Blue collar (Paul Schrader, 1978)

El cinema nordamericà dels anys setanta és força irreverent. En la seva visió desencantada del somni capitalista surt l’interès pels personatges marginals, pels perdedors. En aquest cas, tres amics treballadors en una cadena de muntatge d’automòbils estan penjats econòmicament i roben una caixa forta del sindicat on no hi troben diners però sí una llibreta de doble comptabilitat on surten les corrupcions dels líders del sindicat. De seguida assistim a les maniobres polítiques per recuperar aquest valuós document. Es un catàleg de situacions que mostren els líders sindicals com persones corruptes, uns alliberats durant anys amb sous elevats que estan més a prop de l’empresari que no pas dels treballadors. La pel·lícula és molt fresca en aquest retrat del món del treball: la figura del capataç, els enllaços sindicals, els treballadors cremats amb la feina, les distants relacions amb la família… El més interessant, però, és que no és pas un film de tesi, antisindical, sinó més aviat un film d’acció, un thriller sobre la conspiració, ben construït, però en la seva confecció d’acord amb els paràmetres del gènere, deixa entreveure una crítica dura sobre les relacions laborals en el capitalisme, sobre un sistema econòmic que porta els seus treballadors a l’extenuació. El final, perfecte: la insistència en la divisó entre joves i vells, entre blancs i negres. L’explotació sobre els treballadors troba un hàbitat propici en el foment de la confrontació entre ells. Molt bona.

Blue Collar 1978 Richard Pryor pic 3.jpg

ENLLAÇOS

Blue collar (VO) – via eMule

subtítols

 

 

 

 

Anuncis