Raymond Bernard | la llum llibertària

“Les creus de fusta” és un dels millors -i més desconeguts- films antimilitaristes del període d’entreguerres. Un grup de joves alegres s’allisten voluntaris per combatre en les files de l’exèrcit francès durant la I Guerra Mundial. Poc a poc va descobrint que l’escenari tan idealitzat per a l’exhibició del patriotisme i la masculinitat no s’assembla en res a la realitat. Els horrors de la violència i la mort, les degràcies que, un a un, apunten als components del grup, culminen en un procés de conscianciació antimilitarista i antibel·licista. Poques vegades aquesta evolució psicològica s’ha retratat de manera tant exemplar.

La pel·lícula és excel·lent, amb una gran direcció, interpretació i fotografia, però cal destacar, per la seva grandiositat, el desplegament dels efectes especials en la recreació de les batalles. La recreació dels episodis bèl·lics ha estat la més brillant assolida pel cinema fins aleshores i no s’ha superat fins a la generalització dels efectes amb ordinador.