En unes recents declaracions al voltant dels aldarulls populars a Londres, el primer ministre anglès David Cameron defensava la urgència d’augmentar l’autoritarisme en l’educació dels adolescents. La resposta a les injustícies socials és més disciplina. El fastigueix dels joves amb un sistema econòmic que els deixa amb un empitjorament de les seves condicions laborals. En fi, lamentable. Però a mi m’ha recordat una preciosa pel·lícula sobre la revolta infantil. Un nen i una nena jovenets, jovenets, i companys a l’escola, s’enamoren i decidexen que volen casar-se. Però les autoritats no ho permeten, perquè les lleis tampoc no ho permeten. I llavors… comença l’espectacle (i la revolta)!
Cinema per a nens i grans fet amb sensibilitat i intel·ligència, pura subversió amable del sistema educatiu anglès tradicional, tan estricte i autoritari. El final, apoteòsic. No diem res més. Guió d’Alan Parker – el mateix que a “The Wall”-, molta música dels Bee Gees i moltes imatges pop del Londres més modern. És una pel·lícula molt bonica, alegre i vitalista. Partidaris que defenseu l’autoritarisme contra els menors, absteniu-vos de veure-la; la resta, a capbussar-se en una de les pel·lícules més simpàtiques que es van rodar a l’època i que torna a estar més viva que mai.
VEURE-LA ONLINE
la llum llibertària 