Stromboli (Roberto Rossellini, 1949)

Posted in 1941-1950, alienació, antipatriarcal, Cinema de drama, família, italiana, religió, Roberto Rossellini by la llum llibertària

Una dona lituana, internada en un camp de refugiats italià en acabar la II Guerra Mundial, fa tots els esforços per sortir de la reclusió forçada. Falla l’opció d’acolliment per les autoritats argentines i acaba casant-se amb un noi que la festeja des de fora de la tanca del camp. És un noi agradable i simpàtic. Es casen i això li permet sortir del camp. Van a viure al poble del marit, a l’illa de Stromboli. És un lloc terrible, a la falda d’un volcà en actiu, que ens els anys anteriors ja ha destrossat moltes cases. El poble és pobre i l’ambient més aviat tancat, molt lligat als costums tradicionals i a l’activista pesquera com a única font econòmica. Són tan pobres que per reconstruir les cases desmunten les cases de les famílies que fa més temps que van marxar. Els joves emigren i els vells tornen per morir. Els veïns que hi sobreviuen tenen un caràcter dur. Ingrid Bergman interpreta molt bé el paper de la jove Karin, vista amb reticències per la gent del poble, que la consideren despectivament “una senyora” altiva i orgullosa. La societat és molt patriarcal, on tot se sap i la influència del capellà és total. Karin és agnòstica i no troba on agafar-se, en aquest ambient tan hostil. Fins i tot el seu marit mostra el seu caràcter masclista, dominat per les tradicions del poble i el comportament que s’espera d’un home. Rossellini presenta gradualment la frustració i l’ofec de Karin. Tancada en una illa de la qual sembla no poder-ne escapar, en una situació paral·lela a la del camp de concentració del qual prové. Karin es va apagant en l’amargura i la tristesa. Magnífica recreació de l’opressió del patriarcat. Potser, el que menys agrada, és el to apologètic de la religió (lògic, si la productora és de capital catòlic); l’argument incideix en la derrota del pensament agnòstic o ateu de la protagonista i el reconeixement, malgrat tot, de la figura del Totpoderós. La religió com una vàlvula d’escapament a l’opressió i el sotmetiment. La pel·lícula, molt bona.

ENLLAÇOS

https://mega.co.nz/#!nJ9GVKCI!YQjN5h809ihC3EfbyJDGCWoB4MgnNjR0O1a6Uf5pbMw
https://mega.co.nz/#!GEsAXZ6B!MbhPS3rYMeVHgCYcuDF2-RDN8Uo0PxEeBX-FYZUKbB4
https://mega.co.nz/#!rZc2wZxR!esaoWhI3v-Ch3aIy6sUvY14aZfwofR2E7qbgfZQ4JJk

clau de pas per ajuntar els fitxers: PgM

Font: patio de butacas

4maig2014

Paisà (Roberto Rossellini, 1946)

Posted in 1941-1950, Cinema de drama, guerra, guerrilla, Història d'Itàlia, II Guerra Mundial, italiana, pacifisme, Roberto Rossellini by la llum llibertària

Poc després d’acabada la II Guerra Mundial, Roberto Rossellini realitza aquest film d’episodis sobre el dramàtic avanç de les tropes nord-americanes per la península itàlica el 1943. No és una recreació bèl·lica, sinó una bella història sobre els canvis socials que provoca la guerra. Així per exemple, un conversa fugaç entre un soldat americà i una jove italiana, cadascun parlant la seva llengua però comunicant-se amb el llenguatge no verbal, assoleix el miracle de la comunicació entre entre ells; un soldat a qui un nen roba les botes però quan l’enxampa descobreix que en realitat és un nen que viu en la pobresa més absoluta; els monjos d’un monestir catòlic que acullen uns capellans castrenses americans, que són l’un jueu i l’altre protestant i de com assumeixen el fet de la diferència de la figura de l’altre. Les trames incideixen en el valor de la comunicació i de la comprensió entre les persones: l’amor i la desesperació pels éssers estimats; la generositat per aquells que pateixen; la por i la inseguretat davant de la mort omnipresent; l’esforç i el sacrifici per acabar amb el feixisme… Des del punt de vista purament cinematogràfic, és una pel·lícula excel·lent, amb un ritme intens, una fotografia propera al cinema documental i moltes escenes colpidores, com el cadàver d’un partisà que baixa riu avall o una parella corrent pels carrers de la ciutat de Florència enmig dels trets.

ENLLAÇOS

5març2014

El general de la Rovere (Roberto Rossellini, 1959)

Posted in 1951-1960, antifeixisme, Cinema de drama, francesa, Història d'Itàlia, II Guerra Mundial, italiana, Roberto Rossellini by la llum llibertària

A la porta de la irrupció de les avantguardes, Rossellini realitza aquesta tragicomèdia sobre un petit impostor que estafa víctimes del nazisme a la Itàlia ocupada pels alemanys durant la II Guerra Mundial, enganyant amb falses esperances familiars de presos a canvi de diners. La seva carrera és tan brillant que es veu embolicat en una maquinació d’un oficial nazi per fer-lo passar com un general de la Resistència -el general de la Rovere- capturat i tancat a una presó i descobrir així a un líder partisà d’entre el munt d’interns. Però el nostre estafador s’imbueix del seu paper fins creure’s realment el famós militar. La pel·lícula de Rossellini realitzada encara en un estil neorealista, amb una fotografia en blanc i negre i un to realista capta meravellosament la humanitat que amaga l’estafador entremaliat i qüestiona un cop més la irracionalitat de la guerra. Encara que filmada en un to amable de comèdia, conté molts imatges d’impacte emocional, com la lectura dels graffitti que alguns condemnats a mort han gravat a les parets de la cel·la o l’al·legat de della Rovere en favor de la dignitat dels que resisteixen el feixisme.