El conte de Canterbury (Michael Powell i Emeric Pressburger, 1944)

Un increïble film anglès de (suposada) propaganda política. Fet durant la II Guerra Mundial per explicar les raons per les quals lluitava el seu país, es converteix, per art i màgia dels directors i l’equip tècnic i artístic, en una fascinant reflexió sobre el sentit de la vida i de les coses que en veritat són importants. Dos nois i una noia viatgen en un tren que va fins a la localitat de Canterbury. Estan enrolats en diferents unitats de l’exèrcit: Bob és un sergent nordamericà, Peter un sergent anglès i Alison treballa al Land Army.  Però els tres baixen per error en una altra parada. És de nit i mentre busquen algun lloc per esperar fins que arribi un altre tren, la noia és atacada per un desconegut que li llença resina al cabell i fuig. Molestos per l’agressió, l’endemà inicien la cerca del desaprensiu i totes les pistes els condueixen a sospitar del magistrat de la localitat, Thomas Colpeper, un home una mica místic i aparentment misàntrop però que té un discurs interessant sobre això que ara en diríem la modernitat. Poc a poc, van entrant en contacte amb la gent del poble que a voltes sembla viure immersa en les formes de vida tradicional,. Sembla que la pel·lícula s’inspira o troba el seu punt d’arrencada en el llibre dels Contes de Canterbury, de Geoffrey Chaucer. De fet, aquest llibre recull els contes d’un grup de pelegrins que viatgen des de Southwark a Canterbury per visitar el temple de Thomas Becket a la Catedral de Canterbury, buscant algun perdó o consol espiritual. Els nostres protagonistes són joves que, per diferents raons, han perdut la il·lusió per viure, però el seu contacte amb un poble i una gent una mica tradicionals i el contacte amb el magistrat els farà canviar de mentalitat i descobrir una altra escala de valors. A la pel·lícula això es mostra amb la importància de fer les coses ben fetes, de l’amor per la cultura, del fet local. Sembla que la voràgine de la guerra amenaça amb emportar-se una espiritualitat on les persones són importants i les hores no compten.

El “Conte de Canterbury” és una pel·lícula molt bonica, reflexiona sobre el sentit de la felicitat, sobre el fet de sentir-nos a gust en el lloc més impensable i de connectar amb persones que estan a les nostres antípodes i en qui mai no hi hauríem pensat. A banda d’això, els protagonistes són alegres i vitalistes, cadascun amb les seves circumstancies, però sempre atractius, intel·ligents, cultes, sensibles i creatius. Tota la pel·lícula és fascinant en aquest sentit: la fotografia expressionista, el muntatge trepidant, les interpretacions, la música, la força del paisatge, el mateix guió ple de girs que no acabes de saber mai com evolucionarà… En fi… una joia a descobrir.

387.Кентерберийская история / A Canterbury Tale / 1944 / DVDRip

387.Кентерберийская история / A Canterbury Tale / 1944 / DVDRip

Looking Back: ‘A Canterbury Tale’

Image

Image

387.Кентерберийская история / A Canterbury Tale / 1944 / DVDRip

 

PER DESCARREGAR LA PEL·LÍCULA

http://hawkmenblues.blogspot.com.es/2012/01/canterbury-tale-michael-powell-emeric.html

Anuncis

I Know Where I’m Going! (M. Powell i E. Pressburger, 1945)

Comèdia romàntica preciosa de quan aquest tipus de pel·lícules encara no es deien així. Una noia pija de Londres que vol casar-se amb un milionari -a qui no coneix- i fer-ho només pels seus diners viatja fins a Escòcia, a l’illa de Mull, per viure amb ell. Com que el seu futur marit viu en un castell d’una illa solitària -Kiloran- espera un vaixell que la transporti però que no acaba de sortir per culpa del mal temps i, mentre tant, traba coneixement amb la gent del poble on s’espera. És una gent d’una comunitat rural que viu una mica al marge del capitalisme, sense obsessionar-se pels diners, però als quals no es falta res per viure, res que sigui veritablement important. La noia  descobreix que hi ha una altra escala de valors a la vida, més enllà del capitalisme, i una oportunitat per a estimar i ser feliç de veritat.

Aquesta pel·lícula de Michel Powell i Emeric Pressburger (estrenada a Espanya com “Sé adónde voy”) és una veritable delícia del cinema anglès que  resta avui dia malauradament molt poc vista i poc reconeguda. Una comèdia preciosa on es pot disfrutar de l’elegant interpretació de la gran actriu anglesa Wendy Hiller. Absolutament recomanable per a tots aquells a qui els agrada emocionar-se amb el bon cinema d’abans i sortir de la sala amb un somriure de felicitat.

Enllaços (VOSE)

Subtítols: