Fugida a França (Mario Soldati, 1948)

Imagen

Un feixista italià criminal de guerra intenta fugir cap a França per evitar la seva captura i probable ajusticiament. Es barreja amb altres fugitius que intenten creuar la frontera. Casacú de les seves raons (polítiques, econòmqies, sentimentals). Mario Soldati realitza un melodrama brillant de temàtica política amb tots els matisos derivats del fet que fins i tot els criminals de guerra són persones amb sentiments i família. La relació entre el jerarca feixista i el seu full és complexa i tendra, i la del nen amb els jornalers, també. Lluny del que podria pensar-se, construeix un film complexe on els personatges no són el que semblen a primera volta. La càrrega de sensualitat, contribueix a donar un clima apassionat on tots els personatges es mouen més pels sentiments que no pas per la raó. A nivell cinematogràfic és un gran descobriment, una obra magnífica del neorrealisme: drama quotidià, agilitat narrativa, excel·lents interpretacions; pena de detalls intel·ligents, recorda en molts moments les grans realitzacions de Hitchcock, el mestre del suspense en tants títols inoblidables, o de la planificació barroca d’Orson Welles.

Imagen

Imagen

Imagen

Imagen

 

ENLLAÇOS

Fuga en Francia (Mario Soldati) VO italià (via eMule)

Subtítols en espanyol

Font: Noirestyle

 

Anuncis