La perla de la corona (Kasimierz Kutz, 1972)

Aquesta és una gran pel·lícula llibertària sobre la lluita social, la consciència de classe i la importància de mantenir la solidaritat entre els treballadors. Silèsia, anys vint del segle passat. Una mina polonesa en mans de capitalistes alemanys ha de ser tancada i inundada i els treballadors acomiadats. Aquests, en assabentar-se del que pensen fer els empresaris, inicien una vaga. L’argument és senzill perquè explica una història contada mil vegades al cinema. Quantes pel·lícules ambientades en la mineria no tenen un plantejament similar! Segurament les desastroses condicions d’higiene i seguretat laborals, el desarrelament dels miners que han de traslladar-se a viure en llocs fréstecs, la manca de perspectives de millora, fan que l’opresió laboral dels miners hagi donat lloc a molts conflictes que després han estat recollits per la literatura i el cinema.

Aquesta poc coneguda producció polonesa és absolutament perfecta. Està centrada en la figura dels miners  i en la seva capacitat de rebel·lia -els empresaris gairebé no apareixen en tot el metratge- i de les famílies -els nens, les dones i els vells- que hi donen suport; i en la policia, mostrada de manera inequívoca com una eina de repressió a favor dels rics. Aquests són els tres agents socials principals amb els quals es construeix la trama argumental.  La pel·lícula és genial per la força del plantejament de la història, perquè planteja la lluita dels obrers amb molta molta coherència, valentia i dignitat. Els vaguistes segueixen un hipotètic protocol de bones maneres sindicals (elecció d’una comissió negociadora, organització de la logística, etc.); per la importància que dóna a la cultura com una eina de lluita social -molt xula l’escena dels obrers improvisats en músics i els seus instruments, tancats en una galeria fins que no elaborin un himne obrer-; la lluita de les famílies contra la policia, etc. També són precioses les escenes d’esbarjo obrer amb totes les famílies prenent el sol amb poca roba, els comentaris de safreig dels jaios que estan al banc i, sobretot, els dos nens -una mica maltractats pels pares, per cert- que són els fills de l’obrer protagonista. Però la pel·lícula és visualment molt rica, plena d’imatges de simbolisme molt ben intregades en la narració, de desig, de tendresa, d’erotisme i sensualitat, dels cotums i tradicions, dels dialectes, etc.

La lluita dels miners, per cert, es porta amb dramatisme fins a les últimes conseqüències però és, no obstant, una lluita feliç i optimista. Es fa difícil no establir un paral·lelisme entre aquesta brillant recreació d’un episodi històric basat en fets reals amb l’entusiasme col·lectiu que es viu al món occidental a l’època que la pel·lícula es roda, immediatament posterior al maig del 68, quan sembla que les estructures carques del passat seran derrocades per la força del jovent i dels obrers. Kazimierz Kutz és un director compromès políticament, simpatitzant de la lluita obrera i en aquesta “perla de la corona” fa una proclama revolucionària a favor de la lluita i el compromís, és una proclama més viva que mai. Excepcional!!! Una veritable obra mestra!!!

pe5

PE2

pa7

pa3

pe6

pe7

Imagen

ENLLAÇOS (eMule)

La perla de la corona (VO)

Subtítols en castellà

Font: Cine-clásico

Anuncis