Treball clandestí (Jerzy Skolimowski, 1982)

Una crònica (sembla que, en part, autobiogràfica, del director) sobre el treball d’uns paletes polonesos a Anglaterra. Entren al país només per rehabilitar una casa vella que el seu patró vol arreglar per a les seves estades a la capital anglesa. Estan tot el dia tancats a la casa fent tota mena d’arranjaments, a preu de saldo. L’única expansió és el moment de la trucada des d’una cabina amb les seves famílies. La seva vida no pot ser més ruïnosa. Viuen amb el mínim i han d’aguantar les pressions del seu capatàs, un altre pringat, com ells. És una crònica agredolça de les relacions laborals en aquesta Europa que no ofereix el benestar a tothom. Jeremy Irons, està genial en el rol d’un estirat capatàs obsessionat en el compliment de l’encàrrec, un intermediari entre l’amo i els treballadors: mentre fa la pantomima que és un de la colla mostra les actituds autoritàries de qui vol el màxim de benefici econòmic a costa de l’opressió. Tot i així, és un altre desgraciat, tot i que la seva dedicació per superar la precarietat econòmica li fan apurar l’enginy per aconseguir menjar sense gastar-se un duro i d’aquesta situació venen les millors escenes, les que tenen lloc amb el robatori de productes al supermercat.

Click the image to open in full size.

moonlighting

ENLLAÇOS (VOSE)

https://mega.co.nz/#!lVAQnAgC!XXI-dkQ_ztFlM_nE_JBd0UQPV0VNxhMlRGcvzd2qsPw
https://mega.co.nz/#!pVpX2aTY!NbQTug7tiWK97u8EEbIUXHFLmIVejesuyd9TkTPHrNM
https://mega.co.nz/#!9IYF1aBI!cTlIyHiwprU7FCcomfjDVWh232gHXLrkQ-vScr9ie5c
https://mega.co.nz/#!4JYwnSxR!bIZ9y1y46LdKqiuryNexzn9W3BNpqMtRSEfeX-UDmgs

 

Joan Peiró i la justícia de Franco (Xavier Muntanyà, 2004)

Documental centrat en el dirigent anarcosindicalista Joan Peirò, secretari general de la CNT als anys 20 i ministre d’Indústria durant la II República. La trama argumental se centrat en una valoració de la seva biografia, amb una atenció especial als records emotius dels seus fills, i al seu particular consell de guerra i posterior afusellament al 1942. És interessant l’episodi quan la Falange va intentar atraure Peiró a les seves files pel gran prestigi de què gaudia entre els obrers. De realització correcta però un pel convencional, és un documental interessant per la seva acurada aproximació a un dels líders dels sector més moderat del sindicat anarquista i per la presència de molts testimonis de la seva vida i repressió.

 

PER VEURE’L EN LÍNIA

Blue collar (Paul Schrader, 1978)

El cinema nordamericà dels anys setanta és força irreverent. En la seva visió desencantada del somni capitalista surt l’interès pels personatges marginals, pels perdedors. En aquest cas, tres amics treballadors en una cadena de muntatge d’automòbils estan penjats econòmicament i roben una caixa forta del sindicat on no hi troben diners però sí una llibreta de doble comptabilitat on surten les corrupcions dels líders del sindicat. De seguida assistim a les maniobres polítiques per recuperar aquest valuós document. Es un catàleg de situacions que mostren els líders sindicals com persones corruptes, uns alliberats durant anys amb sous elevats que estan més a prop de l’empresari que no pas dels treballadors. La pel·lícula és molt fresca en aquest retrat del món del treball: la figura del capataç, els enllaços sindicals, els treballadors cremats amb la feina, les distants relacions amb la família… El més interessant, però, és que no és pas un film de tesi, antisindical, sinó més aviat un film d’acció, un thriller sobre la conspiració, ben construït, però en la seva confecció d’acord amb els paràmetres del gènere, deixa entreveure una crítica dura sobre les relacions laborals en el capitalisme, sobre un sistema econòmic que porta els seus treballadors a l’extenuació. El final, perfecte: la insistència en la divisó entre joves i vells, entre blancs i negres. L’explotació sobre els treballadors troba un hàbitat propici en el foment de la confrontació entre ells. Molt bona.

Blue Collar 1978 Richard Pryor pic 3.jpg

ENLLAÇOS

Blue collar (VO) – via eMule

subtítols

 

 

 

 

La terra de la gran promesa (Andrzej Wajda, 1975)

La fúria i la ràbia es mengen aquesta pel·lícula sobre el capitalisme salvatge a finals del segle XIX. Una etapa de creixement del capital recollida en l’empenta de tres joves especuladors que volen construir una fàbrica. A la ciutat de Lodz, un polonès catòlic, fill de nobles terratinents, un ambiciós jueu i un alemany luterà decideixen fer fortuna. Andrzej Wajda signa aquest frenesí d’imatges plenes de personatges que simbolitzen les classes socials: els prestamistes jueus usurers, els nobles desorientats amb els canvis que desplacen el seu poder; els industrials convertits en explotadors sense escrúpols de la classe treballadora…

“La terra de la gran promesa” té la irreverència del millor Pasolini -la crítica desacomplexada i irreverent a les religions- i la dialètica contundent de Ken Loach -els funerals opulents dels rics en contrast amb els dels pobres. La construcció especulativa de la riquesa dels tres protagonistes sempre és fa en base a l’avarícia, l’egoisme i la injustícia, i sempre sobre l’opressió violenta de la classe treballadora. El resultat és excel·lent, tot i els excessos de maniqueisme en el guió i el ritme esbojarrat de l’acció, però hi ha moltes escenes que recreen de manera visual i impactant l’esperit d’aquesta època febril del capitalisme: una, al teatre, quan els tres joves protagonistes inversors miren la reaccions histèriques dels competidors dels palcos al moment quan es corre la veu de la propera aprovació d’una llei proteccionista; una altra, camí d’uns funerals, quan uns prestamistes pujats en tartanes enfervorides mentre parlen d’inversions i guanys econòmics.

És un film trepidant que no deixa cap descans a l’espectador i que ofereix una bona il·lustració (històrica) de les misèries sobre les quals es construeix la riquesa.

ENLLAÇOS

a) Via eMule (versió original i subtítols en espanyol)

ed2k://|file|Ziemia.Obiecana.1974.CD1.DVDrip

ed2k://|file|Ziemia.Obiecana.1974.CD2.DVDRip

 

subtítols

Font: DivXClásico

b) via Torrent (versió dual amb subtítols en espanyol)

Ziemia_obiecana_(1975).dvdrip.subs.eng.spa.5073273.TPB.torrent

Font: The Pirate Bay

És un món lliure (Ken Loach, 2007)

 

“It’s a free world” és un film típic de Ken Loach i amb tota probabilitat no defraudarà les seves seguidores. Actualitza el missatge combatiu i mostra la manera com s’articulen les relacions laborals al món capitalista. És la història d’una treballadora d’una empresa d’ocupació temporal que munta la seva pròpia empresa de recursos humans destinada a facilitar mà d’obra barata i dòcil als empresaris. S’especialitza en el comerç de treballadores immigrants, precàries a causa de la seva situació d’irregularitat administrativa -moltes són sense papers. Exprimir al màxim la saturació de treballadores en un moment en què el constant desenvolupament tecnològic provoca que cada cop les empreses necessiten menys treballadores per fabricar els productes. És bastant evident que la figura dels cap de recursos humans és la modernització de l’antiga figura de la capatàs, la representant de l’empresària davant les treballadores -la figura oposada, per tant, a la del comitè d’empresa i a la de la sindicalista- i és l’encarregada de mantenir sempre el bon ordre a la feina i d’obtenir el màxim rendiments per part de les treballadores amb el mínim de despesa per part de l’empresària o la sòcia capitalista. El fuet queda aquí substituït per la paperassa administrativa i les lleis injustes que deixen les treballadores en una posició de cada cop més injustícia social.

El film de Ken Loach és magnífic, sempre atent a les situacions que obren el debat ideològic amb els principals elements de degradació del món laboral en l’actualitat. Narrativament és àgil i els personatges estan molt ben definits. El títol, irònic: és realment, el nostre, un món lliure?

 

ENLLAÇOS

It’s a free world – Versió original – via eMule

subtítols

Font: RebeldeMule

La perla de la corona (Kasimierz Kutz, 1972)

Aquesta és una gran pel·lícula llibertària sobre la lluita social, la consciència de classe i la importància de mantenir la solidaritat entre els treballadors. Silèsia, anys vint del segle passat. Una mina polonesa en mans de capitalistes alemanys ha de ser tancada i inundada i els treballadors acomiadats. Aquests, en assabentar-se del que pensen fer els empresaris, inicien una vaga. L’argument és senzill perquè explica una història contada mil vegades al cinema. Quantes pel·lícules ambientades en la mineria no tenen un plantejament similar! Segurament les desastroses condicions d’higiene i seguretat laborals, el desarrelament dels miners que han de traslladar-se a viure en llocs fréstecs, la manca de perspectives de millora, fan que l’opresió laboral dels miners hagi donat lloc a molts conflictes que després han estat recollits per la literatura i el cinema.

