La vall (Barbet Schroeder, 1972)

Original i definitivament fascinant road movie de l’esposa d’un cònsol francès en cerca d’un sentit veritable a la seva existència. Una dona de mitjana edat, atractiva i intel·ligent, que es guanya la vida amb el comerç il·legal de plomes d’aus exòtiques que ven a una botiga de Paris. Coneix casualment una colla de joves que (dos homes, dues dones i un nen petit) viuen en comuna preparant-se per accedir a una vall molt remota a l’interior de Nova Guinea encara no cartografiada, però pel testimoni d’algunes persones aborigens podria tractar-se del paradís. Sigui com sigui, aquesta dona conviu amb la colla de hippies i accedeix a una nova forma de vida, cada vegada més primitiva amb el descobriment de les substàncies estupefaents o de l’amor lliure. Amb aquests nous a amics assisteix a festivals de les tribus aborigens davant les quals es rendeix a la fascinació pels seus rituals de felicitat i festa.

La pel·lícula de Schroeder, rodada tota ella en paratges naturals i barrejant imatges de ficció amb documental és pura admiració per la bellesa i sensualitat de les societats primitives amb escenes de gran valor etnogràfic. El viatge cap al paradís d’aquest grup és un procés de renúncia progressiva de l’enorme equipatge (material i espiritual) que duen a sobre en la sortida. Surten en un vehicle tot terreny, després viatgen en cavall i finalment a peu. Els diners, les ambicions, els prejudicis, etc. es van llençant en favor d’una cerca de l’espiritualitat i de la felicitat. El contacte amb les tribus primitives els provoca un xoc cultural, no exempt també de lúcides reflexions crítiques sobre la veritable organització social en les societat primitives més enllà de les aparences; per exemple, sobre el rol que hi exerceix la dona. La recreació amorosa de Schroeder en el maquillatge, el vestuari, les danses, els costums, etc. dels aborigens troba una complicitat en la fotografia bellíssima del català Néstor Alemdros i en la música de Pink Floyd. Una pel·lícula molt maca.

 

ENLLAÇOS

Versió original, en dos fitxers. Descarregar amb el programa eMule

ed2k://|file|La_Vallee_-_Barbet_Schroeder_(1972)_part1.avi|732272640|7B93E7CCE6A94764EE63B2FD2FC6010F|h=E7LD774D4JZGPGDQEWBAO4N637VUVF5P|/
ed2k://|file|La_Vallee_-_Barbet_Schroeder_(1972)_part2.avi|634865664|942D8F3F3D402C4EC3A697520A9F179C|h=IS2EWZMNYZGI54EX5NMRL35Y2GTD4FQ5|/

Subtítols:
http://www.solosubtitulos.com/descargar.php?t=peliculas&id=21453&archivo=100021453.rar

Font: terrorfantastico

Keep the lights on (Ira Sachs, 2012)

Preciosa pel·lícula sobre la relació de parella entre dos nois: el seu enamorament, la vida en comú, les baralles, el distanciament, les inseguretats… L’un treballa de documentalista i l’altre en una editorial. Tots dos són homes però no donen més explicacions al respecte. Un d’ells, drogoaddicte, està ficat en un procés d’autodestrucció. Els episodis sòrdids són elidits en el relat. No és la part essencial; l’important són els detalls de les seves emocions: la inseguretat, la port, el desig, l’esperança, la il·lusió, l’angoixa, la frustració, el plaer, la felicitat, l’autoestima el creixement personal… Tota la pel·lícula pivota sobre aquests eixos en una narració molt senzilla, propera a mostrar elegantment els estats d’ànim dels protagonistes. Els dos joves sempre volen disfrutar intensament de la vida: sexe, drogues, cultura, amics.. I amb ells, l’espectador també es contagia d’aquest cant per la vida i l’enamorament.

Es una meravella també la recreació dels escenaris, ja siguin paisatges exteriors (naturals i urbans) o interiors; la decoració, la llum… elements que ajuden a la construcció dels personatges, per cert, també molt ben interpretats. En fi, una pel·lícula deliciosa, amb una estètica més a prop del cinema independent que no de les grans productores comercials.

 

 

ENLLAÇOS

http://speedy.sh/N8mYr/Keep-the-Lights-On.VOSE.mkv.001
http://speedy.sh/kqfa3/Keep-the-Lights-On.VOSE.mkv.002
http://speedy.sh/tF7TD/Keep-the-Lights-On.VOSE.mkv.003
http://speedy.sh/2dqfY/Keep-the-Lights-On.VOSE.mkv.004
http://speedy.sh/eEF7a/Keep-the-Lights-On.VOSE.mkv.005

http://speedy.sh/XMphT/Keep-the-Lights-On.VOSE.srt

Oslo, 31 d’agost (Joachim Trier, 2011)

OSLO, AUGUST 31ST, (aka OSLO, 31. AUGUST, aka OSLO AUGUST 31 AOUT), French poster art, Anders Danielsen Lie (left), 2011. ©Soda Pictures

La nostra vida podria haver estat d’una altra manera? Podem capgirar els curs de les nostres circumstàncies? Podem reinventar-nos i sobreviure (quan estem sols)?

