Into eternity (MIchael Madsen, 2009)

Boníssim documental per reobrir amb intel·ligència i eficàcia el debat sobre l’energia nuclear. Què fer amb els residus quan tenen una toxicitat que dura 100.000 anys? Com garantir la seva seguretat durant tant de temps i no sabem que dimonis pot passar en el futur. Com pensar amb una magnitud temporal tan enorme? Com preveure totes les incidències possibles: cataclismes naturals, guerres, col·lapse econòmic, glaciacions, etc.

Finlàndia construeix un descomunal cementiri nuclear a centenars de metres sota terra i tardarà més d’un segle en enllestir-lo; després el tancarà definitivament per a tota l’eternitat.

Aquest documental planteja el problema sobre una òptica que fins ara quedava una mica arraconada en el debat. I es que, tal com expliquen els tècnics en el documental, no existeix cap solució segura per als residus, ni s’espera trobar-la. Fins i tot, el seu soterrament planteja moltes inseguretats. Moltes.

No cal tenir massa conexiements sobre el tema nuclear per apassionar-se amb aquest film. El que s’explica és més aviat la problemàtica ecològica dels residus i la seva insostenibilitat. Molt recomanable. (Gràcies, Miquel!)

 

Veure’l en línia (VOSE)


 

 

Anuncis