Aquesta poc coneguda producció polonesa és absolutament perfecta. Està centrada en la figura dels miners  i en la seva capacitat de rebel·lia -els empresaris gairebé no apareixen en tot el metratge- i de les famílies -els nens, les dones i els vells- que hi donen suport; i en la policia, mostrada de manera inequívoca com una eina de repressió a favor dels rics. Aquests són els tres agents socials principals amb els quals es construeix la trama argumental.  La pel·lícula és genial per la força del plantejament de la història, perquè planteja la lluita dels obrers amb molta molta coherència, valentia i dignitat. Els vaguistes segueixen un hipotètic protocol de bones maneres sindicals (elecció d’una comissió negociadora, organització de la logística, etc.); per la importància que dóna a la cultura com una eina de lluita social -molt xula l’escena dels obrers improvisats en músics i els seus instruments, tancats en una galeria fins que no elaborin un himne obrer-; la lluita de les famílies contra la policia, etc. També són precioses les escenes d’esbarjo obrer amb totes les famílies prenent el sol amb poca roba, els comentaris de safreig dels jaios que estan al banc i, sobretot, els dos nens -una mica maltractats pels pares, per cert- que són els fills de l’obrer protagonista. Però la pel·lícula és visualment molt rica, plena d’imatges de simbolisme molt ben intregades en la narració, de desig, de tendresa, d’erotisme i sensualitat, dels cotums i tradicions, dels dialectes, etc.

La lluita dels miners, per cert, es porta amb dramatisme fins a les últimes conseqüències però és, no obstant, una lluita feliç i optimista. Es fa difícil no establir un paral·lelisme entre aquesta brillant recreació d’un episodi històric basat en fets reals amb l’entusiasme col·lectiu que es viu al món occidental a l’època que la pel·lícula es roda, immediatament posterior al maig del 68, quan sembla que les estructures carques del passat seran derrocades per la força del jovent i dels obrers. Kazimierz Kutz és un director compromès políticament, simpatitzant de la lluita obrera i en aquesta “perla de la corona” fa una proclama revolucionària a favor de la lluita i el compromís, és una proclama més viva que mai. Excepcional!!! Una veritable obra mestra!!!

pe5

PE2

pa7

pa3

pe6

pe7

Imagen

ENLLAÇOS (eMule)

La perla de la corona (VO)

Subtítols en castellà

Font: Cine-clásico

El raïm de la ira (John Ford, 1940)

Ah, quina gran pel·lícula. No passen els anys per ella. Clàssic etern que es pot veure una vegada i una altra. Les penalitats d’una família pagesa que, amb motiu del crack del 29, és desnonada i ha d’abandonar les terres i convertir-se en temporera, viatjant d’una banda a una altra del país fins arribar a l’estat de Califòrnia, treballant en camps de refugiat; víctima de l’explotació laboral, les màfies, les desil·lusions, les dificultats, la crisi econòmica, la desesperació… Basada en una obra de John Steinbeck és més propera al documental i està narrada amb un estil que accentua els aspectes del realisme social. Tot és excel·lent en aquesta pel·lícula: el guió, les interpretacions, la (bellíssima) fotografia de Gregg Toland i la direcció de John Ford.

Una obra excepcional que és més vigent que mai perquè en temps de crisi econòmica com l’actual es poden recordar alguns dels diàlegs del protagonista:

“… Allà on hi hagi un policia pegant a un noi, allà on un nadó plori perquè té gana, allà on hi hagi una lluita contra la sang i l’odi en el món, mireu-me allà mare perquè allà estaré.
Allà on hi hagi algú lluitant per assentar-se en algun lloc, o per un treball decent o una mà amiga, allà on hi hagi algú que lluiti per la llibertat, mira als seus ulls mama perquè allí estaré jo … “.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

ENLLAÇOS (VOSE)

http://www.mediafire.com/?4to5f59q99w5ddm
http://www.mediafire.com/?f4sk7sg1wfamoz6
http://www.mediafire.com/?4dysrcw7a7txd38
http://www.mediafire.com/?2o8op438gee52w9
http://www.mediafire.com/?yz8zn49xa9pxolt
http://www.mediafire.com/?wp53i2890c96lhe
http://www.mediafire.com/?xepnf5in8i46xdn
http://www.mediafire.com/?jsyp59gqwx99rvz
http://www.mediafire.com/?fm4z9471w723re7
http://www.mediafire.com/?fhx02ip9a6nb657
http://www.mediafire.com/?0dfduagwobw8m9a
http://www.mediafire.com/?xci6fd95m5hy3lc
http://www.mediafire.com/?4akf89salzkb6dh
http://www.mediafire.com/?ebc1cxl02a22ccb

Subtítols
http://www.mediafire.com/?56aa6jtd19b44qx

Carbó (Georg Wilhelm Pabst, 1931)