Un noi que està en la trentena i surt d’un procés de desintoxicació intenta demanar ajuda a les persones properes. Una exnòvia, el seu germà, amics i coneguts…  Busca feina, surt de festa, coneix una noia. Sembla passar-s’ho bé, en certa manera. S’integra en la dinàmica de la sociabilitat del sistema. Però tot plegat expressa tristesa i desolació. Els seus esforços per compartir els sentiments o sembla que tinguin massa èxit. Moltes converses són tingudes però en poques podem aprofundir en les emocions del protagonista. De fet, no sabem massa cosa de les seves circumstàncies. No procedeix de la marginació; més aviat deduïm que és una persona amb estudis, que ha treballat com a dissenyador gràfic, que sap tocar el piano.  La pel·lícula és un dia de la seva vida cercant ajuda en silenci, com sense saber-ne. Pura invisibilitat, perquè la gent del seu entorn no se n’adona. Ell escolta les converses alienes però ningú no l’escolta a ell. Alguns senyals de desesperació profunda són donats, però en silenci.

El que més ens agrada del film és la discreció, la subtilesa amb què el director ens mostra l’ensorrament del protagonista, sense histrionismes. No és una lectura crítica sobre el sistema, ni l’alienació; més aviat és un recorregut sobre com seria la (nostra) vida sense la tendresa. Que podrà salvar al nostre protagonista?

 

ENLLAÇOS

Oslo, August 31st (VOSE) – eMule

 

Els films de Kenneth Anger (1947 a 1981)

Kenneth Anger, enfant terrible de l’underground nordamericà sobreviu en l’actualitat convertit en una icona de la contracultura. Autor del cèlebre llibre “Hollywood Babilònia” amb la recopilació sensacionalista d’escàndols sexuals i polítics de les estrelles del cinema, és també l’artífex de molts curtmetratges d’estètica avantguardista força vistosos amb la juxtaposició d’imatges, els colors saturats o abstractes, la música i, en general, uns arguments basats en històries amb certa vocació de cultura popular. Les temàtiques, se situen en la perifèria: satanisme, ocultisme, homosexualitat, drogues, violència, etc. El resultat, desigual, com no podia ser d’altra manera en una obra que transita des dels primers títols a finals de la dècada dels 40 fins als més recents ja dels anys 80. Alguns curts conserven encara la seva vocació rupturista i un cert impacte visual -després recreat per altres cineastes-; en altres casos han perdut la seva força.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

ENLLAÇOS

La majoria dels curts no tenen diàlegs i els que sí que en tenen estan en anglès sense subtítols.

Vol. I

Conté: Fireworks (1947), Puce Moment (1949), Rabbit’s Moon (1950), Eaux d’artifice (1953), Inauguration of the Pleasure Dome (1954)

https://rapidshare.com/files/1139309334/1lovregnahtennek.part1.rar
https://rapidshare.com/files/479206470/1lovregnahtennek.part2.rar
https://rapidshare.com/files/3867755727/1lovregnahtennek.part3.rar
https://rapidshare.com/files/892143406/1lovregnahtennek.part4.rar
https://rapidshare.com/files/1990172838/1lovregnahtennek.part5.rar
https://rapidshare.com/files/3695160474/1lovregnahtennek.part6.rar
https://rapidshare.com/files/1238016143/1lovregnahtennek.part7.rar

Vol. II

Conté: Scorpio Rising (1964), Kustom Kar Kommandos (1965), Invocation of My Demon Brother (1969), Rabbit’s Moon (en su versión de 1979) Lucifer Rising (1981)

https://rapidshare.com/files/1922966055/2lovregnahtennek.part1.rar
https://rapidshare.com/files/2538910148/2lovregnahtennek.part2.rar
https://rapidshare.com/files/3716212948/2lovregnahtennek.part3.rar
https://rapidshare.com/files/3832032110/2lovregnahtennek.part4.rar
https://rapidshare.com/files/3464204470/2lovregnahtennek.part5.rar
https://rapidshare.com/files/3675954254/2lovregnahtennek.part6.rar

Tell Your Children (Louis J. Gasnier, 1938)

Una colla de joves s’inicien en el consum dels porros i poc a poc van embogint. Aquest és el títol més célebre d’un cicle de pel·lícules més o menys moralistes que es feien durant els anys trenta i quaranta del segle XX amb la voluntat de denunciar certs comportament del jovents (alcoholisme, drogadicció, relacions sexuals, pedofília, etc.). Rodades amb pocs mitjans econòmics i encara menys talents, resulten pel·lícules una mica delirants en la seva narració amb arguments que se solen repetir de forma mecànica: nois seduïts per la vida fàcil i viciosa que acabem malament purgant els pecats. Els guions eren lamentables i les interpretacions també. Aquestes pel·lícules no s’estrenaven en les sales comercials sinó en cinemes itinerants i la censura els permetia mostrar un catàleg de conductes considerades desviades per la seva moralina. El que passa és que els empresaris eren persones amb pocs escrúpols i en realitat el que feien era incloure uns arguments moralistes com un pretext per recrear-se en certes temàtiques prohibides. Amb el temps, aquest pel·lícula “Tell your children”, que podria traduir-se com un “avisa als teus fills”, es va convertir en un film de culte, una de les pel·lícules més boges de les que conformaren el cicle i, en el fons, tota una proclama a favor de les drogues. Trobareu molta literatura sobre aquest film.

TRAILER

 

ENLLAÇOS (vose)

http://www.megaupload.com/?d=QLOCGXBW

http://www.megaupload.com/?d=Z9G8KU1L

http://www.megaupload.com/?d=9E5N0QRX

http://www.megaupload.com/?d=4RDZRRWG