En un poble rural alemany circula el rumor que un noi quan va a la ciutat manté relacions sexuals amb altres homes. Al començament es fan bromes sobre la seva particularitat, després es comença a especular sobre el mal exemple i el risc de contagi en els nens petits i a poc a poc es va construint la figura de l’altre, en aquest cas l’homosexual, com un comportament antinatura que cal extirpar. Fins i tot la seva mare comença a sentir fàstic pel seu fill. La pressió social converteix aquest jove en algú diferent a la comunitat i busca en ell els comportaments anòmals que justifiquein la seva etiqueta de desviat i justificar la seva criminalització. És una pel·lícula realitzada sota la fórmula del cinema costumista -el Heimatfilm, que en diuen els alemanys-, rodada en escenaris naturals, on la pròpia gent del poble interpreta els diferents papers -segurament no sabien on es ficaven. El resultat és esfereïdor. D’una banda, assistim a una classe didàctica sobre el procés de construcció de l’homofòbia; i de l’altra, ens dóna una visió una mica cruel de la societat rural. La pel·lícula, però, es plena de personatges marginals: la prostituta, els temporers turcs… Curiosament, al cap de quaranta anys de la producció de la pel·lícula la criminalització dels homosexuals s’ha suavitzat i ja no se’ls considera delinqüents o malalts però el film magistral perquè retrata el comportament irracional de la societat. La fòbia que en aquest cas es manifesta con el gai és la mateixa que trenta anys enrere va portar molts jueus a les cambres de gas.
ENLLAÇOS
la llum llibertària 