El procés d’emancipació d’una noia, l’Agnès, i el seu aterratge al món real, el del capitalisme i la despersonalització. Abandona la casa dels pares i s’instal·la amb la seva amiga Florence compartint pis en un bloc d’una barriada suburbial. L’arribada a la nova casa no pot ser més depriment perquè es troben amb la desgràcia d’una dona que s’acaba de suïcidar llençant-se de dalt baix des d’un balcó. El pitjor és que el porter ni s’immuta: una més en el que porten d’any i -afegeix- allí viuen moltes persones que se senten soles i deprimides (mestresses de casa, gent gran, etc.). Però la violència és per tot arreu i la protagonista no deixa de trobar-se-la pel carrer i a la feina: atracaments, assassinats, violacions… La gent sembla embogida. A l’oficina, la feina no pot ser més alienadora, amb la seva rutina gris dels horaris i els fitxatges, l’abús i el sexisme per part dels caps, etc. Una companya és acomiadada sense miraments per no sotmetre’s a l’assetjament sexual del seu superior. L’Agnès llavors entra al comitè d’empresa per millorar les condicions de treball de totes les companyes, però l’amo la vol fora de l’empresa i no dubta a practicar-li el mobing. Així, poc a poc, la nostra jove, dolça i generosa, descobreix la foscor, l’amargura i la falta d’empatia. És que s’ha perdut la consciència de classe? S’ha perdut el valor de la solidaritat? Violència verbal, violència física, violència sexual, violència laboral… tot és violència en la vida de l’Agnès. Acabarà suïcidant-se, com la veïna? Embogint, com alguns desconeguts del carrer? Respondrà amb més violència? O lluitarà com a dona, com a treballadora i com a pobre? En aquest interessant film de Jean-Claude Brisseau se’ns mostra de ple la violència del sistema capitalista, l’aïllament i alienació de les persones en pisos de blocs i de carrers despersonalitzats. La història de l’Agnès és la història d’un sistema polític, social i econòmic.
ENLLAÇOS PER DESCARREGAR-LA
la llum llibertària 