Fora de la natura (Ole Giæver, 2014)

Un jove d’us trenta llargs, casat i amb un nen petit es replanteja el sentit de la seva vida. Se’n va d’excursió a la muntanya per desconnectar de la rutina i allí, entre boscos, roques i llacs, pensa si la seva vida no serà una merda. Narrada amb la veu en off dels pensaments del protagonista, el sentim en les seves inseguretats: té alguna comunicació amb la dona? s’estima el fill? com fugir de les reunions familiars? Tot el film és una recreació del desitjos, les pors, les fantasies, les frustracions i les angoixes. Però les fantasies xoquen amb la realitat: quan comença a masturbar-se rere un arbre per relaxar-se apareix un caçador que els veu amb els pantalons baixats i flipa mandunguilles; corre feliç escoltant música amb els cascos però de sobte ensopega i enfonsa el peu en un toll ple de fang; la nit que ha de passar amb dues noies tampoc no surt com esperava… Els pensaments són caòtics, desordenats: desitjos sexuals i desitjos d’afecte, records de la infància, etc. La immensitat del paisatge muntanyenc permet abandonar  les convencions socials i l’autocensura. El pensament es converteix en una espai d’alliberament total per al protagonista. Aquest jove ben plantat fuig de la seva rutina per trobar un sentit a la vida. Però el gran descobriment és que la vida potser no te un gran sentit amb majúscules, més enllà del plaer de disfrutar amb les persones que tenim a prop i amb les oportunitats que la vida ens posa al davant.

Aquest film és una estimable road movie introspectiva, amb un protagonista senzill i tendre. Les seves inseguretats són sinceres i els seus pensaments podrien ser plenament universals. Una estranya pel·lícula, una mica minimalista que sense contenir cap element dramàtic en particular aconsegueix deixar una petjada inesborrable en l’espectador, la petjada d’haver compartit amb el protagonista una fugida purificadora enmig de la natura.

PER DESCARREGAR ELS ENLLAÇOS

http://www.patiodebutacas.org/foro/showthread.php?t=41398&highlight=mot+naturen

 

Anuncis

La platja llarga (Ariadna Costa, 2015)

Documental "La Platja Llarga" -1

Documental sobre la lluita ciutadana contra el projecte de construcció d’un passeig marítim a la Platja Llarga de Tarragona, un dels pocs trams de costa verge que queden a la ciutat. La iniciativa, del Ministeri de Medi Ambient, era desastrosa; es venia com un projecte sostenible, però no ho era. Així, els materials constructius es portaven de tot el món, es construïa un mur de ciment enorme, talaven un munt de metres del bosc de la marquesa i, el que feia més angúnia, obria les portes a la urbanització massiva de l’altra banda dels passeig. La gestió de l’Ajuntament no va poder ser pas gaire millor. El regidor d’urbanisme d’aleshores, Jordi Sendra, per CiU, està magnífic en el seu rol de polític cínic. Justifica la construcció del passeig perquè la platja és de tothom i no pas d’uns privilegiats o que l’Ajuntament hauria pogut informar més del projecte però que, és clar, tampoc no podien anar casa per casa a explicar-lo. Al final, un greu error administratiu (les expropiacions de finques es van fer abans que el projecte del ministeri estigués aprovat definitivament) i les constant accions de protesta de la Plataforma Salvem la Platja Llarga, encapçalada per l’activista Lola Paniagua, van aconseguir salvar un dels espais naturals més emblemàtics de la capital tarragonina.

Aquest documental retrata els vuit anys que el litigi entre poder polític i poder popular va estar en àlgid. És molt àgil narrativament i té l’al·licient que, per una vegada, acaba bé.

VEGEU EL DOCUMENTAL

La Platja Llarga.

No visquem més com esclaus (Yannis Youlountas, 2013)

Documental sobre la recuperació de les formes d’autogestió de la societat grega, des dels menjadors gratuïts al mig del carrer a les farmàcies autogestionades, passant pels habitatges okupats, etc. Cinematogràficament no té cap secret: talls d’entrevistes als autogestors (procedents de l’antisistema) combinades amb imatges dels locals, cartells, notícies de la tele, etc. Potser la part més interessant prové de les valoracions dels entrevistats, que giren al voltant de la resposta popular contra les imposicions d’austeritat dels “homes de negre”. N’extreiem vàries conclusions:

  1. La humiliació a què són sotmeses les classes populars i la dignitat amb la qual responen. La resposta en aquest cas és l’atreviment de qüestionar l’ordre social o, com diu el director a les xerrades de presentació, “treure-li la màscara al poder”.
  2. L’aprenentatge de l’autogestió. Aquí resulta imprescindible la connexió amb les generacions més grans (gent de setanta i vuitanta anys, que de joves encara havien vist fabricar sabó a casa, fer-se la roba o coses per l’estil).
  3. L’ambició en la posada en pràctica de l’autogestió, que arriba fins i tot a crear menjadors lliures i per tothom al carrer o farmàcies també autogestionades, a banda dels habitatges okuats les llibreries i centres socials, que ja són més habituals al nostre país.
  4. La necessitat i la importància d’establir mecanismes de solidaritat i vincles socials com una eina per lluitar contra l’individualisme i la competitivitat.
  5. Necessitat de construir un imaginari social, per oposició a l’imaginari consumista del capitalisme.

