El príncep de la ciutat (Sidney Lumet, 1981)

Tot es veure aquesta pel·lícula i pensar en la la tènue línia que separa la llei del delicte. Basada en fets reals. La història d’un agent policial en crisi que denuncia les múltiples formes de la corrupció del cos i inculpa molts dels seus companys. La corrupció comença amb petites irregularitats durant la persecució dels delictes i que es justifiquen amb l’excusa de fer la feina bruta de netejar la ciutat de persones indesitjables. Però en un segon nivell la corrupció continua per l’afany de lucre i finalment per la necessitat de tapar-ho tot. Llavors, la diferència entre un policia i un delinqüent acaba desapareix. La pel·lícula és molt bona perquè està plena de detalls i de matisos sobre la psicologia dels policies, dels delinqüents, dels periodistes i dels jutges. Els grans protagonistes són, però, les clavegueres de l’Estat, les escoltes il·legals, els suborns, els confidents… És una pel·lícula rodona per la intel·ligència i credibilitat del guió, per les magnífiques interpretacions dels actors, per la fotografia, la música i la realització, en aquest darrer cas a càrrec del mestre Sidney Lumet. Obra mestra.

PRINCE OF THE CITY, Treat Williams, 1981

PRINCE OF THE CITY, from left: Tony Munafo, Treat Williams, 1981, © Warner Brothers

vlcsnap-2015-09-04-16h07m29s171

ENLLAÇOS

El príncipe de la ciudad (VOSE) a Hawkmenblues

Cash on demand (Quentin Lawrence, 1961)

Image

Una banda de lladres atraca una oficina bancària emprant tota mena d’enganys, sense violència, només amb l’astúcia. Un d’ells es fa passar per agent d’una empresa d’assegurances que demana revisar el protocol de seguretat i un cop al despatx del director de l’agència amb matar la seva família si no li dóna tota els diners de la caixa forta. Però s’ha de fer simulant una inspecció rutinària perquè els treballadors no sospitin res i això demana temps. El director viu tot aquest temps amb veritable angoixa. És una persona integra, però molt estricta i obsessiva amb el compliment del deure. Tracta amb duresa als seus subordinats i també de la mateixa manera a la seva família. És una revisitació lliure del famós Conte del Nadal de Dickens però en clau de cine negre, molt ben fet, per cert. A mida que transcorren els minuts simpatitzem més amb l’amable atracador que no pas amb la víctima, una persona autoritària. Els empleats de la sucursal pensen igual. La moral del conte: els diners no ho són tot a la vida. La persona més eficient i brillant no és res sense l’ajuda dels altres. Tothom necessita ajuda alguna vegada i si som mesquins amb els altres, al final no rebrem més que indiferència o rebuig. Excel·lent producció britànica de la Hammer, la companyia dels dràcules i dels frankensteins, ben interpretada per Peter Cushing en el rol del tibat director de sucursal i per Andre Morrell fent d’atracador bon vivant.

ENLLAÇOS (VOSE)

http://speedy.sh/pFApc/Cash-On-Demand-Quentin-Lawrence-1961.mkv?ref=57504
http://speedy.sh/ZpKZ8/Cash-On-Demand-Quentin-Lawrence-1961.srt?ref=57504

 

Incident a la frontera (Anthony Mann, 1949)

Imagen

Una trama sobre el tràfic de treballadors mexicans a través de la frontera fins els Estats Units on seran explotats laboralment. És un film de gènere negre (de sèrie B, per a ser més precís). Té un ritme trepidant, uns personatges foscos i maliciosos, llevat dels policies -un d’americà i l’altre mexicà- i dels pobres treballadors mexicans, convertits en mera mercaderia. per a l’usura humana. Com a pel·lícula de gènere és una autèntica joia, amb un fotografia meravellosa , un ritme trepidant i grans escenes d’acció, suspense i sadisme. A nivell ideòlògic té un inici més aviat moralista, amb un plantejament que recorda el típic documetal dels anys quaranta i cinquanta que presenta una lleu trama de ficció amb una descarada finalitat de reinvidicar la professionalitat de la policia (aquí, la d’immigració, però podria ser qualsevol altre àmbit). En aquesta ocasió, però, l’acció i els personatges sobrepassen la propaganda i l’acció transcorre pels camins d’una certa ambigüitat moral. Com es diu al començament de la pel·lícula a tots dos països hi ha persones desprensives. Aquest cop el gènere negre mostra la part més indecent del sistema capitalista, els explotadors sense escrúpols i els sicaris, d’una banda, i de l’ltra, els pobres explotats, homes mexicans d’orgine molt humil i que estan a l’atur. La visió del mexicà, però, no està exempta d’una mirada molt estereotipada: autòmates silenciosos, sense veu i covards, com a simples alienats i manipulats en l’engranatge del sistema. És un cinema pertorbador. Poques vegades una cinta de sèrie B excel·leix com en aquest incident a la frontera, “Border Incident”, de l’especialista en westerns Anthony Mann.

