Ryszard Bugajsk | la llum llibertària

Una de les millors pel·lícules sobre la tortura. Una artista de l’espectacle és detinguda per la policia i sotmesa a diversos interrogatoris amb la voluntat d’aclarir la seva breu relació sentimental amb un comandant de l’exèrcit que està acusat de preparar un complot contra el govern. L’ingrés a la comissaria no pot ser més desastrós; de seguida és vexada i tractada de males maneres. Els interrogadors volen obtenir qualsevol informació útil políticament -sigui certa o no- i empren diversos mètodes de persuasió: agressions físiques, pressió psicològica, xantatge emocional… Ella és manté lúcida. Quan comença la seva estada com a presa preventiva tot li sembla delirant, absurd, com una broma pesada però poc a poc descobreix la foscor de les clavegueres de l’Estat. La pel·lícula incideix en l’evolució psicològica d’aquesta dona, des de la seva inconsciència inicial a la lucidesa final. També té interès el retrat dels interrogadors/torturadors, amb un perfil força sinistre: ben vestits, ben educats, però capaços de les accions més horribles amb tota la caradura del món. Persones aparentment normals que a la feina, en la foscor que dóna la impunitat legal, es comporten com a porques. És un tête-à-tête impressionant entre les homes interrogadors i la dona interrogada, que ens alerta sobre l’estupidesa dels sistema polític repressiu. Un film intel·ligent i molt ben rodat, que retrata l’estructura del terrorisme d’Estat en la Polònia comunista però que pot extrapolar als sistemes democràtics. (Com era d’esperar, les autoritats poloneses no van veure amb bons ulls aquesta pel·lícula i no en van permetre l’exhibició fins al cap de molts anys de ser produïda).