El documental té un to positiu il·lusionant: els joves estan construint alguna cosa, que en realitat no ho és res de nou perquè recuperen formes d’economia social que havien estat les pròpies de les classes populars fins als darrer terç del segle XX, quan els països més endarrerits de la Unió Europea (com Grècia, Espanya i Portugal s’incorporen a l’economia de la especulació). Aquesta incorporació tan tardana és, a judici del director, una gran oportunitat perquè la revolta anticapitalista prengui amb més força en aquests països atès que la seva població no està tan acostumada a la pràctica del consumisme.  En alguns moments, hi ha picades d’ullet còmplices cap a la nostra revolució del 1936: és un homenatge, està clar, però també un avís per a navegants, sobre els companys de viatge -els comunistes- que traïcionaren la revolució social.

No està clar, en paraules del director, si aquesta eclosió d’experiències autogestionades que sorgeixen arran de la crisi, sobreviuran a ella o un cop torni el creixement econòmic seran abandonades. Alguns indicis apunten que el sistema no es trobaria tant en una crisi temporal sinó en un cul-de-sac final: d’una banda, per l’esgotament dels recursos naturals i la destrucció del sistema i, de l’altra, per la destrucció de les classes mitjanes, les quals havien estat fins al moment les principals valedores del capitalisme. Sense recanvis materials i humans, el sistema hauria mostrat les limitacions del seu funcionament.

Una part meritòria del documental es troba e la forta personalitat del director, Yannis Youlountas, un filòsof proper a l’anarquisme que mostra en les seves intervencions unes idees molt clares i contundents. En aquest moment ja prepara un nou documental: “Je lutte donc je suis!”, lluito, per tant existeixo, que s’anuncia amb l’eslògan “De Grècia i d’Espanya, bufa un vent del Sud contra la resignació”. L’esperem amb candeletes.

ES POT VEURE EN LÍNIA
Versió original amb subtítols en català

Un heroi local (Bill Forsyth, 1983)

Una veritable joia cinematogràfica sobre la sostenibilitat mediambiental, amb trenta anys a la seva esquena però resulta igual de fresca. El representant d’una multinacional nord-americana viatja fins a la costa escocesa per comprar terrenys on construir una refineria. Aquesta gran obra d’infraestructura canviarà absolutament la fesomia d’un poble i el seu entorn, encara amb un paisatge sense degradar… però els veïns només pensen en el dineral que rebran i que els permetrà iniciar una segona vida complint tots els somnis. De fet, les formes de vida allí són bastant tradicionals i existeix una bona harmonia entre tothom i, en general, es viu plàcidament. Aquest retrat coral de la vida quotidiana està ple de personatges divertits, molt senzills i apacibles. Contrasten amb la infelicitat del representant de la multinacional, que té molts diners però no està a gust amb si mateix ni amb la manera com viu. Poc a poc descobreix noves maneres de viure.

“Un heroi local” és una pel·lícula ecologista però sense pamflet polític, amb personatges plens de matisos i de dubtes; res no és bo ni dolent de manera exclusiva, tot té avantatges i inconvenients. Els veïns no s’oposen a la implantació de la refineria i el president de la multinacional tampoc no és una persona sense escrúpols, però al final sembla que la clau de volta la tenen les persones quan opten pel decreixement que faci innecessària la construcció de les grans plantes energètiques. Una faula preciosa amb una inoblidable banda sonora de Mark Knopfler.

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS

eD2K link Un tipo genial (1983 – Local Hero) – spanish&english.avi

eD2K link Un tipo genial (1983 – Local Hero) – spanish&english.spa.srt

Font: Cine-clásico

La història de Mr. Polly (A. Pelissier,1949)

Sensible adaptació de la novel·la del famós escriptor H. G. Wells, sobre les vicissituds d’un home passiu, discret, de gustos senzills, amable i somiador que viu en un entorn laboral i familiars insatisfactori. Una feina en una botiga que l’avorreix i casat amb una dona a qui no estima, s’acosta cada vegada més cap a la desesperació. La depressió del protagonista es tracta sempre amb molta delicadesa i uns tocs d’humor que són presents a tot el metratge. Un dia renuncia a la seva estabilitat econòmica, al seu entorn i inicia una nova etapa personal per descobrir-se si mateix, per trobar la felicitat.

