Catastroika (Aris Hatzistefanou i Katerina Kitidi, 2012)

Com a continuació natural del documental “Deutecràcia” on s’explicava la gènesi del deute públic grec que havia portat el país al desastre sorgeix aquesta “Catastroika” on es detalla el procés de privatització dels seus serveis públics. L’exemple val per a Grècia però també per a molts altres casos, com en el cas de l’Estat espanyol.

Les directores mostren els precedents europeus en la implementació de les polítiques de privatització massiva dels serveis públics i els resultats (sovint catastròfics) que les companyen. Es comenta la importància dels factors polítics i econòmics en l’absorció de la RDA per part de la RFA, que portà, fins i tot, a tancar fàbriques de l’Alemanya oriental plenament rendibles davant les pressions de les seves competidores occidentals; la Rússia de Yeltsin posterior al cop d’estat de 1993, la privatització dels ferrocarrils anglesos ordenada per la premier Margaret Tatcher, on es va portar fins a les seves últimes conseqüències la política de trencament dels sindicats i de la classe treballadora; la privatització de l’aigua a França, etc. Ara però, la novetat és que les grans corporacions i bancs europeus són capaces d’executar veritables cops d’estat i posar al capdavant dels governs homes de palla per realitzar polítiques privatitzadores sense escrúpols; en el cas grec: es ven tot el país. Es mostra que la factura de les privatitzacions l’acaben pagant sempre els ciutadans, a costa de la disminució constant del seu nivell de vida i de l’empitjorament de la qualitat d’aquests serveis.

El documental és molt bo, pel seu to planer que entendrà qualsevol persona i, a banda de repassar els diferents casos europeus de privatitzacions en massa, és especialment brillant a l’hora de desmuntar alguns tòpics sobre l’excel·lència de la gestió privada dels serveis públics. Un altre al·licient és la gent de nivell que hi surt entrevistada: Naomi Klein, Ken Loach o Slavoj Zizek, per citar-ne alguns dels coneguts. És del tot segur que aquest és un dels documentals de l’any.

 

VEURE’L EN LÍNIA

 

Anuncis

Deutecràcia (Katerina Kitidi i Aris Hatzistefanou, 2011)

Deutecràcia és un dels documentals de referència per descobrir un dels focus principals de la crisi econòmica a Europa. Grècia, un dels països que conformen l’espai dels països porcs (PIGS, en anglès; l’acrònim de Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya -Spain-), víctima d’un deute extrem que empobreix el nivell del vida dels ciutadans a canvi d’enriquir les corporacions, els bancs, els polítics… Elaborat pels periodistes Katerina Kitidi i Aris Hatzistefanou i distribuït sota llicència de creative commons a través d’Internet, presenta un panorama evolutiu del país hel·lènic després de la Segona Guerra Mundial.

Es un documental interessant, tot i que la narració és molt fragmentària i de vegadeses es perd una mica el fil d’allò que és essencial. Es mostren els interessos ocults d’alguns països que es presenten davant l’opinió pública com generosos, com el govern alemany, que obliga el govern grec a la compra d’armament germànic a canvi dels fons de rescat o la cínica terminologia de la diplomàcia nordamericana quan de vegades imposa el concepte de deute odiós que no cal pagar o de vegades l’amaguen, segons que els convingui als interessos geoestratègics. En fi, un dels molts documentals que actualment intenten aportar una mica de llum al tema de la crisi econòmica.

VEURE’L EN LÍNIA: