No sóc el teu negre (Raoul Peck, 2016)

Documental sobre la identitat de la negritud. Es tracta d’un assaig en clau poètica basat en un text inacabat de l’escriptor James Baldwin sobre la història del moviment afroamericà als Estats Units. En aquest text s’analitza la figura de tres lluitadors coetanis pels drets civils de la població afroamericana: Medgar Evers (1925-1963), Malcolm X (1925-1965) i Martin Luther King (1929-1968). Cadascun d’ells presenta diferents vies per a l’alliberament: la violència, la resistència passiva, etc. Se’ns mostren a través d’imatges i noticiaris de l’època, entrevistes, lectures de textos, fragments de pel·lícules… De l’altra banda, l’hostilitat amb què van ser rebuts per la població blanca (els tres van ser assassinats abans de complir els quaranta anys). El documental mostra la pervivència de les estructures dels racisme i les diferents maneres com es formula. Les escenes de violència dels anys cinquanta i seixanta tenen el seu paral·lel amb situacions actuals que qualsevol espectador mitjanament informat podrà recordar. La idea del “No sóc el teu negre” és que no sóc l’estereotip de persona amb què m’has construït i també que no sóc cap propietat teva. De fons, el record sentit de la contribució afroamericana a la construcció dels Estats Units.

A un nivell visual, el director dota de certa agilitat cinematogràfica la complexitat discursiva del plantejament teòric. Les intervencions dels diferents protagonistes s’alternen entre elles amb el contrapunt d’una música i una narració amb un to líric, de manera que el resultat és una obra fascinant.

On veure’l?

I Am Not Your Negro a Argenteam

 

La sal de la terra (Wim Wenders, Juliano Ribeiro Salgado, 2014)

Un documental sobre la figura del fotògraf Sebastião Salgado. Repassa l’obra i la seva especial manera de treballar, sempre a prop de les persones, sempre a prop dels marginats. En realitat, és molt més que això; amb una narració pausada, atenta als detalls, veiem passar una determinada mirada al món, a allò que és essencial. Reportatges que l’han fet famós, com les mines d’or a cel obert, els genocidis entre hutus i tutsis, els camps de refugiats africans de les Nacions Unides, la guerra de Iugoslàvia, els pobles indígenes de sudamèrica, les tribus de l’Amazones o la Polinèsia i la seva darrera gran creació, “Genesis”. En fi, la visió humana dels horrors i la generositat.  Fascina veure la seva capacitat per a l’empatia amb la gent que pateix el dolor i la connexió amb gent de tota mena de cultures del món;  tot això, a banda del talent com a fotògraf.

No estem davant exactament d’un documental biogràfic, sinó d’una recreació visual en clau poètica sobre l’essència de l’ésser humà i la seva relació amb el medi natural (l’home és la “sal de la terra”). El gran missatge: al marge de les guerres i de l’especulació, en les societats humils és possible viure amb un temps diferent, amb respecte a les persones i als éssers vius i malgrat totes les misèries que són recollides pel gran fotògraf és possible transmetre un missatge d’esperança. L’episodi de la regeneració forestal a la finca de la família Salgado és un exemple magnífic. Molt recomanable.

ON VEURE EL FILM?

http://200peliculas.tumblr.com/post/117513967771/1831-the-salt-of-the-earth-wim-wenders

 

The Chant of Jimmie Blacksmith (Fred Schepisi, 1978)

Dramàtica road-movie sobre el racisme en la puritana societat australiana del segle XIX i el seu repudi de la població aborigen, a la qual considera infrahumana i tracta constantment amb rebuig. Un jove mestís és acollit per la família d’un pastor metodista. L’eduquen estrictament segons els patrons rígids de la moral religiosa. La vida del noi, Jimmie Blacksmith, bascula d’un caràcter noble i generós que s’ha d’enfrontar constantment a l’explotació laboral i els menyspreu per part dels blancs. El racisme no fan sinó generar una ràbia i frustració per part del jove, que culminen en una explosió de ràbia i odi… la qual servirà per confirmar els pitjors prejudicis dels blancs. Tot plegat un entramat ideològic pervers impossible de trencar. La història està basada en fets reals que van commocionar la societat australiana.

La pel·lícula és excel·lent, una de les millors i més desconegudes mostres de la New  Wave del cinema australià. És un film coral ple de personatges molt interessants (impressiona l’impassible carnisser, que també treballa per a l’Estat executant els presos condemnats a mort). Un film a descobrir estructurat en forma de road-movie que planteja de manera molt crítica el caràcter imperialista de la civilització occidental.

