Film antibel·lic. Primavera de 1945, illes Filipines. Un soldat japonès malalt de tuberculosi és fet fora d’un hospital de campanya per no poder-se’n fer càrrec; a la seva companyia tampoc no el volen. Llavors inicia un periple de fugida buscant -potser- una unitat nordamericana davant la qual rendir-se però no té cap rumb en particular. S’uneix a més soldats japonesos, en la darrera defensa desesperada de les seves posicions. Sense cap esperança en la victòria, sense menjar ni beure, en pèssimes conidicions d’higiene, els valors que se suposen als soldats s’esquerden. Apareix la desconfiança, la deseperació, l’enveja… La degradació moral arriba a les últimes consequències. L’amic pot ser l’enemic. Ichikawa ens mostra que la guerra és precisament això: la bestialització de l’éser humà. No hi ha ni bons no dolents. El periple del soldat protagonista és un descens als inferns. Se succeeixen les escenes amb morts absurdes, gratuïtes, i cadàvers per tot arreu. La degradació arriba fins a la pràtica de canibalisme. El film és dur en la seva presentació tan crua de la guerra, però la duresa es presenta estilitzada en la bellesa de la fotografia en blanc i negre i, sobretot, per la voluntat del director de distanciar-se del dramatisme i pels tocs d’humor negre: com en l’escena de les botes desgastades abandonades al mig del camí que algú altre aprofita o del soldat amb el cap al fang que es fa el mort. La resta, contundència ideològica. Quan als anys cinquanta del segle passat la memòria històrica de la II Guerra Mundial es feia a través de films de propaganda, Kon Ichikawa realitza aquesta gran obra antibèl·lica, antimilitarista i, sobretot, sarcàstica i corrosiva contra els famosos valors del militarisme japonès. Molt recomanable.
ENLLAÇOS (VOSE)
http://rapidshare.com/files/188847846/Nobi_Ichikawa_subs_esp_eng_ita_por.rar
(els fitxers es poden ajuntar amb el programa hjsplit)
la llum llibertària 