Fúria negra (Michael Curtiz, 1935)

Una història interessant: un sindicat de la mineria pressiona per millorar les condicions laborals. Els empresaris contracten falsos sindicalistes amb la missió de sembrar la divisió entre els treballadors. Alguns, són partidaris de la lluita i els altres de la resignació. Les diferències entre uns i altres amenacen la unió i la força. La ruptura sembla servida. Molt interessant pel·lícula basada en dues novel·les realistes que retraten les argúcies fosques dels empresaris per aixafar els moviments sindicalistes progressistes.  El protagonista, un ingenu immigrant europeu, és dibuixat de manera una mica tonta com un titella manipulat per tothom i embolicat en un trama sentimental Made in Hollywood. Els falsos sindicalistes a sou dels empresaris també són representats de manera simple i superficial. La pel·lícula no té prou profunditat, tot i el realisme que desprenen els escenaris de l’acció i la rudesa dels treballadors, alguns d’ells interpretats per actors de color, un fet poc habitual en el cinema de l’època.  Tot i així, la trama social atrapa en tot moment, en particular en la violenta i subversiva escena final que no desvetllarem aquí. És, per tant, un film valent que cal revisar.

 

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

 

ENLLAÇOS

Black Fury – versió original – via eMule

subtítols en espanyol

Font: noirestyle (requereix registre)

 

Anuncis

Missió a Moscou (Michael Curtiz, 1943)

Hi ha haver un temps que els Estats Units i la Unió Soviètica eren dos països amics. Aquest temps correspon als anys centrals de la II Guerra Mundial quan la presència d’un enemic potents -els nazis- unia els enemics (fins aleshores) irreconciliables. La missió a Moscou del títol és l’adaptació del llibre de records escrit per l’ambaixador nordamericà a la capital del comunisme, Joseph E. Davies. És un llibre (i una pel·lícula) d’admiració sincera per un país, un sistema polític i econòmic als quals es mira de presentar en la seva cara més amable.

La pel·lícula és molt entretinguda. Diverteix veure bones caracteritzacions dels principals líders del moment (Stalin, Roosevelt, Churchill,  Trotsky, etc.) i una visió clarament decantada a favor de la posició de la URSS, del seu líder i, en general, dels aspectes que des d’una òptica capitalista més xocaven, com ara la importància de la dona en la vida pública. Molt curiosa.

VEURE-LA EN LÍNIA

http://www.pcoe.net/CINE/MISIONMOSCU.html