Mary and Max (Adam Elliot, 2009)

Film d’animació realitzat amb la tècnica del stop motion. Podria semblar cinema per a nens i sí que ho és, però de fet ho és per a qualsevol persona amb sensibilitat. La relació d’amistat a través de la correspondència postal -estem a la era pre-Internet- entre una nena que viu a Austràlia i un adult que viu als Estats Units és una preciosa història d’amor. Ella té una família desestructurada i pocs amics. Ell, la Síndrome d’Asperger i tampoc no té amics. Es coneixen de forma casual i s’envien cartes durant anys. S’expliquen les peripècies del dia a dia: les dificultats per trobar feina, per tenir parella, per sortir amb amics… Es recrea el món trist i amarg d’unes persones que no encaixen en una societat altament competitiva. La banda sonora puntua amb ironia els estats d’ànim i el resultat és un film poètic, amarg, molt imaginatiu i amb un rerefons de crítica social que et deixa pensatiu. Molt bonica.

PER VEURE-LA

http://www.argenteam.net/movie/33289/Mary.and.Max.%282009%29

El rei dels porcs (Yeon Sang-ho, 2011)

Un film d’animació sobre l’assetjament escolar o, per a ser més exactes, sobre la pervivència dels traumes de la infància i adolescència en l’edat adulta. La història està ambientada a l’època actual quan dos amics de l’institut es retroben al cap de quinze anys dels estudis. Allò que els unia, però, era una esgarrifosa història de mobbing que se’n explica en varis flashbacks per culpa d’un grupet de fatxendes que els tenen fastidiats amb maltractaments verbals, psicològics i físics. La violència dels forts és permanent, a cada racó a cada moment, i no busca altra cosa que la submissió i obediència dels dèbils. Al centre educatiu es crea un sistema piramidal de poder: els grans extorsionen els petits, conformant una cadena del poder autoritari. Els cops, les empentes, les amenaces i les vexacions són les grans protagonistes. Però aquestes escenes de violència se succeeixen davant la impotència i submissió de les resta dels nois de l’institut i la invisibilitat del professorat, que no fa res per conèixer i/o acabar amb els maltractaments. La pel·lícula però entra en el context social que dóna vida a la violència i apunta com a causes remotes com la desestructuració de les famílies o l’obsessió pel consumisme que genera frustració en el joves més pobres que es veuen a si mateixos com a fracassats si no disposen de la roba de marca o de l’últim model de l’aparell electrònic. Així, l’enllaç de les situacions d’assetjament a l’institut i els episodis de les vides familiars dels nois veiem com s’articula un sistema d’opressió. La violència és de tal nivell que sempre veiem cares de joves nafrats i actituds irades. Aquesta situació culmina amb l’amenaça d’un dels joves de suïcidar-se davant de tothom per denunciar la seva ràbia i perquè els records de l’institut siguin per sempre amargs a la resta. La pel·lícula alterna els episodis dels dos companys a l’institut amb les seves vides al cap de quinze anys. Tots dos porten el trauma de la violència incrustat en el cervell, sense poder-se’n desfer i els condiciona la relació amb la família i els amics. Sembla que el missatge de la pel·lícula és que la violència embruteix per igual els qui la practiquen i els qui la pateixen.  Visualment és dura però resulta molt interessant per obrir el debat en relació al mobbing als centres educatius.

PER VEURE LA PEL·LÍCULA

El rei dels porcs (VOSE) a You Tube

 

Una carta per a Momo (Hiroyuki Okiura, 2011)

Veritable delícia de l’anime japonès, entretinguda i apassionant tant per als petits com per als grans. Novament una història de creixement personal, protagonitzada per una nena  que madura en la comprensió dels fets importants de la vida; novament en companyies de déus i esperits que són a la vegada generosos però trapelles; novament una defensa dolça del món rural, del contacte amb la natura i del respecte als valors de l’amistat i la tendresa. Aquesta vegada, una mare i una noia que han perdut al marit i al pare respectivament tornen a la casa dels avis materns en una illa on les coses passen apaciblement. La vida al món rural sembla avorrida per a la petita Momo i les difícil relacions amb la mare se’ns mostren en petits detalls. Però uns estranys esperits, protectors de la casa fins que el difunt familiar pugi als cels, els vigilen i protegeixen. Són irreverents, perquè desobeeixen les normes que regulen els comportament dels esperits, i escatològics, perquè es rasquen el cul, foten pets i fan burilles al nas. No tenen un comportament exemplar però són generosos (malgrat el seu egocentrisme) i la  seva missió acaba sent un genial cant a la solidaritat, la felicitat i l’alegria. Amb ells, la jove protagonista aprèn a sentir-se segura de si mateixa, a entendre els sentiments de la mare, a relacionar-se amb els amics. El que dèiem, una delícia de pel·lícula.

ENLLAÇOS

Una carta per a Momo (VOSE) – descàrrega directa

Mickey Mouse al Vietnam (Lee Savage i Milton Glaser, 1968)

Rar curtmetratge, que es donava per desaparegut, de missatge antimilitarista protagonitzat pel personatge emblemàtic de la inocència nordamericana, Mickey Mouse, el ratolí amic dels nens que és incapaç de cap malifeta. Doncs resulta que s’allista voluntàriament a l’exèrcit per lluitar a la guerra del Vietnam. Dura només un minut, està dibuixat en clau poètica i suposa una metàfora sobre el final del somni americà. Els seus autors, el dibuixant Lee Savage i el dissenyador gràfic Milton Glaser ens ofereixen una joia de l’animació contracultural.

