Ultimàtum (John Boulting i Roy Boulting, 1950)

Un científic desenvolupa armament d’última generació i gran potència destructiva d’acord amb un programa del govern anglès. Ell és, però, una bona persona conscient de la seva responsabilitat com a investigador i coneixedor dels efectes devastadors que produeixen les seves recerques. Envia al govern algunes reflexions sobre els riscos de la carrera armamentista, sobre l’efecte contraproduent de les armes dissuassòries, que no són tals sinó que incentiven les altres nacions a entrar en la mateixa carrera que no portarà a cap altre lloc sinó  a destrucció generalitzada. La negativa de les autoritats a escoltar aquestes sàvies advertències porten el científic a robar una bomba atòmica -que du a sobre en una bossa de viatge- i amenaçar amb fer-la esclatar al mig de Londres si el primer ministre no anuncia públicament en un termini molt curt la renúncia al programa d’armes nuclears. La pel·lícula llavors esdevé un thriller amb dues històries en paral·lel: la des les autoritats que discuteixen si cedir a les amenaces del científic i, si arriba el cas, emprendre l’evacuació de la gran capital abans que esclati la bomba; de l’altra, el centífic, intentant ocultar-se de la persecució policial i, a la vegada, justificar la seva acció com una advertència als altres científics del món perquè assumeixin els riscos de seguir investigant en armament atòmic.

La pel·lícula que plantejada d’aquesta manera ofereix bones reflexions al debat es converteix tristament en un film de segon nivell, perquè els personatges són molt estereotipats: el científic és un home de mitjana edat, despistat en el dia a dia i embogit en la seva personalitat. La càrrega ideològica que podia tenir la seva acció queda desactivada per l’explicació fàcil que ell és un malalt mental, mentre el govern se’ns mostra com un grup de persones equilibrades que actuen d’acord amb el sentit comú i garanteixen la seguretat de la població. La pel·lícula acaba justificant, es clar, l’armament nuclear i el risc que comporta i, de pas, l’estratègia de la Guerra Freda. Però, les imatges de l’evacuació de la ciutat poques hores abans de la imminent explosió nuclear estan molt ben aconseguides.

Restrained panic

seven_days_08

ENLLAÇOS PER DESCARREGAR-LA

Hawkmenblues

Anuncis

The black test car (Yasuzo Masumura, 1962)

Brillant thriller sobre l’espionatge industrial entre dues companyies automobilistes. Els mètodes més immorals dels empresaris portats al límit: robatori, suborn, xantatge, prostitució… Qualsevol procediment és vàlid per obtenir la fórmula màgica amb què augmentar els guanys i destruir la competència. Tota una metàfora del capitalisme. No hi ha un moment de descans en aquest film dinàmic on fins i tot els treballadors acaben impregnats de les obsessions dels tècnics i els directius i entren en l’engranatge de la competitivitat. Molt entretinguda.

blacktcdvd.jpg

ENLLAÇOS

http://www25.zippyshare.com/v/96877355/file.htmll
http://www25.zippyshare.com/v/30619947/file.html
http://www25.zippyshare.com/v/62040288/file.html
http://www25.zippyshare.com/v/40072040/file.html
http://www25.zippyshare.com/v/10988609/file.html
http://www25.zippyshare.com/v/52672318/file.html
http://www25.zippyshare.com/v/3868127/file.html
http://www25.zippyshare.com/v/57913021/file.html

Z (Constantin Costa-Gavras, 1969)

Un complot de l’extrema dreta per acabar amb el líder d’un partit d’esquerres. Aquesta és la senzilla base d’una complexa trama que es basa en el fet històric  de l’assassinat de Grigoris Lambrakis, el polític grec que s’oposà a la instal·lació de bases nordamericanes al seu país, i el posterior procés judicial que posà de manifest la participació d’un entramat político-militar en el complot i precipità el cop d’estat dels coronels. El film resulta inquietant per la seva verosimilitud. Yves Montand encapçala (interpretant al polític progressista) un repartiment de grans actors que donen vida als diferents agents d’aquest entramat: els periodistes, els militars, la policia, el ministre, el jutge, els activistes socials, els sicaris, els encobridors, els polítics, etc. Elements interessants que podem veure a la pel·lícula són la barreja entre els interessos polítics i militars, el repertori de mecanismes de repressió i control social de què disposa el poder, l’extensió de la corrupció i la força que té el periodisme (en aquest cas, en la figura del fotògraf de premsa) per incidir en l’opinió pública. Molt recomanable.

 

VEURE-LA EN LÍNIA

El capital (Constantin Costa-Gavras, 2012)

Un alt executiu d’un banc n’és nomenat el director interí mentre el titular està convalescent d’una greu afecció de salut. Ben aviat, qui semblava un titella escollit pels membres del consell d’administració esdevé un astut, cínic i implacable director especialment preparat per a l’especulació financera, d’aquests que són capaços d’ensorrar una empresa i acomiadar milers de treballador mentre el seu compte corrent puja a uns nivells estratosfèrics. Costa d’imaginar què pot alimentar l’ànsia de diners sense aturador que mouen el comportament en aquestes persones. Costa-Gavras, el veterà director de mítics films d’activisme polític com “Z” i “Missing” en ofereix un bon catàleg d’indecències especulatives a un ritme trepidant. La pel·lícula, estructurada narrativament com si fos un thriller, és molt enginyosa en el guió, ple de frases brillants, com quan l’oncle del nostre protagonista, el banquer, li diu que els bancs donen pel cul tres vegades: l’una, als treballadors, quallant-los amb condicions cada cop més dolentes i acomiadaments salvatges; la segona, als clients, xuclant-los fins a l’última comissió i productes escombraria i, tres, extorsionant els estats perquè imposin polítiques liberals, la qual cosa acaba repercutint en els ciutadans. Una altra: els diners són com un gos que no vol carícies sinó que li llencis la pilota cada vegada més lluny. No es pot dir de manera més eficaç. Els personatges, però, són força estereotipats i previsibles en el seu comportament. Així, l’escena final, quan el banquer diu cínicament que ell és un modern Robin Hood però a l’inrevés, que roba als pobres per donar-ho als rics i tots els assistents al consell d’administració aplaudeixen de enfervorits resulta irreal, exagerada. (O, no tant, perquè després llegim als mitjans notícies sobre el comportament vergonyós dels bancs catalans i espanyols en temps de crisi i potser aquest Capital de Costa-Gavras no és tan exagerat com podria semblar).

ENLLAÇOS

Le Capital 2012 FRENCH SUBFORCED DVDRIP XVID-UTT.avi

subtítols

Font: mejorenVO

Blue collar (Paul Schrader, 1978)

El cinema nordamericà dels anys setanta és força irreverent. En la seva visió desencantada del somni capitalista surt l’interès pels personatges marginals, pels perdedors. En aquest cas, tres amics treballadors en una cadena de muntatge d’automòbils estan penjats econòmicament i roben una caixa forta del sindicat on no hi troben diners però sí una llibreta de doble comptabilitat on surten les corrupcions dels líders del sindicat. De seguida assistim a les maniobres polítiques per recuperar aquest valuós document. Es un catàleg de situacions que mostren els líders sindicals com persones corruptes, uns alliberats durant anys amb sous elevats que estan més a prop de l’empresari que no pas dels treballadors. La pel·lícula és molt fresca en aquest retrat del món del treball: la figura del capataç, els enllaços sindicals, els treballadors cremats amb la feina, les distants relacions amb la família… El més interessant, però, és que no és pas un film de tesi, antisindical, sinó més aviat un film d’acció, un thriller sobre la conspiració, ben construït, però en la seva confecció d’acord amb els paràmetres del gènere, deixa entreveure una crítica dura sobre les relacions laborals en el capitalisme, sobre un sistema econòmic que porta els seus treballadors a l’extenuació. El final, perfecte: la insistència en la divisó entre joves i vells, entre blancs i negres. L’explotació sobre els treballadors troba un hàbitat propici en el foment de la confrontació entre ells. Molt bona.

Blue Collar 1978 Richard Pryor pic 3.jpg

ENLLAÇOS

Blue collar (VO) – via eMule

subtítols

 

 

 

 

El General (John Boorman, 1998)

Basada en fets real, retrata l’ascens, esplendor i caiguda de l’heroi popular irlandès Martin Cahill. Després de patir les injustícies del sistema, la seva lluita contra tota autoritat, ja sigui el poder polític o econòmic, les organitzacions terroristes o l’església catòlica. Transgredeix la llei amb uns robatoris enginyosos que faran les delícies dels amants del gènere de policies i lladres. Com comenta Josep Alemany a la crítica de la pel·lícula a “La Butaca”, Martin Hill no vol entrar en el cercle de la societat burgesa, no vol ser un home respectable, ni relacionar-se amb els polítics ni els religiosos -practicava la bigàmia feliç amb dues germanes amb les quals va tenir nou fills. Segons declara el seu director, es tractaria d’un personatge anarquista, molt representatiu de l’estat d’ànim de molts irlandesos d’avui dia que no tenen el coratge de portar la mateixa vida que ell. La pel·lícula és trepidant, dinàmica, elegant, divertida. Molt recomanable per per passar-s’ho bé amb uns personatges i una subversió de l’escala de valors que no té absolutament res  a veure amb el que el cinema comercial ens dóna habitualment.

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS

Versió dual -anglès i castellà- i subtítols en castellà

Subtítols

Si teniu problemes amb els enllaços, aquí podeu verificar-los: http://www.divxclasico.com/foro/viewtopic.php?f=1015&t=39390&start=0

M (Fritz Lang, 1931)

Obra culminant del cinema fet durant els anys de la República de Weimar per Fritz Lang al final de la seva etapa alemanya. Basada en els fets reals d’un assassí en sèrie que matava nenes petites. La policia es veu incapaç de descobrir la identitat d’aquesta persona i s’estén l’alarma social. La pel·lícual segueix els impulsos criminals de l’assassí, al qual caracteritza com un malalt, però també retrata una societat convulsa, fragmentada per la marginació, l’atur i la misèria, una societat malalta a punt de donar pas a l’hecatombe del nazisme. La realització de Lang -antinazi declarat, que poc després s’exilia- i el guió, obra de la seva dona Thea von Harbou -nazi militant- són excepcionals. El ritme, la descripció dels personatge, les situacions increíbles (amb l’aliança entre la policia i la delinqüència comuna) sobresurten i fan d’aquest títol una obra extraordinària.

 

ENLLAÇOS

Versió dual (castellà, alemany) i subtítols en castellà

http://rapidshare.com/files/53996395/M__por_Gafapasta_.part01.rar
http://rapidshare.com/files/54004275/M__por_Gafapasta_.part02.rar
http://rapidshare.com/files/54022853/M__por_Gafapasta_.part03.rar
http://rapidshare.com/files/54031578/M__por_Gafapasta_.part04.rar
http://rapidshare.com/files/54040982/M__por_Gafapasta_.part05.rar
http://rapidshare.com/files/54055997/M__por_Gafapasta_.part06.rar
http://rapidshare.com/files/54065352/M__por_Gafapasta_.part07.rar
http://rapidshare.com/files/54074786/M__por_Gafapasta_.part08.rar
http://rapidshare.com/files/54083704/M__por_Gafapasta_.part09.rar
http://rapidshare.com/files/54092173/M__por_Gafapasta_.part10.rar
http://rapidshare.com/files/54100220/M__por_Gafapasta_.part11.rar
http://rapidshare.com/files/54107643/M__por_Gafapasta_.part12.rar
http://rapidshare.com/files/54115213/M__por_Gafapasta_.part13.rar
http://rapidshare.com/files/54123553/M__por_Gafapasta_.part14.rar
http://rapidshare.com/files/53988692/M__por_Gafapasta_.part15.rar
http://rapidshare.com/files/54123559/M_EspDeu.srt