els somnis. De fet, les formes de vida allí són bastant tradicionals i existeix una bona harmonia entre tothom i, en general, es viu plàcidament. Aquest retrat coral de la vida quotidiana està ple de personatges divertits, molt senzills i apacibles. Contrasten amb la infelicitat del representant de la multinacional, que té molts diners però no està a gust amb si mateix ni amb la manera com viu. Poc a poc descobreix noves maneres de viure.

“Un heroi local” és una pel·lícula ecologista però sense pamflet polític, amb personatges plens de matisos i de dubtes; res no és bo ni dolent de manera exclusiva, tot té avantatges i inconvenients. Els veïns no s’oposen a la implantació de la refineria i el president de la multinacional tampoc no és una persona sense escrúpols, però al final sembla que la clau de volta la tenen les persones quan opten pel decreixement que faci innecessària la construcció de les grans plantes energètiques. Una faula preciosa amb una inoblidable banda sonora de Mark Knopfler.

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS

eD2K link Un tipo genial (1983 – Local Hero) – spanish&english.avi

eD2K link Un tipo genial (1983 – Local Hero) – spanish&english.spa.srt

Font: Cine-clásico

Mel (Semih Kaplanoglu, 2010)

 

En un poble rural de l’Anatòlia un pare de família es dedica a l’apicultura. La recollida de la mel es converteix en una rutina laboral que per al seu fill petit de sis anys esdevé un element ritual de creixement personal. La relació entre tots dos, pare i fill, esdevé molt íntima. Però les famílies desapareixen. Potser els canvis de l’ecosistema o la modernització del país s’emporten les abelles a llocs cada vegada més distants. Els pare s’ha d’endinsar bosc endins. El bosc, un espai dens, un món nou per al nen. La pel·lícula retrata amb una increïble delicadesa la relació entre el pare i el fill, una família del món rural turc que sembla acabar-se, com les abelles, una família basada en el respecte, el treball i la generositat. Evidentment, és un model de família oposat al que veiem tantes vegades al cinema americà on tots els seus membres estan obsessionats amb el consumisme. Una pel·lícula bonica perquè sí.

 Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

ENLLAÇOS

Versió original turca amb subtítols en espanyol

 

Silent running (Douglas Trumboll, 1972)

“Silent running” -estrenada a Espanya com a “naus silencioses”- és un film de ciència ficció ambientat en el futur proper de la humanitat que cal ubicar cronològicament a mig camí entre el “2001” de Kubrick i “La guerra de les galàxies” de Lucas. Pertany al vessant adult del gènere, als títols que més enllà de les accions visualment espectaculars plantegen dilemes ètics, reflexions al voltant de grans qüestions. En aquest cas ens trobem en una colònia espacial destinada al cultiu de boscos en uns hivernacles gegants on s’hi preserven els darrers exemplars de moltes espècies vegetals. Els astronautes són ajudats en les tasques manuals per uns robots minúsculs, de comportament i sentiments més humà que molts dels éssers humans. El film planteja, en part, el problem a de l’alienació: en una societat perfecta s’han eliminat les malalties i l’obligació del treball. Però el resultat és una existència plana i sense bellesa. De sobte arriba de la Terra una estranya ordre consistent a destruir irreversiblement els hibernacles, se suposa que per raons polítiques o econòmiques. I aquí és planteja el dilema per als pilots: obeir una ordre, irracional, o no fer-ho. I, si no es fa, quines alternatives hi ha davant del sistema omnipresent? Aquest és el plantejament per a una de les pel·lícules més de culte de la dècada de maduresa del cinema de ciència-ficció, quan arriba a la majoria d’edat i les projeccions congreguen audiències adultes que es prenen seriosament aquestes produccions.

És un film ecològic, de quan es plantejava la problemàtica global del nostre planeta: la sobrepoblació, l’acabament dels recursos energètics, el reciclatge del residus, etc. És un film sobre la sensibilitat ecològica de la humanitat. Ofereix un missatge radical, més aviat nihilista, que no deixa massa marge al debat. La pel·lícula en si, doncs no és pas rodona: la direcció de Douglas Trumboll -un tècnic molt conegut per la seva perícia en el disseny dels  esfectes especials, que aquí han quedat una mica obsolets- és molt plana (no aprofundeix en temes com el sentiment de culpa o la solitud del protagonista); la banda sonora sembla més pròpia d’un telefilm de sèrie B; té molts errors científics (com quan els astronautes pràcticament caminen en contacte amb l’exterior sense cap dificultat per respirar ni problemes de gravetat) que poden trobar-se per Internet fàcilment. Tot i així, per la seva visió melancònica, alienant i nihilista de la humanitat mereix un petit record i una recomanació de visionat.

 

ENLLAÇOS (versió doblada a l’espanyol)

http://rapidshare.com/files/207706031/silent.part1.rar
http://rapidshare.com/files/207708282/silent.part2.rar
http://rapidshare.com/files/207705685/silent.part3.rar
http://rapidshare.com/files/207707080/silent.part4.rar
http://rapidshare.com/files/207708937/silent.part5.rar
http://rapidshare.com/files/207708164/silent.part6.rar
http://rapidshare.com/files/207705005/silent.part7.rar
http://rapidshare.com/files/207704768/silent.part8.rar

 

El viatge de Chihiro (Hayao Miyazaki, 2001)

Una altra delícia fascinant del director japonès Hayao Miyazaki veritable mestre en les tècniques de l’animació per a petits i grans. Aquesta vegada, la protagonista és novament una nena petita que haurà de superar diverses proves èpiques per salvar els seus pares d’un encanteri màgic que els ha convertit en porcs. L’escenari és un balnerai dels déus, ple de fantasmes i d’altres personatges irreals. L’argument està més a prop de la mitologia japonesa (o grega clàssica) que no pas dels productes estàndards de l’animació de Hollywood.

