Biòpic sobre Hannah Arendt, la filòsofa alemanya d’origen jueu que als anys 60 va presenciar a Jerusalem el judici contra Adolf Eichmann, un jerarca del nazisme responsable del transport de milers de persones als camps d’extermini i que la policia secreta havia segrestat a Argentina i traslladat a Israel. Arendt va ser contractada per la revista “New Yorker” per escriure’n unes cròniques periodístiques (posteriorment recollides al llibre “Eichmann a Jerusalem”. En aquests escrits, la famosa pensadora parlava d’aquest jerarca com la d’un funcionari mediocre, una persona qualsevol sense cap malícia en particular que es limitava a aplicar fredament les ordres que li manaven els seus caps, encara que això comportés enviar a la mort a milions de persones. La idea del buròcrata gris es va considerar un posicionament comprensiu dels jerarques nazis i li va comportar ser titllada de pronazi. La part, però, que més va indignar l’opinió pública més pro-sionista van ser els comentaris sobre el col·laboracionisme d’algunes organitzacions jueves amb els nazis i la conclusió que si la societat jueva hagués tingut menys organització l’holocaust hauria afectat menys persones. Es va desfermar una campanya contra Arendt.
La pel·lícula de Margarethe von Trotta se centra en aquesta procés judicial a Eichmann -impressionants les imatges de la gravació original d’aquest judici- i en els escrits de Hannah Arendt i el debat públic posterior. La veritat és que és una pel·lícula sincerament molt fluixa; sembla més aviat un telefilm de sobretaula, amb un retrat més aviat superficial dels personatges implicats i un to hagiogràfic de la pensadora alemanya. Els records d’ella amb Martin Heidegger són tractats fugaçment sense que trobin un bon encaix en la trama argumental. És un film que té, no obstant, el mèrit d’apropar la figura de Hannah Arendt al gran públic.
ENLLAÇOS:
Hannah Arendt – VO – via eMule
font: subadictos.net
la llum llibertària 