Aquesta no és una pel·lícula llibertària, però en canvi, té alguna cosa que t’emociona i et fa pensar sobre els moments importants amb els què les persones construeixen les seves vides. Potser aquests moments no són les grans revolucions èpiques sinó les petites revoltes o involucions personals. Nou vides són petits relats a mode d’episodis que se succeeixen, vagament entrellaçats entre ells, de nou dones diferents: una presidiària que intenta comunicar-se amb la seva filla a través del vidre de la sala de visites -desesperació-, una dona que és a punt d’entrar al quiròfan i se sincera amb el seu marit -por-, una noia que es retroba amb el seu pare que l’havia maltractada de petita -ira-, i així successivament. Explicats d’aquesta manera, aquests relats, no tenen cap gràcia. Però la interpretació i la direcció són tan subtils, sensibles i elegants que t’atrapen per la capacitat de reflectir els sentiments.
El millor de tots els episodis és el primer, el d’una dona jove, embarrasada, que mentre compra en un supermercat es retroba amb un antic amic-enamorat-nòvio-company-amant, la persona amb qui s’ho passava bé (i malament), la persona que la il·lusionava, que l’enriquia, i encara que intenten fer veure que només són bons amics el cert és que queda un pòsit d’afecte mutu inesborrable. Aquest episodi sobre el sentiment de l’amor és magnífic i, per si sol, ja justifica la pel·lícula. La resta, també està força interessant.
Perquè les revoltes no poden construir-se sense la felicitat i perquè la felicitat no pot bastir-se sense les emocions, aquest film sí podria formar part del món llibertari.
ENLLAÇOS (versió doblada a l’espanyol)
la llum llibertària 