Black mirror. L’himne nacional (Otto Bathurst, 2011)

 

El (porno)terrorisme i impacte de les noves tecnologes (és a dir, les xarxes socials) convertits en uns agents socials més (al costat dels partits polítics, els sindicats o els mitjans de comunicació) que incideixen en la política. En clau de política ficció, la trama s’estructura a partir d’un vídeo que es penja al YouTube amb una princesa de la realesa britànica que és segrestada i llegeix un comunicat on anuncia la seva propera execució si el primer ministre no es posa a follar amb un porc davant de les càmeres i la còpula bestial s’emet en directe per la televisió pública amb tota mena de detalls. Aquest primer capítol de la sèrie “Black mirror”, entra de ple en la (patètica) psicologia dels polítics i dels seus (cínics) assessors obsessionats per l’audiència; la (fàcil) manipulació de l’opinió pública, la (maliciosa) actuació dels periodistes, etc. Ningú no queda lliure de la sàtira corrosiva quan ens presenta un món que fins i tot portat a l’absurd resulta versemblant. El guió de Charlie Brooker és audaç. Us imagineu una productora espanyola o catalana transplantant els personatges a la nostra realitat política o espanyola? Us imagineu una sèrie on surti el Rajoy follant amb un porquet o la princesa Letícia segrestada per un comando pornoterrorista? No, més aviat no. Interessant per debatre la política actual.

 

 

ENLLAÇOS

(VOSE) (eMule)

The national anthem (emule)

subtítols

En cas de problema amb els enllaços cliqueu aquí

 

 

Anuncis