Estrany film de terror sobre el manicomi londinenc de Santa Maria de Betlem (més conegut com Bedlam) al segle XVIII i la seva modernització arran de la permeabilitat a les idees de la Il·lustració. Es tracta d’una pel·lícula senzilla, com de sèrie B, però que ofereix una recreació estimable de les condicions deplorables en què es trobaven els sanatoris mentals a l’època de l’Antic Règim, quan més aviat semblaven centres de maltractaments: els interns s’amuntegaven en condicions de manca d’higiene i d’alimentació bàsica, es dormia al terra, els tractaments sanitaris eren tortures… Un noia influïda per les idees d’un home quàquer que propugna la bondat humana, fins i tot, per a les persones malaltes mentals, intenta canviar les condicions de vida en aquest sanatori lúgubre de Bedlam però el zelador -interpretat per Boris Karloff-, és un ésser sàdic sense escrúpols que utilitza els interns com a divertiment per a la gent adinerada de classe alta.
Encara que la pel·lícula no deixa de ser un entreteniment made in Hollywood i, com és habitual, barreja en forma de pasterot elements diversos com la psiquiatria, la ideologia quàquera, la il·lustració, la crítica social, etc. té l’encant de ser un film ben treballat, eficaç en el seu plantejament proper al film de terror -bé, només una miqueta-, amb una posada en escena deutora dels gravats satírics de l’artista anglès William Hogarth, i amb un plantejament ideològìc progressista de denúncia de la psiquiatria de l’Antic Règim.
ENLLAÇOS:
Bedlam (versió en espanyol) via eMule
Font: Noirestyle
la llum llibertària 