Requiem pel somni americà (Peter D. Hutchison, Kelly Nyks, Jared P. Scott, 2015)

Requiem_Theatrical_Poster_-620x919

Documental-entrevista centrat en el pensament de Chomsky. Una compilació dels seus raonaments sobre la política imperialista dels Estats Units i la deriva capitalista. Se centra en l’evolució del pensament polític democràtic des del final de la Segona Guerra Mundial fins al moment actual. Les lluites pels drets socials dels anys seixanta i la contrarrevolució posterior per part dels poders econòmics per reduir els valors democràtics a la mínima expressió, augmentar la incidència social de les empreses i, cada vegada més, de les corporacions financeres i un objectiu obsessiu per precaritzar les condicions laborals dels treballadors, rebaixar-los el sou i fer-los dòcils. Com diu Chomsky: mantenir la xusma controlada. El documental se centra en els processos per manufacturar el consens social, per manipular les creences i les actituds de la població, per desinformar els ciutadans, etc. Tot això perquè els rics siguin cada vegada més ric i els pobres cada vegada més pobres.

En fi, un resum del pensament del lingüista i activista social Noam Chomsky que fins ara havia recollit  en mil i un llibres, articles, xerrades i videos. Ara, en format documental. La seva veu suau i tranquil·la i unes imatges al servei de la paraula converteixen aquest documental en una immillorable oportunitat per apropar-se a les idees d’un dels grans pensadors del moment actual. Brillant i molt recomanable.

Noam Chomsky, REQUIEM FOR THE AMERICAN DREAM, economic classismç

Noam Chomsky, REQUIEM FOR THE AMERICAN DREAM, protest movements

REQUIEM FOR THE AMERICAN DREAM

REQUIEM FOR THE AMERICAN DREAM, Noam Chomsky, economic classism

Regan, S & L Mess, REQUIEM FOR THE AMERICAN DREAM, reducing democracy

Com veure la pel·lícula

Enllaços a RebeldEmule

 

Ultimàtum (John Boulting i Roy Boulting, 1950)

Un científic desenvolupa armament d’última generació i gran potència destructiva d’acord amb un programa del govern anglès. Ell és, però, una bona persona conscient de la seva responsabilitat com a investigador i coneixedor dels efectes devastadors que produeixen les seves recerques. Envia al govern algunes reflexions sobre els riscos de la carrera armamentista, sobre l’efecte contraproduent de les armes dissuassòries, que no són tals sinó que incentiven les altres nacions a entrar en la mateixa carrera que no portarà a cap altre lloc sinó  a destrucció generalitzada. La negativa de les autoritats a escoltar aquestes sàvies advertències porten el científic a robar una bomba atòmica -que du a sobre en una bossa de viatge- i amenaçar amb fer-la esclatar al mig de Londres si el primer ministre no anuncia públicament en un termini molt curt la renúncia al programa d’armes nuclears. La pel·lícula llavors esdevé un thriller amb dues històries en paral·lel: la des les autoritats que discuteixen si cedir a les amenaces del científic i, si arriba el cas, emprendre l’evacuació de la gran capital abans que esclati la bomba; de l’altra, el centífic, intentant ocultar-se de la persecució policial i, a la vegada, justificar la seva acció com una advertència als altres científics del món perquè assumeixin els riscos de seguir investigant en armament atòmic.

La pel·lícula que plantejada d’aquesta manera ofereix bones reflexions al debat es converteix tristament en un film de segon nivell, perquè els personatges són molt estereotipats: el científic és un home de mitjana edat, despistat en el dia a dia i embogit en la seva personalitat. La càrrega ideològica que podia tenir la seva acció queda desactivada per l’explicació fàcil que ell és un malalt mental, mentre el govern se’ns mostra com un grup de persones equilibrades que actuen d’acord amb el sentit comú i garanteixen la seguretat de la població. La pel·lícula acaba justificant, es clar, l’armament nuclear i el risc que comporta i, de pas, l’estratègia de la Guerra Freda. Però, les imatges de l’evacuació de la ciutat poques hores abans de la imminent explosió nuclear estan molt ben aconseguides.