 

 

Intolerància (Phil Mulloy, 2000)

Un dels cims del cinema més destructiu possible. La subversió de l’ordre establert i la caricatura de les compulsions sexuals de les persones humanes. Aquesta trilogia sobre la intolerància i els límits absurds de la repressió i la censura,  obra de l’animador anglès Phil Mulloy, critica la manera de fer d’un poble extraterrestre, estranyament semblant als éssers humans, amb només una sola diferència i és que tenen els genitals al lloc del cap i a l’inrevés. És una obra de curta durada, d’una narració extraordinàriament divertida i molt corrosiva, grotesca i subversiva. La primera part potser sigui la millor, al menys la que conté l’efecte sorpresa. És imaginativa, destructiva i àcida. S’ha de veure.

 

VEURE EN LÍNIA LES PARTS I i II

(VOSE)

Si l’enllaç no funciona, proveu aquí

El viatge de Chihiro (Hayao Miyazaki, 2001)

Una altra delícia fascinant del director japonès Hayao Miyazaki veritable mestre en les tècniques de l’animació per a petits i grans. Aquesta vegada, la protagonista és novament una nena petita que haurà de superar diverses proves èpiques per salvar els seus pares d’un encanteri màgic que els ha convertit en porcs. L’escenari és un balnerai dels déus, ple de fantasmes i d’altres personatges irreals. L’argument està més a prop de la mitologia japonesa (o grega clàssica) que no pas dels productes estàndards de l’animació de Hollywood.

La pel·lícula, produïda de manera quasi artesanal, és una meravella en el ritme visual, la composició dels personatges i les situacions, el guió i qualsevol altre element que fan d’aquest film una obra de visió obligatòria. Té dues lectures, una per als nens, centrada en les aventures divertides i fàcils de seguir dels personatges, i una altra, més intel·lectual i complexa, visible en la defensa de  valors com l’ecologisme o el respecte a les persones grans, elements referencials en la filmografia de Miyazaki.

 

 

ENLLAÇOS (VOSE)

http://www.megaupload.com/?d=NY5LCZPI
http://www.megaupload.com/?d=PUQOCG9F
http://www.megaupload.com/?d=DDJIQ16L
http://www.megaupload.com/?d=UU122YLU
http://www.megaupload.com/?d=QNUM4FU0
http://www.megaupload.com/?d=VQ2TXQMK

Subtítols:
http://www.megaupload.com/?d=VYMTDOGC

Revolució interplanetària (Z. Komisarenko, Y. Merkulov i N. Khodataev, 1924)

Curiosa, sorprenent, imaginativa, política, futurista, divertida i molt més és aquest curtmetratge soviètic de propaganda anticapitalista realitzada amb la tècnica d’animació del “stop motion” (fotograma a fotograma) al 1924. El camarada Cominternov, membre de l’exèrcit roig, viatja fins al planeta Mart i derrota tots els capitalistes del planeta, el lloc on han fugit en esdevenir-se la revolució comunista.

 

VEURE’L EN LÍNIA

 

Cowboys (Phil Mulloy, 1991)

Phil Mulloy presenta una sèrie de curts ambientats en el món dels western i els seus elements estereotipats (els vaquers, el cavall, el saloon, el desert…) però és un escenari és utilitzat com un mer pretext per presentar unes brutals sàtires polítiques de la nostra societat i les seves obsessions. Temes com la violència o la sexualitat, un to salvatge i estripat i uns  dibuixos lletjos, esquemàtics i reduïts a la mínima expressió, són la marca de la casa d’aquest animador anglès. Moralista i divertit, enginyós i gransgressor, Mulloy és un llibertari corrosiu com pocs que realitza  unes obres inconfusibles que no us deixaran indiferents.

 

 

 

 

 

 

 

Cartoons de Tex Avery

 

Aqui teniu al genial Text Avery, un dels millors creadors dels curtmetratges de dibuixos animats més coneguts com a cartoons. La seva obra és un pur deliri de subversió, surrealisme, irreverència i escatologia, sàtira, música, desig sexual, etc. Fantasia i felicitat inigualables. Només una petita mostra d’un dels personatges sorgits de la ment d’Avery: el gosset Droopy.

Droopy – El sabueso tonto

La buena acción de Droopy

Droopy el temerario

Droopy – La cacería

Droopy – De perro pobre a rico

Sir Ken Robinson: Canviant els paradigmes de l’educació (2010)

Titol: Ken Robinson: Changing Paradigms
Direcció: RSA Anime
Any: 2010
País: Gran Bretanya
Durada: 11 min.

Xerrada de Ken Robinson, expert en assumptes relacionats amb la creativitat, la qualitat de l’ensenyament, la innovació i els recursos humans. Un cop gravada la conferència, se n’extracten els fragments més rellevants i s’il·lustren amb ujna animció feta amb dibuixos elaborats per la companyia anglesa CSA Animate i el resultat és brillant. No us perdeu aquest video sobre la pèrdua de creativitat a l’ensenyament: és curt, però intens (versió original subtitulada al castellà).