dansa | la llum llibertària

Mai no hauríem dit que un documental sobre la dansa ens pogués agradar tant. L’homenatge de Wim Wenders a la coreògrafa alemanya Pina Bausch, desapareguda abans de l’estrena, és un clam a favor de la vida. Estructurada com a collage de diferents obres dirigides per Bausch que tenen en comú una especial relació amb l’espai, uns espais que són inicialment freds i alienants, com alguns edificis d’arquitectura contemporània, tan asèptics; els complexos industrials, tan feréstecs i opressors, o paratges salvatges, etc. Qualsevol paisatge pot ser humanitzat amb la força de la dansa i el ritme: “És dansa? És teatre? O és la vida, la llibertat, la lluita, el desig, l’alegria, la desesperació, la reconciliació, la bellesa, la força. Balleu, balleu, o sinó esteu perduts”.