Restrained panic

seven_days_08

ENLLAÇOS PER DESCARREGAR-LA

Hawkmenblues

Westfront 1918 (Georg Wilhelm Pabst, 1930)

Un clàssic del cinema antibèl·lic. Ambientat a finals de la I Guerra Mundial, un petit grup de soldats d’infanteria de l’exèrcit alemany suporten l’atac de les tropes franceses. El dia a dia de campanya, les trinxeres, el retrobament amb les famílies, la crisi econòmica… les misèries de la guerra retratades amb gran realisme. Soldats atacant i defensant posicions en terra de ningú, soldats morts pel foc errat dels propis canons. Morts i més morts. En una escena a l’hospital de campanya, ingressen un soldat víctima de la psicosi de guerra i no para de cridar; mort física, mutilacions, malalties mentals… A la rereguarda les coses no van millor: una mare fa cua al carrer durant hores per comprar menjar en una botiga quan veu passar el seu seu fill que arriba del front, però no el pot anar a abraçar perquè sinó perdria el lloc a la cua. Al final, la llarga espera tampoc no servirà de res perquè quan li toqui el torn els queviures s’hauran acabat. Crisi social i desestructuració familiar: un dels soldats protagonistes torna a casa amb uns dies de permís i es troba la seva dona al llit amb un altre home. Se sent enganyat i es desespera. Ella es justifica explicant que no podia suportar més la solitud. L’amant, un pobre desgraciat, gaudia de l’última nit abans d’anar al front. El nostre protagonista només pensa en tornar a la batalla on retrobar els camarades (els soldats com a germans). Allí, la trinxera ofereix instants de descans, però la felicitat és tan intensa com fugaç i la mort pot arribar en qualsevol moment.

Obra inoblidable de Georg Wihelm Pabst, realitzada amb grans dosis de realisme visual i sonor. Una visió pessimista de la guerra i de la societat, un reflex terrible de la crisi social i econòmica en que va vivia Alemanya durant els anys de la República de Weimar. Amb l’arribada dels nazis, aquesta pel·lícula, com tantes d’altres, seria prohibida pel seu missatge pessimista titllat despectivament de derrotista.

Photobucket

Photobucket

Imagen

ENLLAÇOS

VOSE a Hawkmenblues

L’àngel vermell (Yasuzo Masumura, 1966)

Fascinant recreació del dolor, la passió, el desig humà i l’alliberament de les pulsions més intimes en una situació de caos social. Una jove infermera destinada als hospitals de campanya durant l’ocupació japonesa de la Xina viu en pròpia carn la degradació de les condicions de vida dels soldats en un entorn de completa alienació. Aquests joves són sotmesos a un rentat de cervell perquè acceptin el dilema de matar o morir per la pàtria. La situació es porta al límit en casos extrems, com el d’un jove que s’empassa un missatge escrit en un paperet per evitar que l’enemic el pugui llegir però en ser capturat li esventren l’estómac en viu cercant el text en va. Un heroi de guerra, diuen. Com tants d’altres moribunds que s’amunteguen a l’hospital. La pel·lícula recull aquest entorn de bogeria i violència (el director no escatima el detalls de la cruesa). Però la pel·lícula no tracta exactament del drama de la guerra, sinó dels desitjos més primaris: el desig del sexe, de les carícies, de l’amor, de la mort. És increïble, per al cinema de l’època, la manera tan directa de tractar el desig sexual, com una necessitat biològica irrenunciable. Així, per exemple, en una de les escenes, un dels soldats, que es troba lisiat i sense braços, demana a la protagonista que el masturbi perquè està a punt d’embogir en no poder-ho fer ell mateix. En aquest ambient de desesperació, l’infermera descobreix progressivament el munt de matisos dels sentiments i de la sexualitat (masculina) i amb aquestes experiències també aprèn ella mateixa a expressar el desig i la tendresa. La bogeria de la guerra, però, que transforma un ciutadà pacífic en un sàdic assassí, és alliberadora també de les normes repressores de la condició sexual. Arribats a aquest punt la pel·lícula arriba al deliri de l’amour fou més sublim, enmig d’una meravellosa fotografia en blanc i negre i un muntatge que no es perd en els detall secundaris. La narració progressa cap a la sinceritat més profunda i, sovint, amarga, de la condició humana. Absolutament fascinant.

