Hindle Wakes (Maurice Elvey, 1927)

És una de les millors pel·lícules del cinema britànic de l’època muda. Estava basada, com era habitual a l’època, en una obra teatral, en aquest cas de  William Stanley Houghton, autor d’obres molt controvertides, marcades per la influència d’Ibsen i una simpatia pels personatges femenins i una antipatia pels rols de la masculinitat dominant.
El film planteja un drama sexual interclassista. Una noia de classe obrera s’enrotlla amb el fill de l’amo de la fàbrica on treballa. És un escàndol. Ha de lluitar contra la pressió dels pares i els prejudicis sexistes i la xafarderia dels veïns. L’escena final mereixeria figurar en totes les antologies del cinema feminista.
A més, és visualment moderna -sobretot la primera meitat-, brillant i audaç, amb una planificació extraordinària a base de panoràmiques, tràvellings, vistes subjectives, sobreimpressions, etc. És també molt moderna en el retrat de l’heroïna, a la qual segueix, gairebé en temps real, en les seves diversions juvenils en un parc d’atraccions i en el posterior flirteig sexual. Un film per descobrir, disfrutar i reivindicar.

hind04.JPG

hind02.JPG

 

ENLLAÇOS (eMule)

Hindle wakes (1927) intertítols en anglès (sense subtítols)