Mai no hauríem pensat que ens aquest bloc es recomanés una pel·lícula que està construïda amb uns elements aparentment tan carrinclons com els d’una família anglesa ensucrada que via a l’Índia, unes nenes adolescents que descobreixen el seu enamorament, una visió etnogràfica i decidiament falsa del tercer món. Però el cert és que estem disposades a fer una excepció amb aquesta producció de Jean Renoir -el fill del famós pintor impressionista August Renoir- rodada totalment a l’Índia. És certament una visió idealitzada de la colònia anglesa de finals dels anys quaranta del segle passat però el to amable amb el qual es recullen els seus costums i tradicions i la manera sinuosa amb la qual s’interrelacionen amb la ficció fins al punt de semblar a voltes un documental li donen un encant i una bellesa inigualables. La història de tres amigues, totes elles joves, enamorades d’un mateix militar nordamericà lisiat, i del seu procés de creixement personal i maduració psicològica està narrada amb tal delicadesa que el romanticisme dolç que desprén la pel·lícula té un veritable encant que en unes altres circumstàncies ens hauria semblat horrorosament kitsch. També hi ha moments més durs en l’esdevenir dels personatges i de la família protagonista però Renoir els sublima a través de les el·lipsis narratives. Amb tots aquests episodis, narrats en certa manera com si fossin petits contes, tenim una visió amable de l’adolescència tan oposada a l’habitual del cinema comercial actual.
ENLLAÇOS
descarregar amb emule la versió dual (anglès i espanyol)
font: divxclasico
la llum llibertària 