Semprún sin Semprún (Yolanda Villaluenga, 2013)

Qui era Jorge Semprún? Supervivent al camp nazi de Buchenwald, membre del comitè central del Partit Comunista, ministre de cultura en democràcia, escriptor sobre la memòria, guionista de cinema, lluitador antifranquista en la clandestinitat… tot això i molt més. El documental de Yolanda Villaluenga per a la sèrie de RTVE “Imprescindibles” repassa l’empremta personal de Semprún sobre aquelles persones amb qui va viure (amics, companys de viatge, polítics, familiars, etc.)  que és a la vegada una metàfora sobre la convulsa història d’Espanya a la segona meitat del segle XX, sobretot de la generació dels que van perdre la guerra. Un viatge apassionant confeccionat àgilment a partir d’entrevistes i imatges d’arxiu i  talls d’entrevistes a persones conegudes (Bernard Henri Lévy, Costa-Gavras, Ives Montand, Santiago Carrillo, Juan Goytisolo, Josep Ramoneda,  Xavier Folch i molts altres) i no conegudes (la cap del gabinet de la seva etapa al ministeri de cultura, nebots i nets francesos,amics, etc.) i, en particular, un muntatge realment brillant ple de recursos estilístics (com el pla-contraplà dialèctic entre Carrillo i Semprún, per citar-ne només un). Aquest documental és força emotiu més enllà del vessant polític i social de l’autor, en aquella altra part que dibuixa els perfil emocional d’una persona recentment traspassada a partir del record i els sentiments d’aquelles altres persones que l’han conegut i estimat.

 

VEURE EL DOCUMENTAL EN LÍNIA

Anuncis

El complot dels enginyers (Adam Curtis, 1992)

Imagen

 

El documentalista Adam Curtis es capbussa novament en els fitxers dels arxius audiovisuals per oferir-nos una nova crítica  a un dels eixos de la modernitat: la tecnocràcia. És el primer capítol d’una sèrie de sis episodis que porta per títol “La caixa de Pandora”.

En aquest primer lliurament, es planteja en paper de les enginyeres a la Unió Soviètica. La revolució comunista va comportar la destrucció d’un vell ordre i la creença que la ciència podria resoldre els problemes de la gent i donar-li un nivell de vida suficient, però va resultar un mal son. Al 1920 Lenin va construir un enorme mapa il·luminat per mostrar la planificació del procés d’electrificació del país, però per encendre aquest mapa es va haver de deixar a les fosques la major part de la ciutat de Moscou. Més tard, dos tècnics a cada ciutat informaven als seus superiors que les dones volien calçar sabates amb plataforma i l’Estat les produïa però quan arribaven al mercat ja havien passat de moda. Les teories macroeconòmiques que semblaven tan racionals tenien estranyes conseqüències: trens carregats amb mercaderies recorrien milers de quilòmetres sense cap raó, només per fer complir el pla que mesura l’èxit del creixement industrial en tones per quilòmetre quadrat. Casos absurds d’un sistema absurd. Amb Stalin els enginyers van ser acusats de tramar un  complot contra l’Estat, jutjats i depurats. Però el moment que es va començar a desmuntar el sistema va ser a partir dels anys 70, la crisi econòmica i la manca d’agilitat dels dirigents polítics que havien fossilitzat el sistema de producció econòmic van portar a la implosió definitiva.

El documental és àgil, visualment molt atractiu, amb moltes imatges tretes de noticiaris de l’època, i moltes entrevistes als protagonistes. La narració en off va guiant un discurs que funciona a mode d’assaig polític. És original, creatiu i et fa pensar. Realment un dels millors documentals del seu autor.

ENLLAÇOS

http://rapidshare.com/files/174270781/Pandoras.Box.01.myTVblog.org.avi.001
http://rapidshare.com/files/174270444/Pandoras.Box.01.myTVblog.org.avi.002
http://rapidshare.com/files/174270539/Pandoras.Box.01.myTVblog.org.avi.003

subtítols en espanyol

Un home a la via (Andrzej Munk, 1957)

File:Czlowiek na torze.jpeg

Drama que s’inicia amb l’atropellament fatal d’un home a les vies del tren i la investigació per descobrir les circumstàncies d’aquesta mort. Sabem que és un home gran, un pèl autoritari i que ha treballat tota la vida com a maquinista de tren i ara estava a punt de jubilar-se. A través dels records de les darreres persones que van relacionar-se amb ell coneixem detalls de la seva brusquedat en la relació amb els companys més joves i del seu enfrontament davant els sindicats per no encaixar en el mètode socialista de treball. Es dibuixa una oposició entre les maneres antigues i el nou ordre polític. És un film important en la cinematografia polonesa de la postguerra i marca un distanciament ideològic davant les pel·lícules típiques del realisme socialista que les autoritats promovien en aquells anys.

Imagen

 

FRAGMENT

 

DESCARREGAR-LO

http://www.megaupload.com/?d=ZC046456
http://www.megaupload.com/?d=HJZ9IXXO

Subtítols
http://www.megaupload.com/?d=09S7XIOS

 

Missió a Moscou (Michael Curtiz, 1943)

Hi ha haver un temps que els Estats Units i la Unió Soviètica eren dos països amics. Aquest temps correspon als anys centrals de la II Guerra Mundial quan la presència d’un enemic potents -els nazis- unia els enemics (fins aleshores) irreconciliables. La missió a Moscou del títol és l’adaptació del llibre de records escrit per l’ambaixador nordamericà a la capital del comunisme, Joseph E. Davies. És un llibre (i una pel·lícula) d’admiració sincera per un país, un sistema polític i econòmic als quals es mira de presentar en la seva cara més amable.

La pel·lícula és molt entretinguda. Diverteix veure bones caracteritzacions dels principals líders del moment (Stalin, Roosevelt, Churchill,  Trotsky, etc.) i una visió clarament decantada a favor de la posició de la URSS, del seu líder i, en general, dels aspectes que des d’una òptica capitalista més xocaven, com ara la importància de la dona en la vida pública. Molt curiosa.

VEURE-LA EN LÍNIA

http://www.pcoe.net/CINE/MISIONMOSCU.html