El príncep de la ciutat (Sidney Lumet, 1981)

Tot es veure aquesta pel·lícula i pensar en la la tènue línia que separa la llei del delicte. Basada en fets reals. La història d’un agent policial en crisi que denuncia les múltiples formes de la corrupció del cos i inculpa molts dels seus companys. La corrupció comença amb petites irregularitats durant la persecució dels delictes i que es justifiquen amb l’excusa de fer la feina bruta de netejar la ciutat de persones indesitjables. Però en un segon nivell la corrupció continua per l’afany de lucre i finalment per la necessitat de tapar-ho tot. Llavors, la diferència entre un policia i un delinqüent acaba desapareix. La pel·lícula és molt bona perquè està plena de detalls i de matisos sobre la psicologia dels policies, dels delinqüents, dels periodistes i dels jutges. Els grans protagonistes són, però, les clavegueres de l’Estat, les escoltes il·legals, els suborns, els confidents… És una pel·lícula rodona per la intel·ligència i credibilitat del guió, per les magnífiques interpretacions dels actors, per la fotografia, la música i la realització, en aquest darrer cas a càrrec del mestre Sidney Lumet. Obra mestra.

PRINCE OF THE CITY, Treat Williams, 1981

PRINCE OF THE CITY, from left: Tony Munafo, Treat Williams, 1981, © Warner Brothers

vlcsnap-2015-09-04-16h07m29s171

ENLLAÇOS

El príncipe de la ciudad (VOSE) a Hawkmenblues

Tarda de gossos (Sidney Lumet, 1975)

Un jove enreda un amic per assaltar un banc i aconseguir diners per pagar l’operació de canvi de sexe de la seva companya. Però un cop allí descobreixen que ensortir-se’n no serà tan fàcil i retenen algunes treballadores. La policia, la premsa i molts curiosos es presenten i es munta un veritable espectacle que la televisió transmet en directe. Basada en fets reals.

Una gran pel·lícula de Sidney Lumet  -molt en la línia del cinema polític dels anys setanta-, clarament antisistema en la denúncia dels poders establerts (els bancs, la policia, la premsa…) que dóna un gir sorprenent quan aparaiex en escena el factor sexual. És divertida i trepidant i mostra la tendresa dels pobres desgraciats que es pensen que podran començar una vida decent si roben als poderosos. Té moments genials, com les treballadordes del banc disfrutant exitades dels cinc minuts de glòria en sortir a la televisió o la cara d’Al Pacino al final del film. Molt recomanable.

Imagen

Imagen

ENLLAÇ

Tarde de perros (VOSE)

12 homes sense pietat (Sidney Lumet, 1957)

https://i1.wp.com/www.tudescargadirecta.com/imgs/1355.jpg

Adaptació cinematogràfica d’una obra clarament teatral i que té ritme i tensió i el plantejament de dilemes morals sobre l’abast de la justícia. Les deliberacions d’un jurat popular on pesen massa els prejudicis dels seus membres però un d’ells planteja dubtes raonables sobre la culpabilitat d’un noi que pressumptament ha matat el seu pare. En joc, la pena capital. El debut cinematogràfic de Sidney Lumet és un exercici d’estil brillant que cinquanta anys després continua amb plena vigència. La crítica a la pena de mort és evident. Les interpretacions dels actors -novament Henry Fonda en un paper progressista- són excel·lents i la direcció artística també notable, tot i la construcció teatral de tota la pel·lícula. Molt recomanable per debatre sobre el paper del jurat popular però sobretot per debatre les limitacions de les persones quan han d’impartir la justícia.

https://lallumllibertaria.files.wordpress.com/2012/07/12-angry-men-1.jpg?w=300

 

ENLLAÇOS

Versió original (via eMule)

Subtítols en castellà

Font: Divxclasico

 

Fail-safe (Sidney Lumet, 1964)

Drama sobre el punt límit abans de la conflagració nuclear entre les grans superpotències. Planteja la hipòtesi que un senzill error tecnològic o humà podria desencadenar una hecatombe mundial. Es mostra el gabinet de crisi dels Estats Units, amb un president interpretat per l’actor Henry Fonda, que li dóna molta verosimilitud. Fa por l’actitud cínica dels assessors que quantifiquen la rendibilitat política de l’atac a partir dels costos econòmics i humans i els beneficis militars. Encara que la dramatització d’alguns personatges sembla una mica exagerada i pot caure en certa caricatura, el cert és que mostra unes actituds cíniques que després, però, les hem vist en la política actual quan es porten a terme les invasions militars, els bombardejos i les destruccions a causa dels interessos polítics  i econòmics vagament justificats amb raonaments ètics. Es destrueixen països amb l’excusa de cosnsolidar la pau. Aquest film és un clàssic dels thrillers polítics que plantejaven als anys seixanta els riscos de la tercera guerra mundial, en la línia del que havia fet Kubrick l’any anterior amb el seu Dr. Strangelove però sense cap concessió a la sàtira.

ENLLAÇOS (VOSE)

http://rapidshare.com/files/429000133/capripunto64.part01.rar
http://rapidshare.com/files/429000125/capripunto64.part02.rar
http://rapidshare.com/files/429000142/capripunto64.part03.rar
http://rapidshare.com/files/429000156/capripunto64.part04.rar
http://rapidshare.com/files/429000174/capripunto64.part05.rar
http://rapidshare.com/files/429000188/capripunto64.part06.rar
http://rapidshare.com/files/429000218/capripunto64.part07.rar
http://rapidshare.com/files/429000224/capripunto64.part08.rar
http://rapidshare.com/files/429000287/capripunto64.part09.rar
http://rapidshare.com/files/429000272/capripunto64.part10.rar
http://rapidshare.com/files/429000281/capripunto64.part11.rar
http://rapidshare.com/files/429000383/capripunto64.part12.rar
http://rapidshare.com/files/429000381/capripunto64.part13.rar
http://rapidshare.com/files/429000324/capripunto64.part14.rar
http://rapidshare.com/files/429000449/capripunto64.part15.rar
http://rapidshare.com/files/429000369/capripunto64.part16.rar
http://rapidshare.com/files/429000398/capripunto64.part17.rar

Serpico (Sidney Lumet, 1973)

Emblemàtic film sobre la denúncia, des de dintre, de la corrupció policial. Serpico està basada en fets reals. És la història d’un policia d’origen italià que descobreix una trama d’extorsió en la qual hi són implicats alguns companys seus i intenta desmantellar-la enfrontant-se a tota la maquinària de l’Estat. Una mostra il·lustre del cinema progressista que es va fer als Estats Units als anys setanta i que posava en qüestió la corrupció de les principals institucions de l’Estat. Magnífica interpretació d’Al Pacino, encara que la representació dels seus companys cau en un cert maniqueísme.