Ira Sachs | la llum llibertària

Preciosa pel·lícula sobre la relació de parella entre dos nois: el seu enamorament, la vida en comú, les baralles, el distanciament, les inseguretats… L’un treballa de documentalista i l’altre en una editorial. Tots dos són homes però no donen més explicacions al respecte. Un d’ells, drogoaddicte, està ficat en un procés d’autodestrucció. Els episodis sòrdids són elidits en el relat. No és la part essencial; l’important són els detalls de les seves emocions: la inseguretat, la port, el desig, l’esperança, la il·lusió, l’angoixa, la frustració, el plaer, la felicitat, l’autoestima el creixement personal… Tota la pel·lícula pivota sobre aquests eixos en una narració molt senzilla, propera a mostrar elegantment els estats d’ànim dels protagonistes. Els dos joves sempre volen disfrutar intensament de la vida: sexe, drogues, cultura, amics.. I amb ells, l’espectador també es contagia d’aquest cant per la vida i l’enamorament.

Es una meravella també la recreació dels escenaris, ja siguin paisatges exteriors (naturals i urbans) o interiors; la decoració, la llum… elements que ajuden a la construcció dels personatges, per cert, també molt ben interpretats. En fi, una pel·lícula deliciosa, amb una estètica més a prop del cinema independent que no de les grans productores comercials.