La pel·lícula, produïda de manera quasi artesanal, és una meravella en el ritme visual, la composició dels personatges i les situacions, el guió i qualsevol altre element que fan d’aquest film una obra de visió obligatòria. Té dues lectures, una per als nens, centrada en les aventures divertides i fàcils de seguir dels personatges, i una altra, més intel·lectual i complexa, visible en la defensa de  valors com l’ecologisme o el respecte a les persones grans, elements referencials en la filmografia de Miyazaki.

 

El viaje de Chihiro

El viaje de Chihiro

El viaje de Chihiro

El viaje de Chihiro

 

ENLLAÇOS (VOSE)

http://www.megaupload.com/?d=NY5LCZPI
http://www.megaupload.com/?d=PUQOCG9F
http://www.megaupload.com/?d=DDJIQ16L
http://www.megaupload.com/?d=UU122YLU
http://www.megaupload.com/?d=QNUM4FU0
http://www.megaupload.com/?d=VQ2TXQMK

Subtítols:
http://www.megaupload.com/?d=VYMTDOGC

All Watched Over by Machines of Loving Grace (Adam Curtis, 2011)

Documental d’Adam Curtis, dividit en tres parts, que explica amb la presència de filòsofs, biòlegs, economistes, ecòlegs, etc. algunes teories sobre l’egoisme i l’altruïsme en les societats. S’explica com certes teories -l’egoísme dels gens o el control social a través de la informàtica- són adoptades per quadres dirigents i les conseqüències que tenen a nivell econòmic i polític a tot el planeta.  Les imatges que ho il·lustren són talls d’entrevistes o pel·lícules antigues dels arxius de la BBC anglesa. També hi ha moltes altres imatges de vida quotidiana -gent agafant el transport públic o caminant pels carrers, escenes de guerra, etc.- que li donen un aire més aviat inquietant.

El documental, que dura en total unes tres hores, és interessant i presenta un muntatge ple de constants alternaces entre la narració de les hipòtesis dels pensadors occidentals i els resultats (sovint catastròfics) en la vida de les persones anònimes. És una mirada analítica i molt crítica sobre el fenomen de la globalització i del capitalisme.

BBC: All Watched Over by Machines of Loving Grace
Love and Power
Click the image to open in full size.
The Use and Abuse of Vegetational Concepts
Click the image to open in full size.

The Monkey In The Machine and the Machine in the Monkey
Click the image to open in full size.

 

ENLLAÇOS (VOSE)

1. Love and Power (00:59:33)
http://www.megaupload.com/?d=LVN9HTPC
http://www.megaupload.com/?d=0B5NP06R
Subtítols:
http://www.megaupload.com/?d=ZOD7MBX7

2. The Use and Abuse of Vegetational Concepts (00:59:25)
http://www.megaupload.com/?d=G2DJTUJV
http://www.megaupload.com/?d=3OBN13IX
Subtítols:
http://www.megaupload.com/?d=VN4MQC7N

3. The Monkey In The Machine and the Machine in the Monkey (00:58:06)
http://www.megaupload.com/?d=RDN6Y5NM
http://www.megaupload.com/?d=SZJS7JGZ

Subtítols

http://www.socet.org/docuselrond/download/file.php?id=82

 

Erin Brockovich (Steven Soderbergh, 2000)

Film basat en fets reals sobre una mare de família que descobreix un increment significatiu de casos de càncer en una comunitat a causa de la contaminació de les aigües públiques. Col·labora en un buffet d’advocats i intenta sensibilitzar la gent dels llocs perquè prenguin consciència dels drets lligats a la salut. Més enllà del fet que la pel·lícula incideix en la vida privada de la protagonista per mostrar la dificultat de conciliar la vida laboral i la familiar i que tendeix a frivolitzar aquesta part i omplir-la de tòpics, el cert és que la trama lligada al descobriment de la causa dels casos de càncer, la manca d’interès de les autoritats a arribar al fons de l’assumpte, els interessos econòmics en joc i la deixadesa i, de vegades, hostilitat de moltes persones anònimes a lluitar per la seva dignitat fan que aquesta producció nordamericana mereixi un visionat atent.

 

ENLLAÇOS (versió doblada a l’espanyol)

http://www.megaupload.com/?d=WL43ZJ1K

Into eternity (MIchael Madsen, 2009)

Boníssim documental per reobrir amb intel·ligència i eficàcia el debat sobre l’energia nuclear. Què fer amb els residus quan tenen una toxicitat que dura 100.000 anys? Com garantir la seva seguretat durant tant de temps i no sabem que dimonis pot passar en el futur. Com pensar amb una magnitud temporal tan enorme? Com preveure totes les incidències possibles: cataclismes naturals, guerres, col·lapse econòmic, glaciacions, etc.

Finlàndia construeix un descomunal cementiri nuclear a centenars de metres sota terra i tardarà més d’un segle en enllestir-lo; després el tancarà definitivament per a tota l’eternitat.

Aquest documental planteja el problema sobre una òptica que fins ara quedava una mica arraconada en el debat. I es que, tal com expliquen els tècnics en el documental, no existeix cap solució segura per als residus, ni s’espera trobar-la. Fins i tot, el seu soterrament planteja moltes inseguretats. Moltes.

No cal tenir massa conexiements sobre el tema nuclear per apassionar-se amb aquest film. El que s’explica és més aviat la problemàtica ecològica dels residus i la seva insostenibilitat. Molt recomanable. (Gràcies, Miquel!)

 

Veure’l en línia (VOSE)