Ida (Pawel Pawlikowski, 2013)

Una bellíssima fotografia en blanc i negre emmarca aquesta història de descobriment del passat de la protagonista, una jove monja que descobreix als autors de l’assassinat de la seva família durant l’ocupació nazi de Polònia. És també el descobriment de la vida real per a aquesta noia que sempre ha estat visquent en llocs de reclusió, primer un orfandat i després un convent de monges. La protagonista té un permís per conèixer l’únic parent que té, una tieta materna, important fiscal caiguda en desgràcia, i mentre fa les pesquises per saber què va ser dels seus pares, descobreix que la vida va més enllà dels vots religiosos que està a punt de professar: castedat, pobresa i obediència. És un film ambientat al començament dels anys seixanta, en plena dictadura comunista a Polònia, i l’entorn social no pot ser més pobre, però en qualsevol racó un hi pot trobar la reconciliació amb la vida a través de la música, del ball, de l”amor… Magnífica pel·lícula que ens recorda la cinematografia dels grans mestres Carl T. Dreyer o Robert Bresson.

„Ida”, reż. Paweł Pawlikowski (źródło: materiały prasowe dystrybutora)

„Ida”, reż. Paweł Pawlikowski (źródło: materiały prasowe dystrybutora)

„Ida”, reż. Paweł Pawlikowski (źródło: materiały prasowe dystrybutora)

„Ida”, reż. Paweł Pawlikowski (źródło: materiały prasowe dystrybutora)

„Ida”, reż. Paweł Pawlikowski (źródło: materiały prasowe dystrybutora)

„Ida”, reż. Paweł Pawlikowski (źródło: materiały prasowe dystrybutora)

ENLLAÇOS

magnet:?xt=urn:btih:M25RFMNWMH2BU5LKP3KGUEAOSNZ6LMKW

subtítols

Font: #400películas