image

Red Angel

 

Imagen

Imagen

Imagen

ENLLAÇOS (VOSE)

https://mega.co.nz/#!INYwlQAK!Q0DWSjAparf-7b1OeJ6F3RATtakjieUs0_VqSG3oCv0
https://mega.co.nz/#!BBBASYxR!V1h2FVKUaluvq4Rq3fS1-H8d4QFtJrYonGFYZKCBao4
https://mega.co.nz/#!YdomTR7Z!N3hoFAypnlsyaLJ8TEJkrSdisTFWcI0sCY0F7mqbsko
https://mega.co.nz/#!QcQSzBxB!LTHkiRUreMINVGxsCaOsTCl8vN1f7PvqWi1eAxohvE8
https://mega.co.nz/#!ENxQyTRB!P93oin28EkzagHi3QjH330id7dx3D-Guj27dXEhScao

Carro cap a Viena (Karel Kachyňa, 1966)

Original road movie minimalista ambientada a la regió de Moràvia al final de la II Guerra Mundial. Uns soldats alemanys maten el marit d’una dona i poc després dos desertors també alemanys li confisquen el carro i els cavalls  i la forcen perquè els condueixi fins a Viena, fugint de les tropes nazis que fugen però també dels russos que ja comencen a ocupar el territori. La trama queda reduïda al viatge pels camins enmig dels boscos i a la relació d’un dels soldats desertors (l’altre està mal ferit) amb la dona. El trajecte és llarg. Parlen llengües diferents i la comunicació entre ells és eminentment visual. Les normes violentes de la guerra es veuen absurdes al mig del bosc.

És una pel·lícula meravellosa que va mostrant les diverses vicissituds que els protagonistes es troben pel camí fins a culminar en una imponent seqüència final. Ideològicament, és antimilitarista i antibèl·lica, centrada ens els traumes psicològics de la guerra i la imposició de comportaments violents en els individus . També, sobre els sentiments de l’odi, de la por i de l’amor que apropen les persones estranyes i viceversa. Visualment, és fascinant, amb una preciosa fotografia en blanc i negre i bones localitzacions en paisatges naturals, unes excel·lents interpretacions contingudes dels actors i una música clàssica que remarca el sentit espiritual de les situacions. És un cinema que ens recorda poderosament al millor Robert Bresson.

Click the image to open in full size.

Click the image to open in full size.

 

ENLLAÇOS

Kocár do Vídne (VOSE)

Password per descomprimir: PgM.

Font: Patiodebutacas

 

 

Mickey Mouse al Vietnam (Lee Savage i Milton Glaser, 1968)

Rar curtmetratge, que es donava per desaparegut, de missatge antimilitarista protagonitzat pel personatge emblemàtic de la inocència nordamericana, Mickey Mouse, el ratolí amic dels nens que és incapaç de cap malifeta. Doncs resulta que s’allista voluntàriament a l’exèrcit per lluitar a la guerra del Vietnam. Dura només un minut, està dibuixat en clau poètica i suposa una metàfora sobre el final del somni americà. Els seus autors, el dibuixant Lee Savage i el dissenyador gràfic Milton Glaser ens ofereixen una joia de l’animació contracultural.

 

 

El retorn (Hal Ashby, 1978)

Un soldat nord-americà torna de la Guerra del Vietnam paralitzat de cintura en avall, amargat de la seva experiència bèl·lica. A l’hospital l’ajuda la dona d’un soldat que encara està al front de guerra i a poc a poc s’estableixen moltes complicitats. La pel·lícula ofereix un dels millors retrats de la dificultat d’integració dels soldats quan tornen a casa; de la manca d’acolliment de la societat; de la crítica cap a l’estament militar que defensa uns interessos de classe. Un jove integrat en el sistema que va a la guerra com a triomfador però en torna com un desgraciat; una jove, esposa típica, també integrada en el sistema però que, desenganyada, troba un nou sentit en qüestionar-se el seu estil de vida. És una cinta emblemàtica dels anys setanta, rodada per Hal Ashby, segurament el més llibertari dels cineastes nordamericans de l’època

