Caravana de pau (John Ford, 1950)

Una caravana de colons mormons travessa una zona desèrtica plena de perills. La falta d’aigua i de queviures, la por als indis, les serralades perilloses i la calor en són alguns, però el pitjor de tots, la malícia humana. Gran realització de John Ford plena de talent i de personatges apassionants, sovint situats al marge de les convencions socials. El segrest de la caravana per part d’una banda d’assassins posa sobre la taula el dilema de l’ús de la violència per part d’aquells que en són contraris. De totes maneres, John Ford sembla apostar per la solidaritat entre les persones com el gran valor subversiu per sobreviure a les penalitats. Poc argument té aquesta pel·lícula, més enllà d’una clàssica estructura de road movie, que és a la vegada un itinerari geogràfic però també psicològic i moral. A nosaltres ens fascina el sentit de l’èpica aplicada a la vida de les petites persones, l’acció trepidant, plena de sentit de l’humor, tendresa i afecte cap a la població marginada (els indis, els còmics itinerants, els vells…). I també és una pel·lícula plena de cançons i de balls, perquè tot i la precarietat de mitjans materials les persones poden divertir-se i sentir-se plenament felices. Una obra magnífica, a descobrir.

ENLLAÇOS

Wagon Master a DivxClasico

 

Estrelles a la meva corona (Jacques Tourneur, 1950)

Un home recorda anècdotes de la seva infància, situada en una petita ciutat del sud dels Estats Units, a finals del segle XIX. Un ambient idíl·lic, personatges amables i un entorn d’eterna primavera. Arriba un veterà de la Guerra Civil, per a exercir el seu ministeri com a pastor religiós. No tots els feligresos accepten els sermons i de seguida es produeix un xoc amb algun d’ells; en particular, amb un jove metge, que no el vol veure al costat dels malalts. Entre tots dos salta la rivalitat, la pugna entre fe i religió, un dels temes de la pel·lícula. L’aparició d’un sobtat brot de febre tifoidea posa a prova la convivència entre els veïns. La frustració en una situació de crisi es descarrega contra els més dèbils i s’activa la temible organització racista del Ku-Klux-Klan, un altre dels temes substancials de la pel·lícula.

El director francès Jacques Tourneur, ja en aquella època, plenament instal·lat a la indústria cinematgràfica de Hollywood,  subratlla amb molta delicadesa alguns dels eixos que han conformat la història dels Estats Units: la persecució dels negres, la força de les creences religioses i un cert esperit de feliç anarquia individualista, possible per la manca d’estructures estatals. Aquest darrer element, el més subtil de tots, acaba mostrant les escenes més poderoses del film, las que deixen entreveure finament les xarxes de la solidaritat, com el moment en que la família formada pel pare i els cinc fills agafen les armes per defensar el seu veí, un home vell i afectuós però amb l’estigma de ser negre  i que és víctima de l’assetjament per part d’un empresari especulador. També la figura del pastor religiós, un personatge clau en la trama, està molt allunyada de la visió de les nostres estructures eclesials i més aviat sembla un mediador social. Tots els personatges configuren una imatge molt plàcida, allunyada de la història real, però configuradora d’una certa idea de la utopia. La música, la fotografia (en un bellíssim blanc i negre), les interpretacions tan naturals per part d’un extraordinari repartiment d’actors i la magnífica factura creativa d’algunes escenes, com la culminant del Ku-Klux-Klan resolta amb bones dosis de realisme poètic, configuren un film rodó, capaç de presentar amb serenitat els aspectes més foscos de la societat nordamericana.

PER DESCARREGAR ELS ENLLAÇOS

Stars in my Crown (VOSE), a Hawkmenblues