Jack Lee | la llum llibertària

Una altra meravella del desconegudíssim director anglès Jack Leee. Aquesta vegada, un grup de dones de la colònia britànica a Malàisia són atrapades pels japonesos durant la II Guerra Mundial i deportades… a cap lloc en concret. Els homes són tancats en camps de concentració però respecte les dones no hi ha directrius militars i simplement són expulsades d’un a banda a l’altra. La seva odissea, basada en fets reals, és la lluita per la supervivència en un medi hostil, la selva, sobrevivint com poden (falta de menjar, esgotament, malalties, problemes de convivència…). És un també un cant a la solidaritat, la generositat i l’esperit de sacrifici. Hi ha dos factors que destaquen en aquesta pel·lícula: d’una banda, la voluntat explícita de les protagonistes, un grup de dones de classe mitja i de totes les edats, d’igualar o superar els homes en les seves habilitats (força i resistència física) i, de l’altra, el tracte generós amb què les tracten els japonesos. Lluny del maniqueisme patriòtic al qual ens tenia acostumat el cinema de Hollywood, on els soldats i la població civil dels paisos enemics no era altra cosa que una caricatura estereotipada, aquí trobem un munt de matisos, en particular destaca la figura noble del soldat japonès que les custodia durant bona part del viatge i que davant les adversitats acaba sent un còmplice més del grup. En mig de les normes boges de la guerra, els grans perjudicats no poden fer altra cosa sinó comprendre’s mútuament i ajudar-se. És molt bonica també la relació que s’estableix amb la comunitat indígena i, en aquest sentit, el director sembla apuntar cap a la idea que lluny del frenesí de la civilització occidental existeixen encara formes de vida tradicionals on la felicitat és possible. De fet, la conclusió dels protagonistes sembla apuntar en aquesta línia. Molt bona.

Click the image to open in full size.

ENLLAÇOS (VOSE)

Uns soldats anglesos interns en un camp de presoners alemany durant la II Guerra Mundial. No cal dir res més: fugida al canto. Però les circumstàncies no són fàcils, perquè les barraques estan allunyades del perímetre extern, vigilat dia i nit. La clau de volta, un cavall de fusta, com el de Tròia, que els ha de portar directament a Suècia. L’escenari i la trama argumental no són altra cosa que pretextos per posar en marxa la solidaritat entre els soldats i el seu anhel de llibertat. Es mostra la importància de la perseverança i del manteniment de l’estat d’ànim, de l’acceptació i la posada en valor de la diferència d’habilitats i caràcters entre les persones, del sentit de l’humor i de l’alegria de viure, fins i tot del respecte cap a l’enemic… Quina pel·lícula més bonica i trepidant; com aguanta el ritme i el suspens! Només cinc anys després d’acabada la guerra, el director posa en escena un drama col·lectiu de persones amb principis ètics. Lluny del maniqueisme de molts altres directors i films de la postguerra, Jack Lee aconsegueix una obra d’una gran humanitat on les persones mantenen els valors fins i tot en les situacions més adverses.

Imagen