 

ENLLAÇOS

https://rapidshare.com/files/2251364622/CmNgHm(1978)%20-%20Part%201.avi.001

https://rapidshare.com/files/294179017/CmNgHm(1978)%20-%20Part%201.avi.002

https://rapidshare.com/files/2043475115/CmNgHm(1978)%20-%20Part%201.avi.003

https://rapidshare.com/files/1334396551/CmNgHm(1978)%20-%20Part%201.avi.004

CD-2
https://rapidshare.com/files/1652235473/CmNgHM(1978)%20-%20Part%202.avi.001

https://rapidshare.com/files/1982565868/CmNgHM(1978)%20-%20Part%202.avi.002

https://rapidshare.com/files/315228669/CmNgHM(1978)%20-%20Part%202.avi.003

https://rapidshare.com/files/2339897392/CmNgHM(1978)%20-%20Part%202.avi.004

Subtitols:

CD-1
https://rapidshare.com/files/2998088793/CmNgHm(1978)%20-%20Part%201.srt

CD-2
https://rapidshare.com/files/2077748275/CmNgHM(1978)%20-%20Part%202.srt

Nobi (Kon Ichikawa, 1959)

Film antibel·lic. Primavera de 1945, illes Filipines. Un soldat japonès malalt de tuberculosi és fet fora d’un hospital de campanya per no poder-se’n fer càrrec; a la seva companyia tampoc no el volen. Llavors inicia un periple de fugida buscant -potser- una unitat nordamericana davant la qual rendir-se però no té cap rumb en particular. S’uneix a més soldats japonesos, en la darrera defensa desesperada de les seves posicions. Sense cap esperança en la victòria, sense menjar ni beure, en pèssimes conidicions d’higiene, els valors que se suposen als soldats s’esquerden. Apareix la desconfiança, la deseperació, l’enveja… La degradació moral arriba a les últimes consequències. L’amic pot ser l’enemic. Ichikawa ens mostra que la guerra és precisament això: la bestialització de l’éser humà. No hi ha ni bons no dolents. El periple del soldat protagonista és un descens als inferns. Se succeeixen les escenes amb morts absurdes, gratuïtes, i cadàvers per tot arreu. La degradació arriba fins a la pràtica de canibalisme. El film és dur en la seva presentació tan crua de la guerra, però la duresa es presenta estilitzada en la bellesa de la fotografia en blanc i negre i, sobretot, per la voluntat del director de distanciar-se del dramatisme i pels tocs d’humor negre: com en l’escena de les botes desgastades abandonades al mig del camí que algú altre aprofita o del soldat amb el cap al fang que es fa el mort. La resta, contundència ideològica. Quan als anys cinquanta del segle passat la memòria històrica de la II Guerra Mundial es feia a través de films de propaganda, Kon Ichikawa realitza aquesta gran obra antibèl·lica, antimilitarista i, sobretot,  sarcàstica i corrosiva contra els famosos valors del militarisme japonès. Molt recomanable.

Fuego en la llanura1

Fuego en la llanura4

Fuego en la llanura2

Fuego en la llanura3

ENLLAÇOS (VOSE)

http://rapidshare.com/files/188847846/Nobi_Ichikawa_subs_esp_eng_ita_por.rar

(els fitxers es poden ajuntar amb el programa hjsplit)

El meu camí cap a casa (Miklós Jancsó, 1965)

Aquesta és una gran pel·lícula antimilitarista. Estructurada a la manera d’una road movie, mostra el viatge d’un jove hongarès de 17 anys, membre d’una organització d’estudiants desertors, a través d’un país devastat per la guerra. Són els darrers dies de l’alliberament d’Hongria, durant la primavera de 1945. Gent que deambula, els interns d’un camp de concentració, els partisans, els soldats, els desertors, la gent del que sobreviu. Però al mig de la bogeria de la guerra, subvertint les estúpides ordres que obliguen els joves de tots els països enemics a odiar-se i matar-se entre ells, existeix una illa que és el paradís de l’alliberament personal.