 

 

ENLLAÇOS PES DESCARREGAR EL FILM

Hawkmenblues

Santa perdió la cabeza (Arantzazu Gómez Bayón, 2002)

 

Una visió surrealista de les edats de la dona (infantil, juvenil, adulta, vella) visualitzades com els passos penitents d’una confraria religiosa de la Setmana Santa que condueix inexorablement al calvari i la crucifixió del model de la dona tradicional. Plantejada com una dialèctica feminista ofereix una representaciño de les situacións masclistes d’opressió que pateixen encara avui dia les dones. Les imatges són impactants, com tretes del Buñuel més corrosiu i el discurs, tot i ser previsible, no deixa de tenir plena v¡gència on les discriminacions són escandaloses en molts àmbits. Un curtmetratge força interessant. 

 Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

ENLLAÇ

https://mega.co.nz/#!UJ9lWZjI!APt1ZQBUAGryX6hs9wFSZgDR6RkAYtpf8l9mvfd8kGk
https://mega.co.nz/#!1AsxmDJR!ADfddgDGYyq4QECsxemOcgCU_R0AgdDCuHbam8XmfSo

El riu (Jean Renoir, 1951)

Imagen

 

Mai no hauríem pensat que ens aquest bloc es recomanés una pel·lícula que està construïda amb uns elements aparentment tan carrinclons com els d’una família anglesa ensucrada que via a l’Índia, unes nenes adolescents que descobreixen el seu enamorament, una visió etnogràfica i decidiament falsa del tercer món. Però el cert és que estem disposades a fer una excepció amb aquesta producció de Jean Renoir -el fill del famós pintor impressionista August Renoir- rodada totalment a l’Índia. És certament una visió idealitzada de la colònia anglesa de finals dels anys quaranta del segle passat però el to amable amb el qual es recullen els seus costums i tradicions i la manera sinuosa amb la qual s’interrelacionen amb la ficció fins al punt de semblar a voltes un documental li donen un encant i una bellesa inigualables. La història de tres amigues, totes elles joves, enamorades d’un mateix militar nordamericà lisiat, i del seu procés de creixement personal i maduració psicològica està narrada amb tal delicadesa que el romanticisme dolç que desprén la pel·lícula té un veritable encant que en unes altres circumstàncies ens hauria semblat horrorosament kitsch. També hi ha moments més durs en l’esdevenir dels personatges i de la família protagonista però Renoir els sublima a través de les el·lipsis narratives. Amb tots aquests episodis, narrats en certa manera com si fossin petits contes, tenim una visió amable de l’adolescència tan oposada a l’habitual del cinema comercial actual.

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS

descarregar amb emule la versió dual (anglès i espanyol)

font: divxclasico

 

Com n’era de gustós el meu francès (Nelson Pereira dos Santos, 1971)

Imagen

 

A mitjans del segle XVI el continent sudamericà està sent envaït pels exèrcits europeus, molt més avançats tecnològicament, en particular, amb les seves armes de foc. Les metròpolis es disputen els territoris. En una batalla al Brasil, un soldat francès és capturat per una tribu indígena i confós amb un soldat portugués -el seus principals enemics-. Un cop retingut se l’emporten fins al poblat, al mig de la selva, i li donen de menjar, beure i tots els privilegis. Amb el temps aprèn la llengua indígena i es casa amb una noia. Però aquest soldat enemic té un destí sagrat: ser menjat pels membres més eminents de la tribu.

Aquest és un film que explica el colonialisme vist des del punt de vista dels indígenes. És una recreació històrica molt rigorosa, fins i tot, els indígenes es mostren tota l’estona completament nus, tant els homes com les dones, un fet que va causar cert escàndol quan la pel·lícula es va estrenar als anys setanta. En tot moment se’ns presenta el tema del canibalisme com un fet ritual de la cultura autòctona, amb tots els matisos del rigor antropològic.

Un element a remarcar és que les principals seqüències són puntuades per unes entrades amb uns textos trets d’escrits portuguesos del moment en els quals es dóna la versió oficial mentre a la pel·lícula veiem el que passava en realitat.

Pereira dos Santos, un dels directors més destacables del nou cinema brasiler, encara que avui completament oblidat, ofereix en aquesta pel·lícula, a mig camí entre la ficció i el documental, un visió històrica molt detallista del xoc de cultures profund entre europeus i americans, amb un posicionament favorable cap als oprimits.

 

ENLLAÇOS (VOSE)

http://www.megaupload.com/?d=88VVVRCC
http://www.megaupload.com/?d=W7YDS400
http://www.megaupload.com/?d=D4U6YIR0
http://www.megaupload.com/?d=60EOIAEN
http://www.megaupload.com/?d=SKNU1XXE
http://www.megaupload.com/?d=T4C18AA7
http://www.megaupload.com/?d=IXTYYSKX
http://www.megaupload.com/?d=OW10RNNN
http://www.megaupload.com/?d=ZBJ7D985
http://www.megaupload.com/?d=VPYBZ0BP