Bona mostra del cinema social de la República de Weimar. Carbó -camaraderia en la traducció literal de l’alemany, “Kameradschaft”- és la reconstrucció d’un desastre que va tenir lloc a una mica en un municipi de la frontera entre França i Alemanya al 1906. El foc esclata al costat francès però l’ajuda s’ha d’aplicar pel costat alemany, que està separat per una tanca des del 1919. La catastròfica política dels estats durant la I Guerra Mundial divideix la classe treballadora i destrueix l’esperit de l’internacionalisme obrer, però el sofriment i l’explotació laboral en les mines els germana de nou. Pel·lícula rodona, molt moderna per a l’epoca, amb els seus sinuosos moviments de càmera, el respecte al multilingüisme dels protagonistes, la narració combativa fins al darrer moment, el to documental, fins i tot, l’escena dels miners nusos a les dutxes resulta sosprenent per la naturalitat. A descobrir.

ENLLAÇOS

Versió original amb subtítols en castellà

http://rapidshare.com/files/1745363966/pexrh_497_Kamera.avi.001
http://rapidshare.com/files/3468474971/pexrh_497_Kamera.avi.002
http://rapidshare.com/files/412465022/pexrh_497_Kamera.avi.003
http://rapidshare.com/files/358767861/pexrh_497_Kamera.avi.004
http://rapidshare.com/files/3086065068/pexrh_497_Kamera.avi.005
http://rapidshare.com/files/122773309/pexrh_497_Kamera.avi.006
http://rapidshare.com/files/34293690/pexrh_497_Kamera.avi.007
http://rapidshare.com/files/302711384/pexrh_497_Kamera.avi.008
http://rapidshare.com/files/4047025391/pexrh_497_Kamera.avi.009
http://rapidshare.com/files/1076369044/pexrh_497_Kamera.avi.010

subtítols

https://rapidshare.com/files/119383389/Kameradschaft_-_Georg_Wilhelm_Pabst.srt

Hindle Wakes (Maurice Elvey, 1927)

És una de les millors pel·lícules del cinema britànic de l’època muda. Estava basada, com era habitual a l’època, en una obra teatral, en aquest cas de  William Stanley Houghton, autor d’obres molt controvertides, marcades per la influència d’Ibsen i una simpatia pels personatges femenins i una antipatia pels rols de la masculinitat dominant.
El film planteja un drama sexual interclassista. Una noia de classe obrera s’enrotlla amb el fill de l’amo de la fàbrica on treballa. És un escàndol. Ha de lluitar contra la pressió dels pares i els prejudicis sexistes i la xafarderia dels veïns. L’escena final mereixeria figurar en totes les antologies del cinema feminista.
A més, és visualment moderna -sobretot la primera meitat-, brillant i audaç, amb una planificació extraordinària a base de panoràmiques, tràvellings, vistes subjectives, sobreimpressions, etc. És també molt moderna en el retrat de l’heroïna, a la qual segueix, gairebé en temps real, en les seves diversions juvenils en un parc d’atraccions i en el posterior flirteig sexual. Un film per descobrir, disfrutar i reivindicar.

hind04.JPG

hind02.JPG

 

ENLLAÇOS (eMule)

Hindle wakes (1927) intertítols en anglès (sense subtítols)

 

Temps moderns (Charles Chaplin, 1936)

En plena època de crisi del capitalisme i de creixement dels totalitarismes, el genial còmic anglès escriu, produeix, dirigeix i interpreta aquesta incombustible crítica contra l’alienació de l’ésser humà. És el procés d’embogiment d’un treballador a causa de l’extenuació del treball en cadena a la fàbrica i la seva més o menys involuntària implicació en les lluites socials, el patiment de la repressió i l’alliberament individual. El film va ser prohibit per moltes dictadures. Divertida, subversiva, tendra, enginyosa, esbojarrada… L’universal personatge de Xarlot, sempre al costat dels oprimits, entona un cant a la rebel·lia personal que avui dia és més vigent i necessària que mai.

Chaplin sufriendo la tiranía de las máquinas

Chaplin fue acusado de comunista por alzar una bandera roja en esta escena

 

ENLLAÇOS

http://rapidshare.com/files/15010945/Tiempos_modernos_-_by_elpepet.part1.rar
http://rapidshare.com/files/14985341/Tiempos_modernos_-_by_elpepet.part2.rar
http://rapidshare.com/files/14988872/Tiempos_modernos_-_by_elpepet.part3.rar
http://rapidshare.com/files/14992724/Tiempos_modernos_-_by_elpepet.part4.rar
http://rapidshare.com/files/14996790/Tiempos_modernos_-_by_elpepet.part5.rar
http://rapidshare.com/files/15000901/Tiempos_modernos_-_by_elpepet.part6.rar
http://rapidshare.com/files/15005650/Tiempos_modernos_-_by_elpepet.part7.rar
http://rapidshare.com/files/15006280/Tiempos_modernos_-_by_elpepet.part8.rar