És una pel·lícula que sembla una producció de sèrie B -la qual cosa l’afavoreix absolutament- amb una trama fins a cert punt original, allunyada de les convencions i l’estructura del cinema comercial, que més s’assembla a una faula amable sobre les coses importants de la vida. Allunyant-se de les convencions de la vida establerta, fent el que a un li agrada a la vida, el protagonista  -un magnífic John Mills- sempre busca més enllà, fins que ho troba en els petits plaers de la vida, al costat de les persones que l’estimen de veritat. No importa el temps que un hagi d’invertir a la vida però val la pena el viatge per trobar aquestes persones.

 

ENLLAÇOS

The History of Mr. Polly – Versió dual – via eMule 

Font:

Noirestyle

L’home de la jaqueta blanca (Alexander MacKendrick, 1951)

 

El director de “Whisky Galore”, Alexander MacKendrick, i una de les estrelles dels Estudis Ealing, signa aquesta comèdia social absolutament intemporal i divertidíssima sobre l’inventor d’una jaqueta que promet ser la bomba perquè està dissenyada amb una roba sintètica que mai no es taca i que mai no es fa malbé. És per tant, una peça que durarà per sempre. Però el que en un principi sembla una idea genial passa a convertir-se en una pesadilla per als empresaris, els sindicats, els treballadors i la resta dels agents socials. Perquè això del capitalisme és més complicat del que no sembla en la superfície i hi ha un munt d’interessos en joc.

Aquesta pel·lícula deu ser de les primeres que posen sobra la taula conceptes que ara estan en boca de tothom, com el decreixement o l’obsolescència programada.  Però no es tracta d’una tesi antisistema, al menys no de forma explícita; es pot veure com una comèdia amable i molt trepidant, una típica comèdia de temàtica social de la companyia Ealing per a la qual no han passat els anys (i ja en té una pila a l’esquena). És molt i molt divertida, un veritable clàssic de la comèdia anglesa, intel·ligent i irònica.  Però el cert, és que quan l’acabem de veure no podem deixar de pensar en el (dis)funcionament del nostre sistema econòmic i, en aquest sentit, acaba sent una proposta molt més subversiva que la provinent de molts altres directors més polititzats i pamfletaris però que pel fet de ser (molt) avorrits desperten rebuig en els espectadors.

 

ENLLAÇOS (Versió dual -espanyol i anglès- i subtítols en castellà)

http://www.megaupload.com/?d=PCGR4L5O
http://www.megaupload.com/?d=QLGPXYQS
http://www.megaupload.com/?d=TMT0RCN5
http://www.megaupload.com/?d=FRJZZR50
http://www.megaupload.com/?d=7OQ63ND9
http://www.megaupload.com/?d=9OCI1OJ1
http://www.megaupload.com/?d=I3C5ANE0

Subtítols:
http://www.megaupload.com/?d=Z062ABKW

 

I Know Where I’m Going! (M. Powell i E. Pressburger, 1945)

Comèdia romàntica preciosa de quan aquest tipus de pel·lícules encara no es deien així. Una noia pija de Londres que vol casar-se amb un milionari -a qui no coneix- i fer-ho només pels seus diners viatja fins a Escòcia, a l’illa de Mull, per viure amb ell. Com que el seu futur marit viu en un castell d’una illa solitària -Kiloran- espera un vaixell que la transporti però que no acaba de sortir per culpa del mal temps i, mentre tant, traba coneixement amb la gent del poble on s’espera. És una gent d’una comunitat rural que viu una mica al marge del capitalisme, sense obsessionar-se pels diners, però als quals no es falta res per viure, res que sigui veritablement important. La noia  descobreix que hi ha una altra escala de valors a la vida, més enllà del capitalisme, i una oportunitat per a estimar i ser feliç de veritat.

Aquesta pel·lícula de Michel Powell i Emeric Pressburger (estrenada a Espanya com “Sé adónde voy”) és una veritable delícia del cinema anglès que  resta avui dia malauradament molt poc vista i poc reconeguda. Una comèdia preciosa on es pot disfrutar de l’elegant interpretació de la gran actriu anglesa Wendy Hiller. Absolutament recomanable per a tots aquells a qui els agrada emocionar-se amb el bon cinema d’abans i sortir de la sala amb un somriure de felicitat.

Enllaços (VOSE)

Subtítols: