Film d’amor i d’anarquia (Lina Wertmüller, 1973)

 

Un anarquista planeja l’assassinat de Mussolini i s’amaga en un bordell on una prostituta té de client l’encarregat de la seguretat del dictador feixista. Curiosa barreja entre film polític sobre la militància anarquista i la típica commedia italiana de l’època. El resultat és una sàtira un punt grotesca i exagerada, on els anarquistes i els feixistes són aviat caricaturitzats en la seva militància política, oposada però amb punts en comú, com en el seu component masclista d’explotació sobre les dones. Aquestes últimes, però, són vistes com les persones que aporten el seny i bon cor en un món dominat per les baixes passions masculines.

La pel·lícula ha envellit amb el pas dels anys i a estones es fa llarga i pesada; la seva acció transcorre fonamentalment en els passadissos i sales d’estar del bordell, amb un munt de prostitutes pintadíssimes que sempre criden -com en les pel·lícules de Fellini- però la interpretació caricaturesca que fa Giancarlo Gannini de l’anarquista solitari que planeja el magnicidi és de les què no s’obliden. El final del film és un pur deliri completament passat de rosca i fa els honors a una obra malgrat tot important de la cinematogràfic política italiana i europea dels anys setanta.

 

 

ENLLAÇOS

Subtítulos
Anuncis