L’escena central no pot ser més eloqüent. Mostra la relació, forçada per les circumstàncies, entre el soldat hongarès protagonista i un soldat rus presoner. Tots dos han quedat oblidats en una plana quasi desèrtica, amb l’única companyia d’un ramat de vaques. Encara que tots dos tenen l’obligació de representar els rols de vigilant i captiu, el cert és que tots dos decideixen establir un vincle d’amistat i solidarirat. Al marge d’aquest espai físic, que és fonamentalment un espai simbòlic i polític, les lleis dels pobles i la violència institucionalitzada queden bandejades pels petits descobriments de la innocència juvenil.

Gran pel·lícula de l’hongarès Miklos Jancsó amb una meravellosa fotografia en blanc i negre i una banda sonora estranya (encara que interessant). És molt bonica i compta amb l’al·licient de ser un títol poc conegut del cinema antibèl·lic.

Click the image to open in full size.

 
ENLLAÇOS (VOSE)

http://www.mediafire.com/?lago25lstcl54m9
http://www.mediafire.com/?09u06bkb29impc1
http://www.mediafire.com/?l3j7fsj37atlpt9
http://www.mediafire.com/?a06afxk9e3lk7a9
http://www.mediafire.com/?gftj7gtb96dgm4e
http://www.mediafire.com/?en89eab3nh0gc1m
http://www.mediafire.com/?blb8zekau1p0n8s

Subtítols:
http://www.mediafire.com/?pghq3p25h97ss49

 

 

El joc de la guerra (Peter Watkins, 1965)

Imagen

Impactant documental de Peter Watkins que recrea de com si d’un reportatge periodístic televisiu es tractés el desenvolupament d’una guerra amb armament nuclear. Encabit en el gènere de la politica ficció, com bona part de la resta de la filmografia del veterà realitzador anglès, planteja de manera realista, les successives situacions per les què atravessaria la població. Les setmanes precedents, una indiferència de les persones davant el possible esclat bèl·lic i una innocent confiança en les aptituds dels polítics; posteriorment, es visualitza l’esclat de les bombes i els efectes de la deflagració. El més rellevant del film, al nostre parer, és la minuciositat, gairebé científica, amb què presenta totes les conseqüències sobre les persones: des de les morts directes a les malalties físiques o psíquiques dels dies o mesos següents, o els previsibles disturbis o caos polítics i socials. Evidentment, el resultat és sinistre: aquells que morin durant l’explosió de les bombes seran els grans afortunats.

Amb aquest documental rodat per a la BBC, Watkins va causar sensació a l’època amb el seu realisme que va impactar fortament sobre l’audiència. L’aleshores amenaça d’una guerra nuclear, en  el marc de la Guerra Freda, van fer molt verosímil el seu missatge que, malauradament, continua sent-ho en l’actual conjuntura internacional.

ENLLAÇOS (VOSE)

1. Descàrrega directa

http://rapidshare.com/files/264058816/capriWar.part1.rar http://rapidshare.com/files/264060254/capriWar.part2.rar http://rapidshare.com/files/264058726/capriWar.part3.rar http://rapidshare.com/files/264060100/capriWar.part4.rar http://rapidshare.com/files/264059891/capriWar.part5.rar http://rapidshare.com/files/264060081/capriWar.part6.rar http://rapidshare.com/files/264058550/capriWar.part7.rar http://rapidshare.com/files/264058796/capriWar.part8.rar http://rapidshare.com/files/264061039/capriWarSub.rar

2. Emule

ed2k://|file|The.War.Game_BBC_1966_Xvid.avi|733739008|07856F8A0A87DF7392AC7593A796A6E4|/

http://titles.box.sk/xsubt.subt.link.php?dd=WarGameThe1965-Spanish%5BXsubt.com%5D%5B9138920011%5D.rar

 

3. Versió al català

http://forum.totsrucs.cat/viewtopic.php?f=3&t=21152&p=164260#p164260

(Cortesia d’un empordadès)

 

MÉS INFORMACIÓ

http://www.naranjasdehiroshima.com/2012/01/war-game.html