Jo, Daniel Blake (Ken Loach, 2016)

Malalt del cor, Daniel Blake no pot treballar, per prescripció mèdica. Però l’Estat l’obliga a cercar feina o sinó es quedarà sense subsidi i no tindrà recursos econòmics. Aquí comença l’odissea del protagonista per resoldre la seva situació administrativa, però no para de trobar-se pegues: emplenar una paperassa que mai no s’acaba, formularis inintel·ligibles, funcionaris inflexibles… Tot sembla conspirar i les persones acaben sent números d’una estadística. En una oficina coneix una mare soltera amb dos nens petits que encara  està més liada resolent la seva situació amb l’assitència social. Es fan amics de penúries i la pel·lícula recull els mil i un tràmits de tots dos per rebre els ajuts que els corresponen.

El film és una crítica al sistema assistencial quan està regit per criteris economicistes. És una drama efectiu, en la línia crítica de les pelis de Ken Loach, de marcar l’opressió de l’Estat sobre les persones. Està ben realitzada, amb ritme i amb bones interpretacions. La millor escena és la pintada desesperada del prota a la façana d’un edifici. Denuncia que l’Estat s’espera que ell es mori perquè li resolguin el subsidi. La gent que passa pel carrer es para i l’aplaudeix. La pel·lícula, en general està bé, i es deixa veure, però té un gran inconvenient: el manqueísme dels personatges i les situacions; en fi, que els funcionaris són més aviat persones dolentes, amb el cor de pedra. Des del començament fins al final s’intueixen les situacions, els diàlegs i els girs argumentals, de vegades una mica forçats, com la seqüència de la nova feina de la noia. Els personatges secundaris es dibuixen de manera una mica simple, com els joves veïns de Daniel Blake. No estem davant d’un dels millors títols del conegut director anglès, però està interessant per visualitzar la xarxa espessa de moltes oficines i serveis de l’administració pública.

Resultat d'imatges de yo daniel blake

Resultat d'imatges de yo daniel blake

Resultat d'imatges de yo daniel blake

Yo, Daniel Blake

Resultat d'imatges de yo daniel blake

ON DESCARREGAR-LA?

I, Daniel Blake a Argenteam

Anuncis

Jimmy’s Hall (Ken Loach, 2014)

El darrer film del gran Ken Loach. Una biografia de l’activista irlandès James Gralton que als anys vint i trenta va crear un centre social en una zona rural, que es dedicava preferentment a l’ensenyament del ball. El ball com un element de la cultura popular que servís per a la transmissió dels valors de classe i de poble. Les forces vives (els terratinents, l’església catòlica, la policia, etc.) els acusen d’estendre els ideals subversius del comunisme i de l’ateisme i els fan la vida impossible. El cert és que no van del tot desencaminats perquè la solidaritat dels amics de Jimmy es posa a prova en les accions col·lectives contra els desnonaments d’algunes famílies de les seves terres. La pel·lícula està basada en fets reals. El personatge que retrata Loach va existir històricament i, de fet, és l’únic activista que va ser deportat (als Estats Units) sense un judici previ. La recreació de Ken Loach és impecable en l’ambientació històrica (els escenaris, el vestuari, els paisatges, la llum, etc.), encara que té el problema d’una realització molt fluixa, on tots els personatges no només són molt maniqueistes -una característica habitual del director anglès- sinó força superficials i més aviat poc creïbles. L’argument no acaba de rutllar i es desinfla al poc de començar. La història d’amor, ficada amb calçador, entre el protagonista i una noia de qui està enamorat tampoc no s’acaba de desenvolupar satisfactòriament. A nivell polític té la gràcia de mostrar un centre social autogestionat de fa cent anys. Una llàstima perquè el veterà director anglès té una sòlida carrera a les seves espatlles i ha fet pel·lícules molt millors.

 

PER VEURE-LA EN LÍNIA

http://gnula.nu/drama/ver-jimmys-hall-2014-online/

És un món lliure (Ken Loach, 2007)

 

“It’s a free world” és un film típic de Ken Loach i amb tota probabilitat no defraudarà les seves seguidores. Actualitza el missatge combatiu i mostra la manera com s’articulen les relacions laborals al món capitalista. És la història d’una treballadora d’una empresa d’ocupació temporal que munta la seva pròpia empresa de recursos humans destinada a facilitar mà d’obra barata i dòcil als empresaris. S’especialitza en el comerç de treballadores immigrants, precàries a causa de la seva situació d’irregularitat administrativa -moltes són sense papers. Exprimir al màxim la saturació de treballadores en un moment en què el constant desenvolupament tecnològic provoca que cada cop les empreses necessiten menys treballadores per fabricar els productes. És bastant evident que la figura dels cap de recursos humans és la modernització de l’antiga figura de la capatàs, la representant de l’empresària davant les treballadores -la figura oposada, per tant, a la del comitè d’empresa i a la de la sindicalista- i és l’encarregada de mantenir sempre el bon ordre a la feina i d’obtenir el màxim rendiments per part de les treballadores amb el mínim de despesa per part de l’empresària o la sòcia capitalista. El fuet queda aquí substituït per la paperassa administrativa i les lleis injustes que deixen les treballadores en una posició de cada cop més injustícia social.

El film de Ken Loach és magnífic, sempre atent a les situacions que obren el debat ideològic amb els principals elements de degradació del món laboral en l’actualitat. Narrativament és àgil i els personatges estan molt ben definits. El títol, irònic: és realment, el nostre, un món lliure?

 

ENLLAÇOS

It’s a free world – Versió original – via eMule

subtítols

Font: RebeldeMule

Kes (Ken Loach, 1969)

“Kes” és una pel·lícula poc vista de Ken Loach, que forma part de la seva primera etapa, abans de fer-se mundialment famós amb “Agenda oculta” i la resta de films que li van donar un gran prestigi, però es tan bona com les altres. De fet, la història trista d’un nen poc integrat a l’escola i a la família té les inquietuds i l’estil que han donat tanta fama al director anglès. El director no s’abandona al sentimentalisme, ni al melodrama estripat sinó que planteja el tema de la solitud i l’abandonament però també el de la superació personal en un entorn fréstec amb una ambició i una profunditat que  atorguen plena vigència a aquest llargmetratge -el segon en la carrera de Loach. De visió recomanable per descobrir els inicis d’una filmografia radical, sempre dedicada a la defensa del oprimits.

Il etait une fois... kes (ken loach)

Il etait une fois... kes (ken loach)

Ken Loach's Kes (1970)

ENLLAÇOS (VOSE)

http://rapidshare.com/files/156883697/KS.part1.rar
http://rapidshare.com/files/156894068/KS.part2.rar
http://rapidshare.com/files/156904150/KS.part3.rar
http://rapidshare.com/files/156913982/KS.part4.rar
http://rapidshare.com/files/156923688/KS.part5.rar
http://rapidshare.com/files/156933087/KS.part6.rar
http://rapidshare.com/files/156941183/KS.part7.rar
http://rapidshare.com/files/156943497/KS.part8.rar