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS

Border incident – anglès i subtítols (via eMule) 

Fonts: DivXClásico

Sapphire (Basil Dearden, 1959)

Imagen
Anglaterra, anys 50. Una dona blanca apareix morta i uns policies s’encarreguen de resoldre el cas. Després, es descobreix que en realitat es tractava d’una noia negra i que estava embarassada. Poc a poc, la investigació policial descobreix els prejudicis i les actituds racistes dels honorables ciutadans anglesos… de la família del noi amb qui s’havia de casar, de la propietària de la pensió on vivia; fins i tot els agents policials no poden evitar actuar en aquest sentit. Veiem com les actituds racistes es fonamenten en un munt de prejudicis sobre els negres, en estereotips falsos. És un thriller més aviat esquerranós de l’època, de crítica social contra el racisme. En algunes ressenyes es va retreure del film que es limitava a constatar la presència del racisme però que no la combatia de forma clara. És veritat, es mostra aquesta problemàtica amb tota una galeria de personatges: els que rebutgen obertament les relacions entre persones de diferent raça als que tenen prejudicis absurds o els que simplement, per raons de conveniència, no volen incomodar les persones racistes. Però, de totes maneres, forma part d’un cicle de pel·lícules de cinema negre, realitzades a la dècada dels seixanta a la Gran Bretanya, que per primera vegada plantejava directament la marginació que patien alguns col·lectius socials perseguits (legalment i per mles actituds de la gent).

A nivell cinematogràfic, és una pel·lícula de gènere ben realitzada, amb ofici, centrada en les pesquisses dels policies per descobrir l’autoria del assassinat. Interessant.

https://i0.wp.com/img515.imageshack.us/img515/9868/vlcsnap2011020210h30m17.png

Imagen

 

ENLLAÇOS

Saphire – VO anglès

Subtítols en espanyol

Font: noirestyle

Homicidi (David Mamet, 1991)

David Mamet és un gran dramaturg que ha dirigit un bon grapat de pel·lícules. La seva filmografia, però, no gaudeix del reconeixement que es mereix. Homicidi, seria, sens dubte, un dels millors títols. Té un guió excepcional: un policia investiga (sense massa interès) l’assassinat d’una dona gran que porta una botiga en un barri marginal. La víctima és jueva i el policia també. L’argument, ubicat en el món de la delinqüència i l’antisemitisme, s’endinsa poc a poc en l’impacte que li produeix al protagonista descobrir els valors que constitueixen la família de la dona assassinada una comunitat solidària. Ell és un desarrelat, en certa forma, i en relació a la cultura jueva no coneix l’hebreu ni té cap vincle amb el judaísme. La pel·lícula té una narració molt suau i encaixa plènament dins dels paràmetres del cinema negre, es clar i, en  aquest sentit, no hi falten les escenes d’acció i de suspense. La música, també excel·lent, acompanya la introspecció del protagonista. Però el realment genial, és la mà de Mamet, per construir aquest perfil humà del desarrelament. És una pel·lícula plena detalls i diàlegs i de situacions brillants, per disfrutar-la, la primera vegada, i per reflexionar-la, més en profunditat, la segona. El plànol final que tanca el film és d’aquestes imatges que no s’obliden fàcilment.

homicide1

homicide2
ENLLAÇOS (VOSE)

 http://www.mediafire.com/?psovr8711h56hpx
Subtítols
VOSC
(Cortesia d’un empordadès)

Caged (John Cromwell, 1950)

Pessimista film noir sobre la degradació moral a què condueixen les presons. Una ingènua jove de 19 anys és còmplice d’un petit robatori de 40 dòlars que realitza el seu company i la condemnen a un any de presó. La vida d’interna serà bastant dura, sotmesa a les vexacions d’una funcionària sàdica i corrupta i les constants induccions d’altres companyes per introduir-la en les xarxes de la delinqüència organitzada. Critica el funcionament del sistema penitenciari basat en el càstic de les persones com a manera de reinsertar-les, la frivolitat de les juntes de revisió de condemna, la dependència dels polítics, la corrupció interna, etc. Un clàssic que en el seu moment va causar sensació per la duresa del seu missatge i la impactant interpetació de Hope Emerson, la brutal zeladora de la cel·la.

ENLLAÇOS (VOSE)

https://rapidshare.com/files/2465689697/Caged.part01.rar

https://rapidshare.com/files/985052931/Caged.part02.rar

https://rapidshare.com/files/188080837/Caged.part03.rar

https://rapidshare.com/files/1771789276/Caged.part04.rar

https://rapidshare.com/files/2282067748/Caged.part05.rar

https://rapidshare.com/files/3488467060/Caged.part06.rar

https://rapidshare.com/files/1574856087/Caged.part07.rar

https://rapidshare.com/files/3897708107/Caged.part08.rar

https://rapidshare.com/files/3333208869/Caged.part09.rar

https://rapidshare.com/files/414645616/Caged.part10.rar

https://rapidshare.com/files/2094574413/Caged.part11.rar