No visquem més com esclaus (Yannis Youlountas, 2013)

Documental sobre la recuperació de les formes d’autogestió de la societat grega, des dels menjadors gratuïts al mig del carrer a les farmàcies autogestionades, passant pels habitatges okupats, etc. Cinematogràficament no té cap secret: talls d’entrevistes als autogestors (procedents de l’antisistema) combinades amb imatges dels locals, cartells, notícies de la tele, etc. Potser la part més interessant prové de les valoracions dels entrevistats, que giren al voltant de la resposta popular contra les imposicions d’austeritat dels “homes de negre”. N’extreiem vàries conclusions:

  1. La humiliació a què són sotmeses les classes populars i la dignitat amb la qual responen. La resposta en aquest cas és l’atreviment de qüestionar l’ordre social o, com diu el director a les xerrades de presentació, “treure-li la màscara al poder”.
  2. L’aprenentatge de l’autogestió. Aquí resulta imprescindible la connexió amb les generacions més grans (gent de setanta i vuitanta anys, que de joves encara havien vist fabricar sabó a casa, fer-se la roba o coses per l’estil).
  3. L’ambició en la posada en pràctica de l’autogestió, que arriba fins i tot a crear menjadors lliures i per tothom al carrer o farmàcies també autogestionades, a banda dels habitatges okuats les llibreries i centres socials, que ja són més habituals al nostre país.
  4. La necessitat i la importància d’establir mecanismes de solidaritat i vincles socials com una eina per lluitar contra l’individualisme i la competitivitat.
  5. Necessitat de construir un imaginari social, per oposició a l’imaginari consumista del capitalisme.

El documental té un to positiu il·lusionant: els joves estan construint alguna cosa, que en realitat no ho és res de nou perquè recuperen formes d’economia social que havien estat les pròpies de les classes populars fins als darrer terç del segle XX, quan els països més endarrerits de la Unió Europea (com Grècia, Espanya i Portugal s’incorporen a l’economia de la especulació). Aquesta incorporació tan tardana és, a judici del director, una gran oportunitat perquè la revolta anticapitalista prengui amb més força en aquests països atès que la seva població no està tan acostumada a la pràctica del consumisme.  En alguns moments, hi ha picades d’ullet còmplices cap a la nostra revolució del 1936: és un homenatge, està clar, però també un avís per a navegants, sobre els companys de viatge -els comunistes- que traïcionaren la revolució social.

No està clar, en paraules del director, si aquesta eclosió d’experiències autogestionades que sorgeixen arran de la crisi, sobreviuran a ella o un cop torni el creixement econòmic seran abandonades. Alguns indicis apunten que el sistema no es trobaria tant en una crisi temporal sinó en un cul-de-sac final: d’una banda, per l’esgotament dels recursos naturals i la destrucció del sistema i, de l’altra, per la destrucció de les classes mitjanes, les quals havien estat fins al moment les principals valedores del capitalisme. Sense recanvis materials i humans, el sistema hauria mostrat les limitacions del seu funcionament.

Una part meritòria del documental es troba e la forta personalitat del director, Yannis Youlountas, un filòsof proper a l’anarquisme que mostra en les seves intervencions unes idees molt clares i contundents. En aquest moment ja prepara un nou documental: “Je lutte donc je suis!”, lluito, per tant existeixo, que s’anuncia amb l’eslògan “De Grècia i d’Espanya, bufa un vent del Sud contra la resignació”. L’esperem amb candeletes.

ES POT VEURE EN LÍNIA
Versió original amb subtítols en català

Anuncis

Winstanley (Kevin Brownlow i Andrew Mollo, 1976)

Imagen

Interessant experiment dirigit per l’historiador del cinema Kevin Brownlow, el documentalista Andrew Mollo i l’assessorament de l’historiador marxista Christopher Hill de recreació rigurosa d’una de les primeres experiències de la història de de vida en comunitat al marge del sistema.  A l’Anglaterra de les guerres civils del s. XVII, Gerrard Winstanley organitza un grup de convivència basat en els principis morals del puritanisme, l’igualitarisme i l’individualisme. La pel·lícula és molt curiosa ja que el rigor historicista de l’adaptació és tal que només apareixen situacions i diàlegs trets de documentació de l’època; res d’escenes èpiques per despertar emocions en l’espectador ni de decorats espectaculars sinó fang, pols, pobresa i uns personatges que semblen trets de la nit dels temps. Una recreció històrica molt estricta que s’assembla més a un documental.

ENLLAÇOS

http://www.mediafire.com/?rsvz7l3lzj9xz9w
http://www.mediafire.com/?e0bvhe5nhi8co2e
http://www.mediafire.com/?xx0lu0145up0h6y
http://www.mediafire.com/?hq99vf278kqkgxs
http://www.mediafire.com/?2uq427bev841b69
http://www.mediafire.com/?093rdww00fd2d1b
http://www.mediafire.com/?t8y7birymxvqg8d

Subtítols

http://www.mediafire.com/?54u4aqj35nr74q4

El nostre pa de cada dia (King Vidor, 1934)

Una parella jove que passa un mal moment econòmic hereta una granja abandonada. Davant la seva manca d’experiència decideixen explotar-la en de forma comunal. Serà tota una experiència nova per a la parella d’urbanites.

En el marc de la crisi econòmica pel crack del 1929, King Vidor proposa una alternativa comunista a petita escala sota la fórmula d’una cooperativa agrícola com una alternativa al liberalisme, el sistema que aleshores feia fallida total.

Enllaços
Versió restaurada. Inclou una presentació per part del director, que no compta amb subtítols, però la resta sí que en té.

http://www.mediafire.com/download.php?6yz5dctq20dcaym
http://www.mediafire.com/download.php?24cqa9sem06pxzp
http://www.mediafire.com/download.php?hm3y0vz6m54b480
http://www.mediafire.com/download.php?aza9naulcy1bldq
http://www.mediafire.com/download.php?qxd303ze4bmymd2

Font:
http://www.patiodebutacas.org/foro/showthread.php?t=14419